L'asombrosa caiguda del cavall a l'uníson d'Illa i Junqueras

De tant en tant, la història recull com un fet notable que un personatge vegi la llum de cop. Però que, de sobte, el president de la Generalitat i el president d'ERC caiguin del cavall en la mateixa reunió per adonar-se del seu error compartit, i dels seus respectius errors tàctics, només es pot catalogar de fenomen asombroso.

Salvador Illa i Oriol Junqueras han dedicat moltes hores en l'últim any i mig a negociar sobre una eventual cessió de la gestió del 100% de l'IRPF, compromesa pel president del Govern en el moment de la seva investidura i exigida pel líder d'ERC per negociar els pressupostos de la Generalitat. El desacord havia arribat a una situació límit per la passivitat del PSOE, a qui correspon una iniciativa d'aquest abast.

A poques hores que els comptes elaborats pel govern socialista sense atendre les exigències d'ERC fossin derrotats al Parlament amb els vots dels republicans, els dos protagonistes es van desdir del que havien dit durant mesos. El president i el seu aliat imprescindible van arribar a la conclusió, òbvia, que s'havien de limitar a negociar sobre les matèries el desenvolupament de les quals està al seu abast, començant pels pressupostos.

El president Illa retira els pressupostos pactats amb els Comuns i ofereix a ERC una bossa de 3.000 milions per a satisfacció de les seves esmenes. Oriol Junqueras es menja el seu joc de paraules (“ni la presó ens va fer canviar, ni la pressió ens farà cedir”) i anuncia que l'exigència innegociable de la gestió integral de l'IRPF queda fora de l'equació pressupostària.

Junqueras titlla de "farol" la presentació de pressupostos d'Illa

Els dos dirigents hauran viscut dies més afortunats. Van salvar els mobles i, potser, la legislatura, però obrint noves incògnites.

Per què ha canviat d'opinió Junqueras? Sobre quines qüestions li ha donat la paraula de compliment el president de la Generalitat? Per quina raó al president d'ERC el convenç més la paraula de Salvador Illa que els documents públics signats en el moment de la investidura?

La versió oficial ja la coneixem: s'han imposat la voluntat de primar la governabilitat del país i l'exigència d'estabilitat política en temps de tribulació internacional i econòmica. Tan impecable com increïble.

Illa refreda la possibilitat d'avançar les eleccions per la incertesa internacional

ERC no pot renunciar a la reclamació de la gestió de l'IRPF tan fàcilment després d'haver-la convertit en la seva “nova frontera”. El que haurà assumit és que la batalla ha de quedar ajornada fins després de les eleccions a la Junta d'Andalusia, convocades per al 17 de maig. Després d'aquestes eleccions, la força política de l'actual ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, haurà decaigut a mínims, a menys que guanyi les eleccions andaluses.

La hipòtesi d'un reforçament de Montero es preveu poc probable si els sondejos que la situen a 20 punts del PP encerten en el seu pronòstic. Les casualitats no existeixen en política. Potser, el president Illa li hagi donat la seva paraula que, després de l'estiu, Pedro Sánchez es mirarà la cessió integral de l'IRPF amb millors ulls, sempre que el seu paper com a líder de l'Occident europeu li deixi temps lliure. Del que Illa no li haurà pogut donar paraula és que el Congrés ho aprovi.

El president de la Generalitat, en canvi, sí que pot assegurar-li a Junqueras que la legislatura catalana s'esgotarà d'aprovar-li els pressupostos. Així que el president d'ERC, encara inhabilitat per a càrrec públic, guanya temps perquè li sigui aplicada l'amnistia, probablement a la tardor.

De no trencar-se el càntir, el govern d'Illa tindrà els seus pressupostos i Junqueras el seu temps per ser habilitat per participar a les eleccions. En això tenen l'última paraula. Després, el PSOE recapacitarà o no sobre la idoneïtat de modificar una llei orgànica per contentar un soci el marge de maniobra del qual haurà quedat reduït a ben poc.