'Undercover cops'
"Deixem ja d'esquinçar-nos les vestidures i deixem treballar la policia, que sap el que fa, o això vull creure"
Els polis infiltrats en una reunió sindical del món de l'educació han provocat l'esquinçament general de vestidures entre els partits de l'oposició, que han lamentat (a crits) la presència policial en el que se suposa que és una intocable mostra de llibertat d'expressió sindical.
Curiosament (o no), els que ara es queixen són els mateixos als quals els semblava molt normal que, en els malastrucs anys del prusés, convergents i republicans utilitzessin els Mossos d'Esquadra per espiar el que deien segons quins polítics i segons quins periodistes (presumptes enemics de la Catalunya catalana tots ells).
Pel que sembla, allò estava bé i el d'ara, malament: tot depèn, doncs, de qui utilitzi la pasma.
Si el dels nacionalistes era (¿legítima?) defensa, el mateix podrien argüir ara els sociates, si tenim en compte que el principal sindicat de l'educació, USTEC, és una colla de lazis recalcitrants molt donats, com estem veient, a tallar carreteres i amargar-los l'existència als seus conciutadans (per no parlar de les seves delirants peticions d'augment de sou).
Desallotjat el nacionalisme del poder (de moment), a aquest no li queda més remei que fer-se amb algun tipus de braç armat, i aquesta funció la compleix USTEC a les mil meravelles.
D'aquí que el PSC infiltri alguns polis a les assemblees educatives, no fos cas que a les hosts d'USTEC els donés per encendre foc al Passeig de Gràcia perquè les carreteres tallades no els semblen una mesura suficient.
Em temo que a Catalunya no entenem la figura de l'Undercover Cop o poli infiltrat, i mira que els hem vist mil vegades al cinema i la televisió! Per familiaritzar-se amb les seves activitats, recomano la sèrie britànica de Netflix Leyendas, que és molt entretinguda, a la vegada que didàctica (els narcos són més perillosos que els mestres, però vostès ja m'entenen).
No volem entendre que la missió del poli infiltrat consisteix a incrustar-se en ambients hostils a la llei, a l'ordre i al Govern de torn. Així doncs, ¿a què ve queixar-se, com tantes vegades s'ha fet, que hi hagués agents infiltrats en col·lectius nacionalistes quan el prusés?
Per no parlar dels que s'escandalitzaven quan l'incrustat de torn aprofitava l'ocasió per beneficiar-se unes quantes noies de la CUP: amb alguna cosa s'havia d'entretenir el noi! I, a més, la seva tasca, la fabricació de la seva llegenda, va ser perfecta, ja que mai el van desemmascarar.
No es pot dir el mateix dels infiltrats en l'educació, ja que els van detectar a la primera de canvi. La qual cosa em porta a pensar que no hem progressat gaire des dels temps del franquisme, quan el règim introduïa els seus polis a la universitat (els famosos socials), pobres infeliços condemnats a l'ostracisme perquè feien olor de madero a deu metres de distància.
Jo diria que el que aquí regeix és un fals progressisme des del qual es mira malament la policia per sistema. No cal més que veure la que s'ha muntat amb el projecte de posar agents a les aules adolescents per controlar possibles agressions i altres mostres de matonisme (tenim instituts on la policia hauria d'entrar directament amb la porra a la mà).
Tot el que faci olor a policia ens fa arrufar el nas. O l'arrufen els que no tenen el més mínim contacte amb la pèrdua d'autoritat dels professors o la creixent presència de quinquis entre l'alumnat (de la mateixa manera que els qui més defensen el mestissatge i el bon rotllo són els que viuen en barris absolutament blancs).
Deixem ja d'esquinçar-nos les vestidures i deixem treballar la policia, que sap el que fa, o això vull creure. I, sobretot, deixem d'aprofitar la situació per carregar contra un governet que no ens agrada, encara que els nostres utilitzessin en el seu moment trucs molt pitjors.