De izquierda a derecha: Josep Anton Vendrell (presidente AVP), David Sendra (líder de Viticultors del Cava/Unió de Pagesos) y Fernando Medina (Dominio de la Vega-Requena). Montaje fotográfico
Business

Qui és qui en la batalla per la DO Cava: tres cadires en disputa i el futur en joc

En un dels moments més delicats de la seva història, l'escumós afronta unes eleccions que bona part del sector hauria preferit evitar

Opinió - Em fa mal el cava

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Aquest dijous 7 de maig se celebren unes eleccions a la Denominació d'Origen Cava que bona part del sector hauria preferit evitar.

Amb una oferta de raïm molt per sobre de la demanda, vendes a la baixa, presència creixent de capital estranger i la fuga d'alguns cellers cap a Corpinnat, el cava travessa un dels moments més delicats de la seva història.

I ho fa, a més, dividit.

Canvis urgents

En una cosa sí hi ha consens: la DO Cava, presidida des de fa vuit anys per Javier Pagés, afronta un escenari que exigeix canvis urgents.

Res a veure amb el 2022, quan es van celebrar les últimes eleccions. Aleshores, el mercat absorbia pràcticament tot el raïm disponible. Avui, en canvi, milions de quilos es queden sense sortida en un context de caiguda del consum d'escumosos.

“El problema que té el cava en aquests moments és global; afecta el vi a nivell mundial”, assegura Joan Josep Raventós, responsable de vi i cava a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, a aquest mitjà.

No obstant això, no tots els escumosos pateixen igual. El prosecco segueix marcant rècords: 667 milions d'ampolles venudes el 2025, davant les 190 milions de cava, un 13% menys que l'any anterior.

Gràfic elaborat per Crónica Global: els candidats al Consell Regulador del Cava

Gràfic elaborat per Crónica Global: els candidats al Consell Regulador del Cava Crónica Global

12 vocalies

Aquest és el tauler que heretarà el nou Consell Regulador, que haurà d'elegir president l'11 de juny. L'òrgan està format per 12 vocalies, tot i que nou ja estan decidides sense necessitat de votació.

Sis corresponen al bloc d'elaboradors —els qui transformen el raïm en cava—, que tradicionalment tanquen una candidatura unitària a través d'AECAVA, l'Associació d'Elaboradors de Cava.

En aquesta ocasió, la llista inclou Josep Palau (Freixenet) i Pere Escobar (García Carrión) al capdavant, juntament amb Bruno Colomer (Codorníu), Pere Ventura (Pere Ventura i Família), Joaquim Tosas (Bodegues Sumarroca) i Montserrat Nicolàs (Viña Torreblanca).

Aquí no hi ha conflicte.

Els productors

La tensió apareix al bloc de productors —viticultors i elaboradors de vi base—, que també compten amb sis vocalies.

Tres d'elles, corresponents a productores adscrites a cooperatives, concorren amb candidatura conjunta: Enric Ferré (Cellers Domenys) i Miquel Lleixa (Covides), en representació dels socis de cooperatives elaboradores de vi base, i Adrià Rabadà (Cevipe), pels cellers de base.

La batalla se centra en les tres cadires restants, reservades als productors independents, fora de l'àmbit cooperatiu.

La nostra il·lusió hauria estat que no calgués anar a eleccions i que tot el sector productor estigués representat unitàriament sota una sola candidatura, com fem les cooperatives”, explica Raventós.

Però no ha estat així.

Imatge d'arxiu de diverses ampolles de cava en un supermercat

Imatge d'arxiu de diverses ampolles de cava en un supermercat Europa Press

La batalla per tres cadires

L'objectiu inicial dels productors independents era concórrer amb una candidatura unitària, integrada per Unió de Pagesos (UP), JARC, Dominio de la Vega (Requena) i l'Associació de Viticultors del Penedès (AVP).

No obstant això, a última hora, l'associació del Penedès va optar per desmarcar-se i concórrer en solitari. Sobre els motius d'aquesta ruptura, les versions difereixen.

"No ens sentim valorats"

“No ens sentim valorats. No escoltaven les nostres propostes i ens oferien únicament la suplència del tercer vocal”, explica Josep Anton Vendrell Anglès, president de l'Associació de Viticultors del Penedès (AVP).

“A 15 dies de presentar la candidatura, ens van dir que es baixaven del carro”, replica David Sendra, candidat de la llista Viticultors del Cava, la llista conjunta.

Ambdós coincideixen en la necessitat d'introduir canvis, però discrepen en qüestions importants.

El xoc per les varietats

Per exemple, per apropar-se a nous consumidors i flexibilitzar el mercat, la coalició impulsada per Unió de Pagesos defensa que, de les 38.000 hectàrees dedicades al cava, els viticultors puguin substituir varietats de raïm sense necessitat de permisos.

Això permetria, per exemple, substituir raïms autòctons com el macabeu o el xarel·lo per varietats com la chardonnay. "El mercat necessita agilitat", defensa Sendra.

“En això discrepem totalment”, afirma Vendrell, qui considera que la mesura suposa allunyar-se dels orígens.

“El nostre eix seguirà sent el mètode tradicional”, replica Sendra, “però també hem d'explorar propostes diferents que connectin amb nous consumidors”.

Una vinya

Una vinya Europa Press

El conflicte territorial

No és la primera vegada que afloren tensions. En les últimes eleccions ja hi va haver dificultats per articular una candidatura conjunta, tot i que aleshores el conflicte va ser territorial: d'una banda, els productors catalans; de l'altra, els de Requena (València) i Almendralejo (Badajoz).

En els darrers quatre anys, però, els productors de Requena han constatat que pesen més els interessos compartits que les diferències, cosa que alimentava l'expectativa d'una candidatura unitària.

“Els problemes són els mateixos al Penedès, a Requena o a Almendralejo. Tots els viticultors afronten els mateixos reptes”, explica Fernando Medina, candidat de Dominio de la Vega (Requena), a aquest mitjà.

Creuaments d'acusacions

Però ara han emergit noves friccions que tampoc no són alienes del tot al factor territorial. “L'AVP considera que el Penedès té una problemàtica diferent”, critica Sendra.

També lamenta que, en un moment en què "està en joc el futur del cava", no s'hagi arribat a un acord: “Fins al final els vam oferir la possibilitat d'anar junts”.

Des de l'AVP defensen la seva posició: “No es pot dir que hàgim estat nosaltres qui hem trencat la unitat; ens hem desmarcat perquè el viticultor tingui el pes que li correspon al consell”.

"Una qüestió de noms"

Per la seva banda, les cooperatives lamenten un conflicte que atribueixen més a les formes que al fons. “És una qüestió de noms, tots defensem els mateixos interessos”, apunta Raventós.

I conclou amb una petició clara: que, sigui quin sigui el resultat, el nom que s'elegeixi l'11 de juny sigui “de màxim consens”.