Em fa mal el cava
"Com ha passat en el camp industrial, s'està instal·lant a Catalunya la idea que poc de català li queda al cava. I no es tracta de banderes, sinó d'un mètode d'elaboració acurat i un arrelament local que garanteixi la qualitat i que aquesta, al seu torn, actuï de palanca sobre el preu"
"M'ofego, m'ofego, m'ofego en aquest clavegueram i em fa mal Espanya al nucli del cor" és una frase que s'atribueix a l'escriptor i filòsof Miguel de Unamuno. A Catalunya també fa mal tot el país, però moltes altres coses. Una d'elles és l'estat desmanegat del cava català i la denominació d'origen (DO) que protegeix l'escumós.
En conversa amb Crónica Global, un directiu del sector, descendent d'uns dels prohoms del fermentat, lamentava ahir la "mala gestió" que ha fet la denominació del producte. "El motiu de la sortida de Juvé & Camps de la DO és el mal funcionament de la mateixa. No hi ha cap altra raó", afegia.
Per molt que l'organització intentés treure ferro a la sortida de l'empresa mitjana --va facturar prop de 27 milions d'euros el 2025--, la veritat és que suposa "un cop" a la reputació de l'alcohòlic català.
I no és el primer. Aquest mitjà ja va explicar que l'entrada de grans grups a la indústria local ha provocat que els centres de decisió es traslladin a altres latituds. En lloc de créixer cap a l'exterior i guanyar escala, les empreses vernacles s'han venut al millor postor. I aquesta decisió té conseqüències.
Les vendes de la DO cava no paren de caure, així com ho fa la seva reputació. L'estratègia comercial d'aquest vi de qualitat ha estat calamitosa, sobretot si es compara amb productes anàlegs com el prosecco.
L'estratègia del creixement de venda a qualsevol preu --abaixant preus, per exemple--, no ha tingut l'efecte desitjat. Ha devaluat la marca, ha traslladat la pressió als costos de producció --pregunteu als viticultors-- i ha certificat la derrota absoluta del cava davant del xampany.
Com ha passat en el camp industrial, s'està instal·lant a Catalunya la idea que poc de català li queda al cava. I no es tracta de banderes, sinó d'un mètode d'elaboració artesanal i acurat i un arrelament local que garanteixi la qualitat i que aquesta, al seu torn, actuï de palanca sobre el preu.
La iniciativa de Corpinnat és interessant. Sorgida el 2018, suposa una esmena a la totalitat de l'estratègia de la DO. Els cellers fundadors són sinònim d'excel·lència. Els que s'hi han incorporat després, també. Juvé & Camps ha auditat Corpinnat abans de canviar de marca.
I la seva decisió suposa un revés que pocs oblidaran a Sant Sadurní d'Anoia. A ells també els fa mal el cava, però no troben la solució.
