Imagen de los Mossos d'Esquadra durante un operativo nocturno
Vida

Cinc apunyalaments en tres dies, però menys delictes: el mapa de les armes blanques a Catalunya

Segons les dades aportades pels Mossos d'Esquadra, els incidents han caigut més d'un 30%, consolidant una tendència a la baixa

Contingut relacionat: Les claus del crim d'Esplugues: un atac brutal sense relació amb el jihadisme

Llegir en Català
Publicada

Cinc episodis amb arma blanca en només tres dies —entre Barcelona i la seva àrea metropolitana— han tornat a tensar la percepció de seguretat a Catalunya.

Baralles, batusses multitudinàries i dos crims entre el passat dijous, 30 d'abril, i la matinada de diumenge, 3 de maig, han dibuixat una seqüència inquietant.

Tanmateix, les dades oficials apunten en direcció contrària; i és que els incidents amb armes blanques han caigut de manera significativa a l'inici de 2026.

Els incidents cauen un 30%

Les xifres dels Mossos d'Esquadra són clares. Durant el primer trimestre de 2026 —gener, febrer i març— s'han registrat 780 incidents amb arma blanca, davant dels 1.170 del mateix període de 2025.

Agents de la Policia Local d'Esplugues i dels Mossos d'Esquadra al lloc del crim

Agents de la Policia Local d'Esplugues i dels Mossos d'Esquadra al lloc del crim

La diferència no és menor: suposa una caiguda de més d'un 30% i consolida una tendència a la baixa que la policia catalana atribueix al reforç de dispositius específics i a la millora de la intel·ligència operativa.

Traduït a mitjanes trimestrals, el descens també és significatiu: d'uns 380 fets el 2025 a prop de 260 aquest any.

Però llavors, per què la sensació de repunt?

Distorsió de la realitat

La resposta que ofereixen les veus expertes s'atribueix, en part, a la concentració de casos.

En només 72 hores s'han encadenat cinc episodis: la baralla amb arma blanca a plaça Catalunya; la batussa entre dos grups a L'Hospitalet de Llobregat; el crim a Esplugues de Llobregat; l'homicidi d'un lladre al barri del Raval; i l'enfrontament entre menors al parc del Fòrum.

Una ratxa d'incidents que dispara l'alarma social i domina l'agenda mediàtica. Fonts policials ho reconeixen: "aquests pics són inevitables i tenen un fort impacte en la percepció ciutadana, encara que no reflecteixin necessàriament una tendència estructural".

Agents dels Mossos d'Esquadra durant un control nocturn

Agents dels Mossos d'Esquadra durant un control nocturn Luis Miguel Añón

Mapes de calor: on, quan i com

Luny de reaccionar únicament a aquests episodis, els Mossos fa mesos que treballen amb eines d'anàlisi predictiva integrades en plans com el 'Pla Kanpai' i el 'Pla Daga'.

A partir de la intel·ligència policial —i l'ús de sistemes avançats d'anàlisi de dades— han construït mapes de calor que identifiquen: zones amb més incidència; dies de la setmana més conflictius; i franges horàries de més risc.

El patró és clar: Barcelona i la seva àrea metropolitana concentren l'activitat, especialment entre dijous i diumenge, coincidint amb més activitats d'oci nocturn i més mobilitat.

Segons aquestes mateixes fonts, els fets del cap de setmana no han fet més que confirmar diagnòstics que ja estaven sobre la taula.

Més policia on cal

Aquesta radiografia permet ajustar els dispositius gairebé en temps real. És a dir, no es tracta només d'augmentar la presència policial, sinó de fer-ho amb precisió quirúrgica.

De fet, la policia catalana ja estudia reforçar: parcs i espais oberts amb concentració juvenil; entorns d'oci nocturn; i, sobretot, el transport públic.

El metro, sota la lupa

Els investigadors han detectat que moltes persones que porten armes blanques es desplacen en transport públic, especialment en metro.

Això ha portat a plantejar un reforç específic en estacions i línies considerades sensibles, amb controls més selectius i presència visible i de paisà en punts estratègics.

La parada de Metro de Barceloneta, a Barcelona, en una imatge d'arxiu

La parada de Metro de Barceloneta, a Barcelona, en una imatge d'arxiu Cedida

Multireincidència i armes blanques

Un altre element clau és la connexió entre els plans policials.

El 'Pla Kanpai', centrat en la multireincidència, i el 'Pla Daga', enfocat en la prevenció de les armes blanques a la via pública, estan profundament interrelacionats.

Agent de la Brimo durant el desenvolupament del 'Pla Kanpai' a Montcada i Reixac

Agent de la Brimo durant el desenvolupament del 'Pla Kanpai' a Montcada i Reixac Luis Miguel Añón

Quin és el motiu? Molts delinqüents reincidents actuen armats, asseguren les fonts consultades.

Això explica que els recursos es redistribueixin constantment. Si es detecta un repunt en armes blanques, encara que sigui puntual, el focus pot desplaçar-se temporalment sense abandonar la pressió sobre la reincidència.

I les bandes juvenils?

Les fonts consultades admeten que les bandes juvenils —incloses les d'inspiració llatina— formen part del radar policial i comparteixen patrons com l'ús d'armes blanques o el desplaçament en metro.

Tanmateix, descarten que els incidents d'aquest cap de setmana estiguin directament vinculats a aquestes estructures.

Prevenció abans que reacció

Malgrat l'impacte dels darrers dies, el missatge oficial és clar: "encara s'és a temps d'actuar des de la prevenció".

Agent de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra durant un operatiu a Barcelona

Agent de l'ARRO dels Mossos d'Esquadra durant un operatiu a Barcelona Luis Miguel Añón

Això sí, els Mossos també fan autocrítica. Alguns dels episodis recents —especialment els ocorreguts en espais públics molt concrets, com al Raval— obliguen a revisar desplegaments, horaris i punts de vigilància.

Altres, com el crim d'Esplugues, es consideren molt més difícils d'anticipar.