Adéu al cava català: més de la meitat del mercat ja està en mans estrangeres
La venda del 50% de Freixenet que encara reposava en empresaris catalans deixa la majoria del sector de l'escumós controlat per grups forans
Més informació: Henkell es fa amb el 100% de Freixenet després d'adquirir les accions dels Ferrer
És oficial. Freixenet, un dels dos grans icones històrics del cava i responsable juntament amb Codorníu de més de la meitat de les vendes de la D.O. Cava, ha passat aquest dilluns 2 de març de 2026 a mans alemanyes al 100%.
L'operació culmina un procés que es va iniciar fa anys: les dues grans cases de l'escumós català estan ja sota control estranger. Freixenet pertany al grup alemany Henkell i Codorníu està majoritàriament en mans del fons nord-americà Carlyle.
Caves Freixenet a Sant Sadurní d'Anoia EUROPA PRESS
Una pèrdua simbòlica
Fonts vinícoles consultades coincideixen que era un moviment esperat. En la pràctica, la gestió potser no canviï gaire, però simbòlicament un dels emblemes de la història econòmica catalana es perd del tot.
Codorníu, fundada el 1551 i pionera del cava català, ja va vendre el 2018 el 68% al grup nord-americà Carlyle per uns 390 milions d'euros. La família Raventós manté només el 32% restant.
Entre els grans grups del sector, els únics que conserven majoria catalana són Juvé & Camps —encara que amb el fons holandès KKR a l'accionariat— i Vallformosa, propietat de la família Vicens. García Carrión també produeix cava, però és un grup d'origen murcià.
El director de Cellers i Operacions de Raventós Codorníu, Diego Pinilla, i el CEO del grup, Sergio Fuster EUROPA PRESS
El cas Corpinnat
Davant aquesta evolució del sector, alguns productors van optar per un camí diferent. El 2018 diversos cellers del Penedès van decidir abandonar la Denominació d'Origen Cava i crear la seva pròpia marca col·lectiva: Corpinnat, el nom de la qual significa literalment “cor del Penedès”.
El moviment va ser impulsat inicialment per cellers com Gramona, Recaredo, Llopart, Nadal, Torelló o Sabaté i Coca, que defensaven un model més lligat al territori i amb normes de producció més estrictes.
Algunes fonts de l'associació vitivinícola Corpinnat han lamentat a aquest mitjà que el cava hagi deixat de ser un producte català, si bé recorden que des de fa anys part de la producció es realitza també a Extremadura, La Rioja o Madrid.
Catalunya, en venda
En conversa amb aquest mitjà, l'economista Gonzalo Bernardos ha sostingut que la venda de Freixenet és simptomàtica del que passa a la regió en molts sectors: “Fa molts anys que Catalunya està en venda”.
Al seu parer, el cas de Freixenet i Codorníu no és diferent del d'altres marques històriques catalanes com Pastas Gallo, venuda el 2019 al fons espanyol Proa Capital. Segons explica, els grans empresaris han estat substituïts per petits “botiguers”: “Potser l'excepció sigui el sector porcí”.
Bernardos també apunta a un factor que considera gairebé endèmic en el teixit empresarial català dels últims temps: la por al creixement i a l'expansió. “On hi ha un García Carrión a Catalunya?”, es pregunta.
Època daurada
Lluny queden l'època daurada de Freixenet, els anys 80 i 90, quan reptava de tu a tu a Codorníu, líder indiscutible del sector fins aleshores; l'ampolla Carta Nevada era la més venuda i els anuncis de Freixenet marcaven l'inici del Nadal per a moltes famílies.
En els darrers anys, el sector havia començat a mostrar signes de desgast. Al maig de 2025, Henkell Freixenet va anunciar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per a 180 treballadors, prop d'una quarta part de la plantilla, en un context marcat per una mala collita derivada de la sequera i per la incertesa sobre l'evolució del mercat.
Aquell ajust va obrir a més un debat més ampli en el sector sobre el model de negoci del cava. Les exigències de qualitat de la D.O. Cava, la limitació geogràfica del cultiu i els llargs processos d'elaboració imposen un sostre natural a la producció, mentre altres escumosos més barats i flexibles han aconseguit captar un públic més jove.
Vaga de treballadors de Freixenet Barcelona
Una nota optimista
Crónica Global també ha parlat amb l'enòleg Josep Maria Pujol-Busquets Camps, fundador del celler Alta Alella, exemple de projecte familiar ecològic català des de 1991, que subratlla que a Catalunya segueixen existint entre 200 i 300 empreses vitivinícoles de capital català.
Al seu parer, l'èxit internacional del cava és precisament el que ha despertat l'interès dels grans grups per aquestes companyies. “El cava continuarà sent un producte català, encara que es produeixin aquest tipus de compres”, afirma.
