Primeras planas
Portades

L'etern retorn de Puigdemont i sense pisos de lloguer

Part de la premsa s'endinsa en les profunditats judicials per desbrossar els detalls del retorn del líder de Junts. Els límits al lloguer redueixen al mínim el mercat del lloguer

En portada: La tracta es trasllada a internet: l'era OnlyFans transforma el negoci del sexe

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Mentre la situació a Ceuta comença a normalitzar-se (a El Periódico s'estima en cinc mil els joves marroquins que s'haurien emboscat a la ciutat i el seu entorn), la política catalana torna als seus canals.

Un dels temes recurrents és el retorn de Carles Puigdemont, un escenari que s'acosta, però del qual encara no hi ha ni dates ni més certeses que la de que el Tribunal Constitucional es reunirà el 22 de setembre per deliberar sobre el recurs de Jordi Turull, el primer que abordaran les togues del TC.

A Junts confien en el retorn per revertir les enquestes i confrontar en igualtat amb la senyora Sílvia Orriols, que amenaça amb ocupar tot l'espai de Junts, part del d'ERC i també de Vox i el PP.

Valeria Cavestany posa con uno de sus lienzos

A més, el partit de Puigdemont prepara una gira triomfal i grans homenatges, però està pendent del TC i també del Tribunal Suprem. Volen una gran data, però no podrà ser ni l'11 de setembre ni l'1 d'octubre.

A El Confidencial aborden els diversos calendaris judicials i intenten desbrossar els procediments.

"El futur de l'amnistia: CDR, arxiu del Tribunal de Comptes i el Suprem a l'espera de Conde-Pumpido", s'anomena la peça al·lusiva.

Jéssica Albiach, en el Parlament de Catalunya

L'entradeta apunta que "Pel que fa als líders del procés, serà crucial la decisió que adopti el Constitucional, que no resoldrà abans d'octubre, i previsiblement empararà Puigdemont, Junqueras i la resta de membres del Govern de Catalunya el 2017".

La peça és de Juan Fernández-Miranda. Del seu text: "La previsió, segons les diverses fonts consultades per aquest diari, és l'aplicació immediata en els casos de desobediència o terrorisme; l'arxiu a l'òrgan fiscalitzador de l'Estat a l'inici de la tardor, cosa que beneficiarà directament els líders del procés; i una nova disputa entre l'òrgan que presideix Cándido Conde-Pumpido i la Sala Penal del Suprem".

"El Tribunal Suprem va decidir aplicar la mesura de gràcia a quatre exdirigents del Parlament de Catalunya, inclòs el seu expresident Roger Torrent, que van ser acusats de delicte de desobediència en el procés. Juntament amb el perdó a Laura Borràs, és la primera conseqüència pràctica després de la resposta del TJUE a dues de les quatre qüestions prejudicials plantejades des dels tribunals espanyols".

Exterior del centro comercial Gran Via 2 de L’Hospitalet de Llobregat

"La primera, al Tribunal de Comptes sobre la responsabilitat comptable de l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont i altres persones en l'ús de fons públics per finançar el procés. I la segona, a l'Audiència Nacional sobre el delicte de terrorisme pel qual es va investigar els Comitès de Defensa de la República (CDR)".

"Segons ha pogut constatar aquest diari en fonts judicials, els pròxims beneficiaris seran precisament els afectats per delictes de terrorisme: les defenses dels 12 integrants dels CDR ja han presentat escrits davant l'Audiència Nacional per sol·licitar que se'ls apliqui l'amnistia, amb el consegüent arxiu definitiu de les actuacions i l'extinció de la seva responsabilitat penal".

"El següent pas té a veure amb el Tribunal de Comptes, que tan bon punt va conèixer la resposta del TJUE va instar les parts a pronunciar-se sobre la resolució, moviment que va desfermar una allau de reaccions de les defenses dels condemnats".

Interior de una biblioteca de Barcelona

"L'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, va formular dues queixes davant el TJUE amb l'argument que es tracta d'una estratègia dilatòria i va presentar dues denúncies més contra el Regne d'Espanya per incomplir una resolució del TJUE. (...) Fonts coneixedores del procediment avancen a El Confidencial que el més probable és que, després de la resposta del TJUE a la qüestió prejudicial plantejada per la consellera Helena Hernáez, el Tribunal de Comptes dicti l'arxiu de la causa".

I: "Pel que fa a Puigdemont, al líder d'ERC, Oriol Junqueras, i la resta de membres del Govern a l'octubre de 2017, el debat se situa entre el Suprem i el Tribunal Constitucional. Pel que fa als delictes de malversació, les dues resolucions del TJUE de moment no afecten directament el Suprem, tal com recorden a aquest diari des del Tribunal Suprem".

Línies després s'explica que el Suprem espera les resolucions del TC per moure fitxa amb els peixos grossos del Govern i apunta que hi ha l'opció que la Sala Penal del Tribunal Suprem presenti una prejudicial davant el TJUE que dilataria com a mínim un any més la causa.

Mapa del calor en España

A El País també són sensibles a la figura del pròfug més famós d'Espanya i titulen que "Puigdemont planeja el seu retorn en una data simbòlica que li asseguri una mobilització massiva". I al subtítol es diu que "El calendari judicial complica el retorn en dos dies preferits, l'11 de setembre o l'1 d'octubre, però Junts i l'entorn de l'‘expresident’ diuen tenir-ho tot a punt"

Del text de Marc Rovira: "“Per a ell, segur que tindria molta simbologia poder fer un retorn assenyalat en una data com l'11 de setembre o, millor encara, l'1 d'octubre”, indica la mateixa veu. “El calendari no el decideix ni el president ni Junts, el calendari està a les mans dels jutges, però el temps està de la nostra part perquè el retorn es produirà en qualitat de ciutadà català lliure”, opina un alt càrrec de Junts per Catalunya".

"Puigdemont ha evitat fer pronòstics en públic sobre el seu retorn. Els qui tenen tracte freqüent amb ell asseguren que la seva desconfiança cap al Tribunal Suprem és màxima i, fins i tot, revelen que fa unes setmanes va arribar a mostrar el seu enuig perquè va considerar que, des de l'òrbita de Junts, s'estava difonent de manera anticipada el relat del seu retorn a Catalunya".

Portada de 'El País' el 2 d'agost de 2026

Portada de 'El País' el 2 d'agost de 2026

"La discreció és total. “Tot el que està relacionat amb el seu retorn ho ha de decidir i dir ell”, ha manifestat Josep Rius en una entrevista a El País. El vicepresident de Junts forma part del reduït grup de confiança de Puigdemont, on també hi ha la portaveu al Congrés Míriam Nogueras, l'advocat Gonzalo Boye o el diputat Toni Castellà".

"La precaució que envolta les circumstàncies del retorn es relaxa quan es pregunta per l'ocupació que tindrà Puigdemont un cop pugui estar a Catalunya: “Segur que no s'asseurà a l'escó del Parlament per ser cap de l'oposició”, coincideixen la majoria de fonts consultades, i veuen més probable que s'ompli l'agenda de mítings, actes públics i viatges. “En el fons, el retorn també suposa una prova per a ell, per veure si conserva la seva capacitat de líder”, diu un membre del nucli dur de l'expresident".

"“No és el retorn de Carles Puigdemont, ni el del president de Junts per Catalunya. No es tracta d'escollir el moment pensant en quan serà millor per rascar un parell de diputats. És el retorn del president de la Generalitat i per això ha de ser un acte massiu i carregat de simbolisme”, concedeixen des de l'entorn del líder independentista".

Los cocineros coinciden: El gazpacho más refrescante no lleva tomate, sino 1 sandía fresca, 1 pimiento rojo y 3 cucharadas de aceite de oliva

I: "Per aconseguir-ho, es té clar que convé mobilitzar l'independentisme com es feia en els dies més enèrgics del procés. Però les circumstàncies han canviat. La relació de Junts amb ERC és hostil, amb la CUP és distant i no es volen explorar complicitats amb l'extrema dreta independentista que representa Aliança Catalana".

Una altra volta a l'expedient del líder de Junts és la que donen a El Nacional. "Quan Sánchez i Feijóo coincideixen: Puigdemont, una foto incòmoda i un retorn que agitarià el tauler polític", diu el titular d'una nota que signa Abel Degà.

Després d'explicar les anades i vingudes sobre les especulacions d'una reunió entre el president del Govern i el veí de Waterloo, així com les aproximacions del PP a Junts, Degà escriu que "de Sánchez i de Feijóo depèn que hi hagi una fotografia d'ells amb Puigdemont. Però la que no està tant a les seves mans és la del president tornant de l'exili i passejant-se pels carrers de Catalunya. Això no ha de passar encara, però tot dependrà també del que digui al setembre el Tribunal Constitucional i si, després, el Suprem es digna a obeir la llei i aplicar-li l'amnistia".

Alberto Palatchi, fundador de Pronovias y una de las grandes fortunas españolas / EP

"El seu advocat, Gonzalo Boye, deia en una entrevista a ElNacional.cat fa un parell de setmanes que "la qüestió, en mans de jutges, és qui es menja el gripau del retorn de Puigdemont, Sánchez o Feijóo". Encara que Junts digui que no, el PSOE sosté que el retorn pot ajudar a millorar les relacions entre les dues formacions".

"Però, i demoscòpicament? Dins de la sala de màquines de la Moncloa hi ha opinions de tota mena; des que el president espanyol quedaria com un gran demòcrata, a qui creu que l'amnistia ja està amortitzada i que no tindria efectes electorals. Però s'imposa la que considera que serà un desgast; que el PP pot utilitzar novament aquesta munició per furgar en la ferida del PSOE".

I: "En cas de ser així, ¿a Sánchez li convé que torni com més aviat millor, o que torni més tard corrent el risc que es produeixi a les proximitats de les eleccions generals? I si la demoscòpia encerta i Puigdemont torna amb un Govern presidit per Feijóo? El líder del PP voldrà en algun moment negociar amb el líder polític que van perseguir el 2017? Són les preguntes que han circulat pels passadissos del Congrés, el Senat i la Moncloa els darrers anys, i que en els pròxims mesos poden començar a tenir resposta".

Bañistas toman el sol y se bañan en las playas de Barcelona

Canvi de registre. Finançament autonòmic. "Catalunya no espera acords amb el PP: «No entraran a negociar»", destaca un titular de La Razón.

La informació és de Toni Bolaño: "El Govern de Pedro Sánchez ha acceptat ajornar al setembre la negociació del finançament autonòmic. La nova reunió està prevista per al pròxim 4 de setembre. La petició de les comunitats presidides pel PP s'ha argumentat en la «manca d'informació». «De debò? Si no tenien informació per què van sortir en tromba contra els acords?», apunten fonts de la Generalitat de Catalunya".

"Les cartes estan sobre la taula i el PP no ha desvetllat la seva posició final sobre si rebutjarà la proposta pactada en el seu dia per PSOE i ERC, amb la inestimable mediació de Salvador Illa, o acceptarà entrar a negociar".

Portada de 'La Razón' el 2 d'agost de 2026

Portada de 'La Razón' el 2 d'agost de 2026

"Des de la conselleria, presidida per Alícia Romero, són més taxatius: «Sincerament, crec que no entraran a negociar», afirmen a l'entorn de la consellera. Per això, Romero, va demanar «responsabilitat» al PP per asseure's a negociar la reforma del sistema de finançament autonòmic i ha demanat als populars que «estudiïn i presentin propostes», a més d'exigir que «no retardin més la votació»".

"La petició del Partit Popular arriba després del canvi d'actitud del Govern canari format per Coalició Canària, Partit Popular i Agrupació Herreña Independent que ha anunciat el seu suport al projecte després de veure reconegudes les seves «singularitats» amb plantejaments «raonables que no perjudiquen altres comunitats» i que reportaran 1.300 milions més a l'any als serveis essencials de l'arxipèlag".

"Fernando Clavijo ha obert així la caixa de Pandora i converteix Canàries en la segona comunitat que dona suport al nou projecte de finançament alhora que dinamita el front comú que havia armat el PP de Feijóo".

El nuevo refugio de Miguel Bosé:

I: "El nou model de finançament autonòmic, impulsat pel Ministeri d'Hisenda, incrementa la capacitat tributària de les comunitats autònomes en elevar la cessió de l'IRPF (del 50% al 55%) i de l'IVA (del 50% al 56,5%), injectant uns 21.000 milions d'euros addicionals per al 2027 i reduint la bretxa de finançament per habitant. Amb el nou model, totes les autonomies obtindran més recursos. La més beneficiada és Andalusia (+4.846 milions), seguida per Catalunya (+4.686 milions), Comunitat Valenciana (+3.669 milions) i Madrid (+2.555 milions)".

Economia. La Vanguardia repara en la complexa situació del mercat immobiliari a Catalunya, el principal problema de la comunitat segons Salvador Illa.

"“Per llogar un pis, apunta't a la llista d'espera”" és el titular d'una informació conjunta entre Maite Gutiérrez i Esteve Giralt que comença així: "Trobar un pis de lloguer a Mollet del Vallès sembla una mena de recerca del tresor. Ni rastre d'oferta als aparadors de les oficines immobiliàries del centre de la ciutat. Tampoc a l'interior hi ha millor sort. “Per llogar, apunta't a la llista d'espera”, expliquen en una d'elles. Entre la informació que sol·liciten, figura l'estat civil, el salari o possibles avals".

Carme Ruscalleda y croquetas de jamón

"La situació és similar als portals online. A Idealista apareix un únic anunci de lloguer permanent en aquesta ciutat a 15 quilòmetres de Barcelona, una de les 22 que deixarà de tenir preus regulats a partir de març de l'any vinent. Es tracta d'un pis de 83 metres quadrats pel qual demanen una renda de 1.261 euros al mes, quan el lloguer mitjà es va situar en 721 euros en el primer trimestre de l'any al municipi, indiquen les últimes dades de l'Incasòl".

"No és en absolut un cas aïllat. L'escassetat d'habitatge és generalitzada a tota la conurbació urbana de les grans ciutats catalanes. D'aquí que el 2024 el Govern decidís declarar zona de mercat residencial tensionada un total de 271 localitats. Ara, veu signes de millora en 22 d'elles, encara que ha prorrogat els límits a la resta i n'ha inclòs 53 més".

"El balanç que fan els experts consultats és calcat: la regulació ha frenat la intensa pujada dels preus de l'última dècada, però els problemes per trobar habitatge persisteixen".

De izq. a dcha., Laura Abasolo (Cellnex Telecom), Leo Martínez (Mutuacat) y Gonzalo Rodríguez (BBVA) / CG

"D'entre les ciutats que abandonen la regulació, Lleida és la més poblada. El seu lloguer mitjà està per sota del conjunt de zones tensionades, amb 558 euros davant 876 euros".

"L'alcalde de la ciutat, Fèlix Larrosa (PSC), valora de forma positiva l'efecte del límit de preus durant aquest temps, alhora que celebra la sortida del municipi del mercat regulat. “És un reconeixement a la gestió que estem fent per incrementar l'oferta residencial a Lleida”, afirma".

I: "La implicació dels ajuntaments resulta essencial per impulsar l'oferta d'habitatge assequible. La Paeria ha donat llicències per construir 1.125 habitatges en els últims tres anys i aquest 2026 n'atorgaran una altra tanda per edificar 400 pisos de lloguer social, afegeix Larrosa. En paral·lel, ha posat 11 solars a disposició de la borsa de la Generalitat, amb capacitat per a 300 habitatges, a més d'aprovar bonificacions fiscals".

Las nuevas ambulancias del SEM, en la presentación en Girona

Més històries. "La Guàrdia Civil tanca la unitat de submarinistes de rescat a la Costa Brava, el lloc amb més immersions d'Espanya: 'És una bogeria'", adverteix un titular de El Periódico.

El text és de Guillem Sánchez: "Diversos alcaldes de la Costa Brava s'oposen a la supressió de la unitat de submarinistes de rescat de la Guàrdia Civil a Girona, la zona amb més immersions i incidents d'Espanya".

"La cúpula de l'institut armat ha decidit que Barcelona s'encarregui de la costa de Girona. L'alcalde de Torroella, Jordi Colomí, ha enviat cartes al Govern espanyol sol·licitant que rectifiqui: “La supressió del GEAS de Girona és una ‘bestiesa’ (una bogeria, en català)”, afirma en declaracions a El Periódico".

Portada de 'El Periódico' el 2 d'agost de 2026

Portada de 'El Periódico' el 2 d'agost de 2026

"El Grup Especial d'Activitats Subaquàtiques (GEAS) de Girona està ubicat a l'Estartit, que pertany al municipi de Torroella (Baix Empordà), des de fa gairebé tres dècades. “Només des d'aquest port es gestionen al voltant de 70.000 immersions anuals. No podem oblidar que les Illes Medes és un dels principals destins mundials de busseig”, explica l'alcalde Colomí, en una missiva que la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, ha respost defensant la decisió de tancar la base de Girona".

I: "Els motius per suprimir-la, subratllen les fonts consultades per aquest diari, són “interns” i “no polítics”: els Mossos d'Esquadra, que continuen desplegant la seva unitat marítima, encara no poden actuar com a policia judicial al mar".

2 d'agost, dia nacional de les Germanes als Estats Units i setmana de la Lactància Materna. Santoral: Mare de Déu dels Àngels, Eusebi de Vercelli, Rutili màrtir, Betari de Carnut, Centolla màrtir, Esteve I papa, Màxim de Pàdua, Pere d'Osma i Seren de Marsella.