Guerra civil a la CGT, el sindicat que encén els professors catalans
La irrupció d'una campanya amb l'estelada ratllada sota el lema 'Ni estat ni pàtria' desferma una guerra de comunicats entre l'ortodòxia anarquista de la Federació Local de Barcelona i les seccions sectorials afins a les tesis sobiranistes
Contingut relacionat: El ‘procés’ va fracturar patronals i sindicats
La Federació Local de la CGT de Barcelona ha retirat ràpidament dels seus comptes oficials a les xarxes socials una publicació que havia aixecat butllofes en el debat identitari de l'esquerra radical sindical catalana.
La il·lustració mostrava una estelada ratllada amb una gran creu vermella sota l'històric lema llibertari "Ni Estat ni pàtria".
El text que acompanyava la imatge denunciava una "infiltració patriòtica" dins de l'organització i acusava els sectors independentistes de dirigir "atacs verbals i assenyalaments" cap als afiliats que defensen l'anarcosindicalisme clàssic, aquell que no combrega amb els processos de construcció nacional.
Docents convocats per CGT protesten contra el preacord educatiu bloquejant la Casa Batlló de Barcelona el 2 de juny de 2026
Una disputa que la central afronta des de l'època del procés, entre els seus principis de classe purament antiestatistes i el pes d'unes federacions sectorials marcadament sobiranistes, que avui sostenen el seu creixement de delegats a les institucions.
Amb tot, en ser preguntats per aquest mitjà sobre la polèmica desfermada, la unió de la capital catalana ha insistit a defensar un funcionament intern basat en el consens: "CGT som un sindicat anarcosindicalista que tenim uns principis clars: com a sindicat assembleari tot ho discutim a les nostres assemblees i entre tota l'afiliació decidim la nostra acció sindical i social".
L'esmena a la Diada confederal
El polèmic cartell va ser una reacció directa de la facció anarcosindicalista més ortodoxa contra el manifest emès per la confederació autonòmica, CGT Catalunya, amb motiu de la Diada de l'11 de setembre.
El text confederal, titulat 'Monstres a les cendres del procés', centrava les seves crítiques en el "desencant" i la "traïció dels líders" després del cicle independentista i alertava del creixement de l'extrema dreta.
Una captura del 'tuit' de CGT Barcelona contra la defensa de l'estat i de la pàtria.
A més de la crítica a les cúpules dels partits, el manifest assumia implícitament postulats de alliberament nacional en al·ludir als usurers que "compren l'habitatge del nostre país" o en reivindicar la construcció d'una força popular contrària a les elits empresarials "del país".
Fonts del sector no nacionalista de la CGT confirmen a aquest mitjà l'arrel d'una disputa que ve de lluny: "Volen fer de CGT Catalunya quelcom com el sindicat basc LAB; una aliança de trotskistes i cupaires".
Essències contra masses
En aquesta línia, doncs, la rèplica de la Federació Local de Barcelona exposada al cartell censurat se centrava en defensar que "la identitat de l'organització està cada cop més desdibuixada, no només en el terreny ideològic, sinó també en l'acció sindical".
El text dels crítics censurava obertament que l'activitat d'una organització obrera es convertís en l'"altaveu de determinades posicions nacionals" i que les prioritats dels treballadors quedessin supeditades a corrents polítiques externes.
La portaveu de CGT Ensenyament, Laura Gené, en declaracions als periodistes.
El comunicat concloïa amb un advertiment organitzatiu de base: "La CGT ha de ser una organització anarcosindicalista, autònoma, independent i plural. Aquí hi caben treballadors i treballadores amb diferents sensibilitats".
Davant d'aquesta tesi restrictiva, corrents de l'esquerra independentista i del sector afí a les tesis confederals defensen una estructura oberta "de masses" amb prop de 30.000 afiliats, on conviuen diverses identitats ideològiques —anarquistes, marxistes o sobiranistes— sota una única pràctica de lluita comuna.
La revolta sectorial
El grup de la capital catalana s'hauria quedat compromès en la defensa de la campanya davant la resta de l'organització. Diverses branques del sindicat van sortir públicament a desvincular-se del missatge emès pel compte de la capital.
Destaca el desmarcatge del sindicat de l'administració pública, una de les branques amb més volum d'afiliats a Barcelona. La secció sindical del personal de les Biblioteques de Barcelona va liderar les crítiques públiques per evitar que el debat de banderes interferís en les seves pròpies reivindicacions laborals.
El compte de CGT Barcelona difonent un cartell anònim amb les sigles de CGT que va en contra d'acords de plens i congressos del sindicat, que no representa el sentir d'una part important del sindicat a Catalunya, i que no consta qui i on s'ha acordat la seva realització. Patètic! https://t.co/wKPF0lNyYD
— CGTReus (@CGTReus) September 14, 2026
A aquest veto intern s'hi va sumar la perifèria territorial, amb delegacions de pes com CGT Reus (Federació Comarcal del Baix Camp-Priorat), les bases de la qual van recordar que l'únic posicionament legítim del sindicat és l'aprovat per la CGT de Catalunya, que contempla la lluita per la sobirania popular i defensa l'ús vehicular del català.
Part del text dels acords confederals de CGT Catalunya CGT Catalunya
'Ensenyament' no parla de banderes
La travessa de retrets identitaris apareix pocs dies després de l'inici de curs per a la Federació d'Ensenyament de la CGT, actualment el principal motor d'afiliació funcionarial de les sigles.
Preguntats per Crònica Global sobre la retirada del cartell, des del sector d'educació es limiten a assenyalar la distància: "Estem lluny d'aquesta polèmica, no n'hem ni parlat. Estem centrats en el nostre conflicte".
Per a la federació que lidera Laura Gené, el soroll polític arriba just quan acaben d'anotar-se un tant davant el Departament d'Educació de la Generalitat. El sindicat va anunciar aquest dilluns 14 de setembre de 2026 que la conselleria ha començat a reconèixer les llicències sindicals dels seus afiliats, desactivant l'amenaça de demandes judicials que pesava sobre el Govern per denegar les substitucions d'una cinquantena de docents i personal d'atenció educativa (PAE).
"Fa quatre anys que preparem el que ha passat aquest 2026", detallen des de la sectorial d'ensenyament.
Tot i que l'inici de curs va arrencar amb un dèbil seguiment del 12% de la plantilla a la vaga del 8 de setembre —protesta qualificada internament com una "performance" per la portaveu d'USTEC-STEs, Iolanda Segura—, sembla que la CGT prefereix blindar les seves millores laborals davant el Govern de Salvador Illa abans que desgastar-se en debats sobre la idoneïtat de l'estelada.
L'herència del 'procés'
La pugna pel control ideològic de la CGT es remunta als conclaves organitzats arran del procés.
Al XIX Congrés Ordinari de Saragossa ja es va evidenciar un cisma que partia el sindicat en dos blocs gairebé simètrics: els àcrates tradicionals sumaven un 46% dels vots davant d'una mica més del 50% de l'ala filoindependentista i trotskista.
![Anna Gabriel, exdiputada de la CUP en el Parlament, en un acto del partido / EP](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/31937.jpg?p=w:320\/h:240&h=VJ9Oo6N8"])
Aquest congrés confederal va suposar el punt d'inflexió en què es van confrontar formalment l'estratègia clàssica de no col·laboració amb partits polítics i el corrent oberturista impulsat per les federacions catalanes.
Davant el fracàs electoral de marques sindicals netament secessionistes com la COS o la Intersindical, l'entorn de la CUP va veure a la CGT —que comptava amb 1.485 delegats segons dades de l'Idescat— una plataforma idònia per guanyar pes als comitès del sector públic, la sanitat i els transports.
Aproximació política que va tenir el seu màxim exponent sota el mandat de l'exsecretari general de CGT Catalunya, Ermengol Gassiot (vinculat a Endavant), qui va arribar a compartir llista amb l'exdiputada cupaire Anna Gabriel a les eleccions de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El dic de contenció
L'equilibri de poder va canviar al XII Congrés de Sallent amb l'elecció de Montse Sánchez com a secretària general.
![Imagen del XII Congreso de CGT Catalunya, que se celebra en Sallent / Cedida](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/18913.jpg?p=w:320\/h:240&h=7NGkZJNT"])
El perfil de Sánchez —activista de tall marcadament obrerista, castellanoparlant, treballadora de la planta de Seat i foguejada en el sindicalisme industrial de base— es va interpretar internament com un tallafoc de les seccions crítiques per sacsejar-se el control de la CUP i reconduir les sigles cap a la lluita laboral tradicional, lluny dels dictats dels partits amb representació al Parlament.
La cua de la polèmica
En el pla digital, el debat ha derivat en un xoc doctrinal entre els sectors independentistes, que van sortir en tromba a censurar la campanya recuperant cites històriques de Salvador Seguí, El Noi del Sucre, per defensar que l'emancipació nacional no ha de fer por a la classe obrera, contra una ala ortodoxa que s'enroca a no cedir ni un mil·límetre davant qualsevol símbol que no representi l'anarquia.
Així doncs, a diferència de la CNT, per exemple, que manté el seu funcionament en rebutjar les eleccions sindicals i les subvencions de l'Estat, la CGT va apostar per un model de masses institucionalitzat.
En créixer a l'empara del funcionariat de la Generalitat, el sindicat va absorbir els desacords fonamentals de la pròpia societat catalana. Caldrà acordar prioritats.
