Jakob Viñas, compositor i escriptor: "Les dones sostenen la civilització i els homes hauríem de demanar-los perdó"
Després de dirigir una orquestra a la Ucraïna envaïda, Jakob Viñas s'ha llançat a publicar la seva primera novel·la, amb la qual pretén conscienciar sobre el tràfic de persones amb finalitats d'explotació sexual
Al compositor i director d'orquestra català Jakob Viñas la declaració de guerra de Vladímir Putin sobre Ucraïna el va enxampar preparant un concert que havia programat a Leòpolis al qual va acabar assistint igualment, després de convertir-lo en un esdeveniment benèfic.
"Quan vaig ser allà em vaig adonar d'una cosa molt fonamental, que és que l'art no pot servir només per a l'aplaudiment; al món occidental vivim en una bombolla on ens sembla que tot està bé, però a la resta del món hi ha milers de milions de persones que ho estan passant molt malament", explica en una conversa amb Crónica Global sobre la lliçó que va rebre sota l'alarma antiaèria i que el va empènyer a publicar el seu primer llibre.
Per aquell aleshores, el 2022, feia un temps que li donava voltes al que aquest any s'ha convertit en Deesses i dimonis: desitjos prohibits: "Tenia la idea d'escriure una novel·la sobre el tema de la tracta perquè m'havia dedicat a estudiar-ho, bàsicament amb dades, però em vaig adonar que els números no em servien perquè els humans no som capaços d'entendre xifres massa grans, així que em vaig decantar per la ficció perquè et dona l'opció de personalitzar-ho en personatges i experimentar el que ells senten".
Semblança amb la realitat
"El que està passant ara és tan dur que, si no utilitzes aquest tipus de ficció, una persona d'avui dia simplement se te'n va", insisteix sobre el que considera una "paradoxa" per l'elevada presència de la "violència simbòlica" a les societats contemporànies.
Abans fins i tot de començar la lectura, a la primera pàgina, Viñas adverteix del que farà i resa: "Qualsevol semblança amb la realitat, no és coincidència".
"És a dir, et posaré en una fantasia, però no és cap fantasia, estic explicant el que passa en aquest món en què vivim, però d'una manera que hi puguis entrar amb l'emoció, amb el teu cor", s'explica.
Impotència
"En aquest món en què vivim" subsisteixen també les més de dues mil dones que habiten el poble bengalí de Daulatdia, conegut mundialment per ser el prostíbul més gran del món i, probablement, també el més barat; el preu de violar una nena de catorze anys obligada a consumir fàrmacs per a l'engreix de bestiar ni tan sols arriba als deu euros.
Aquest paisatge, que va despertar un profund sentiment d'"impotència" en l'autor, inspira un dels escenaris principals de Deesses i dimonis. "Volia fer alguna cosa; vist de manera empàtica, és terrible la situació d'esclavitud, però és que aquesta a més força directament a un altre tipus de violència: la violació", recorda: "Realment em va enfurismar tot aquest fer sistèmic de 'no passa res, aguantarem, seguirem mirant cap a una altra banda'".
260.000 milions
A la seva novel·la, Viñas reflexiona sobre com el consumisme alimentat per l'afany de lucre arrasa amb tot: "No importa si la tracta és legal o no ho és perquè mou 260.000 milions de dòlars a l'any".
"Hem de confrontar la realitat i fer veure a la gent que donem per fet moltes coses de les quals en un temps la societat s'avergonyirà", exposa amb l'exemple de "tantes coses, com la tortura, que van passar històricament i que en aquell moment eren perfectament normals, fins i tot legals".
Per a l'escriptor, la tracta no és res menys que el "fracàs social" i diposita en cada ciutadà la seva petita responsabilitat. "Tot canvi important necessita primer venir des de baix, des de les persones, perquè resulta que les opinions de les persones sí que serveixen si hi ha la massa crítica suficient", assegura.
Esperança
Tot i haver conegut alguns dels pitjors horrors de l'ésser humà --el de la guerra i el de l'esclavisme--, Viñas segueix confiant que hi ha esperança per a l'espècie, i la diposita en les dones.
"Els homes són en més d'un 93% els perpetradors de tota la violència del món", lamenta, mentre que "les dones són el sosteniment cultural de la societat: són les que compren els llibres, van al cinema i al teatre, els interessa la moda, menjar, viure bé, la civilització".
"Crec que els homes hauríem de demanar perdó en massa per tots els greuges que històricament hem produït a les dones, per un excés de voler poder, dominació, sexe i diners, i deixar en mans de les dones que el món canviï realment", conclou.
