Imagen de archivo de una trabajadora sexual durante una inspección policial junto con el logo de OnlyFans
Vida

La tracta es trasllada a internet: l'era OnlyFans transforma el negoci del sexe

Les màfies utilitzen les xarxes socials i les plataformes digitals per captar, controlar i explotar dones en un negoci cada cop més rendible i invisible

Contingut relacionat: La tracta d'éssers humans es torna més invisible i digital: els Mossos demanen col·laboració ciutadana

Llegir en Català
Publicada

Els neons dels prostíbuls no s'han apagat, però ja no són l'únic escenari on opera la tracta d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual.

Les noves tecnologies i, en especial, les xarxes socials han ampliat el brut negoci de la tracta, obrint noves vies per captar, controlar i explotar les víctimes.

Avui aquestes màfies ja no depenen únicament de clubs o pisos on exercir la prostitució: també utilitzen TikTok, Telegram, OnlyFans i altres plataformes per reclutar dones, apropiar-se dels seus comptes i comercialitzar contingut sexual sota coacció.

Un nou paradigma

I encara que pugui semblar una contradicció per l'exposició a la qual se sotmeten les víctimes, aquest nou paradigma comporta conseqüències: la tracta d'éssers humans s'ha tornat molt més difícil de detectar.

"Les víctimes cada cop estan més invisibilitzades", resumeix el subinspector Lluís Moreno, especialista de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra en la lluita contra la tracta d'éssers humans.

Diverses treballadores sexuals durant una inspecció de Policia Nacional en un bordell de Barcelona

Diverses treballadores sexuals durant una inspecció de Policia Nacional en un bordell de Barcelona GALA ESPÍN Barcelona

Ja no romanen necessàriament tancades en clubs perfectament localitzables. Ara moltes d'elles es veuen obligades a produir contingut sexual a Internet, controlades mitjançant perfils que ni tan sols gestionen elles mateixes.

Del prostíbul al mòbil

El doctor en sociologia Luis Ballester, investigador especialitzat en explotació sexual, prostitució i pornografia, situa el gran punt d'inflexió al voltant de 2008.

Coincideix amb l'expansió de les anomenades tecnologies de quarta generació: connexions capaces de transmetre vídeo a gran velocitat i multiplicar la comunicació immediata entre milions de persones.

Aquest salt tecnològic va alterar completament el funcionament del 'negoci del sexe': "Ha canviat la captació, l'explotació i la relació amb els prostituïdors o clients", explica.

Les organitzacions criminals van trobar en les plataformes digitals un model molt més rendible. Ja no era imprescindible mantenir clubs o locals oberts al públic, amb els alts costos econòmics i el risc d'inspeccions policials.

Un entorn més difícil de controlar

En el mateix sentit, el subinspector Moreno admet que Internet els ha permès traslladar bona part del negoci a un entorn molt més barat i molt més difícil de controlar.

Però, a més, desapareix un dels principals obstacles per a les màfies: l'exposició pública.

La prostitució ha deixat d'estar necessàriament lligada a un edifici concret per dispersar-se entre pisos, hotels, apartaments turístics o, directament, en plataformes digitals.

De la "caça" a la "pesca massiva"

La revolució tecnològica també ha canviat completament la captació de víctimes. "S'ha passat d'anar a la caça d'una víctima concreta a la pesca massiva", resumeix el subinspector Moreno.

Les xarxes criminals ja no necessiten desplaçar-se fins a un país determinat per localitzar dones vulnerables. Ara són elles qui apareixen a les seves pantalles.

TikTok, Instagram, Facebook, Telegram o portals de feina s'han convertit en aparadors on els proxenetes difonen falses ofertes laborals adreçades especialment a dones joves, estrangeres o amb una situació econòmica precària.

Alguns pantallassos de les ofertes laborals i els perfils socials de l'agència 'Cinderella'

Alguns pantallassos de les ofertes laborals i els perfils socials de l'agència 'Cinderella' Crónica Global

Prometen salaris elevats, allotjament, estabilitat i, en moltes ocasions, la possibilitat de treballar sense documentació regularitzada. Una combinació dissenyada per atreure precisament aquelles que tenen menys alternatives.

El desenllaç, però, amb prou feines ha canviat respecte al de fa dècades. Un cop accepten l'oferta, les víctimes contreuen suposats deutes pel viatge, l'allotjament o la manutenció.

Un deute que només poden saldar exercint la prostitució per a l'organització.

El nou proxenetisme digital

Més enllà de la captació, la revolució tecnològica ha obert una nova via d'explotació. Les organitzacions criminals rastregen plataformes com OnlyFans a la recerca de perfils amb capacitat per generar ingressos.

Segons explica Moreno, algunes dones són captades mitjançant falses promeses de creixement professional o més beneficis econòmics.

D'esquerra a dreta: el subinspector dels Mossos d'Esquadra i cap del grup de Tracta d'Éssers Humans, Luis Moreno, i l'inspector Marcos Gómez, cap del Grup I de la UCRIF de la Policia Nacional

D'esquerra a dreta: el subinspector dels Mossos d'Esquadra i cap del grup de Tracta d'Éssers Humans, Luis Moreno, i l'inspector Marcos Gómez, cap del Grup I de la UCRIF de la Policia Nacional

Quan aconsegueixen guanyar-se la seva confiança, les xarxes acaben apropiant-se del negoci: controlen els comptes, administren el contingut, gestionen les converses amb els usuaris i es queden amb els beneficis obtinguts.

"Els diners deixen de pertànyer-los i han de rendir comptes als proxenetes digitals", resumeix l'investigador policial.

Mateix 'modus operandi'

Ballester coincideix que el risc no rau exclusivament en l'existència d'aquestes plataformes, sinó en l'ús que en fan les organitzacions criminals.

Al seu parer, són precisament aquests tercers els qui converteixen espais aparentment legals en portes d'entrada cap a formes molt més profundes d'explotació sexual.

Prometen diners ràpids, visibilitat o una carrera professional a Internet per acabar exercint un control absolut sobre l'activitat, els ingressos i fins i tot la vida de les dones.

Una unitat dels Mossos d’Esquadra en una imatge d'arxiu

Una unitat dels Mossos d’Esquadra en una imatge d'arxiu LUIS MIGUEL AÑÓN

La relació amb els clients

A més, aplicacions com Telegram, amb sistemes avançats de xifratge, faciliten tant la comunicació interna de les organitzacions com la difusió d'anuncis i el contacte amb potencials consumidors.

La pròpia oferta de serveis sexuals també s'ha desplaçat a Internet.

El client ja no recorre carreteres buscant un club. N'hi ha prou amb una cerca des del telèfon mòbil per accedir a anuncis, perfils o canals privats des d'on contractar trobades en pisos, hotels o apartaments.

La gran paradoxa

La transformació del negoci amaga una contradicció evident. Mai no havia existit tanta exposició pública de contingut sexual a Internet i, tanmateix, mai no havia resultat tan difícil localitzar les víctimes.

El QR disponible per denunciar situacions d'explotació o tracta d'éssers humans

El QR disponible per denunciar situacions d'explotació o tracta d'éssers humans Mossos d'Esquadra

Ho resumeix Ballester amb claredat: la digitalització no només ha permès a les màfies guanyar més diners. També ha reduït el control social, ha dificultat l'actuació policial i ha complicat que les pròpies víctimes puguin accedir a organitzacions o administracions capaces d'ajudar-les.

La prostitució no ha desaparegut. Simplement ha canviat de pantalla.