El múscul oblidat: com la fisioteràpia postpart evita la incontinència i millora la vida sexual

Per a moltes dones, el final de l'embaràs marca l'inici d'una etapa de dedicació absoluta al nadó recent nascut, on el propi cos passa fins i tot a un segon pla. Tanmateix, en el silenci de la recuperació postpart, un conjunt de músculs vitals –el sòl pelvià– sovint queda desatès, enviant senyals que moltes vegades es normalitzen: una petita pèrdua d'orina en riure, una sensació de pes inusual en caminar o petites molèsties en reprendre la vida sexual.

Tenir un fill canvia la vida, en molts sentits. I l'anatòmic n'és un, sobretot pel que fa al sòl pelvià, una estructura formada per músculs, lligaments i teixit de suport que embolcalla els òrgans de la pelvis. La seva funció és vital per mantenir la posició correcta de la bufeta, l'úter i el recte.

La rehabilitació i la fisioteràpia són tècniques adequades per tractar problemes de sòl pelvià EUROPA PRESS

Atenció als símptomes

Quan aquest sistema s'afebleix després de l'esforç del part, les conseqüències poden ser "devastadores" per al benestar diari. El doctor Miguel Ángel Jiménez, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, és taxatiu sobre la necessitat de no ignorar els símptomes: "Actualment el paper del sòl pelvià en la salut funcional està cada vegada més reconegut. Quan s'altera, els símptomes poden ser molt diversos i no sempre es relacionen de manera immediata amb el seu origen. Quan el sòl pelvià perd la seva capacitat d'adaptar-se als esforços quotidians —tossir, aixecar pes, moure's— és quan poden aparèixer disfuncions".

La veritat és que aquestes seqüeles no sempre apareixen de cop; sovint es presenten com petites molèsties que s'intenten ignorar fins que afecten el dia a dia. Parlem de situacions tan incòmodes com aquestes pèrdues involuntàries d'orina o gasos en riure, tossir o simplement fer una mica d'esport, o fins i tot de l'angoixa que suposa perdre el control dels moviments intestinals.

A nivell intern, aquesta debilitat muscular pot fer que els òrgans pelvians es desplacin cap avall, provocant una pressió constant a la vagina coneguda com a prolapse. Tot això sol anar acompanyat d'un pes persistent o dolor a la zona que s'intensifica amb el moviment o durant les relacions sexuals, a més d'una estranya manca d'estabilitat a la part baixa de l'esquena que ens canvia fins i tot la manera de caminar.

Com cuidar el sòl pelvià

A l'hora de recuperar el sòl pelvià, cal oblidar-se de les receptes màgiques o dels exercicis estàndard, perquè el que li funciona a una dona pot no ser el que una altra necessita. La clau és avançar a poc a poc amb un pla dissenyat només per a tu, que combini exercicis terapèutics amb una veritable reeducació de com funciona el cos. Els famosos exercicis de Kegel són una eina estupenda, però no n'hi ha prou amb estrènyer sense més; perquè funcionin, un professional ha d'assegurar que s'estan fent bé i que són els adequats per al teu cas concret.

A vegades, el camí cap a la recuperació passa perquè la dona reconnecti amb la seva pròpia respiració i postura a través del ioga o el pilates adaptat. Però quan les molèsties persisteixen, la fisioteràpia especialitzada entra en joc amb tècniques manuals per alliberar tensions i retornar la mobilitat als teixits. A les consultes d'avui, es compta fins i tot amb tecnologia que sembla treta d'una pel·lícula: el biofeedback permet veure en una pantalla com treballen els músculs per aprendre a controlar-los, mentre que l'electroestimulació o sistemes com EMSELLA ajuden a activar la musculatura més profunda de manera no invasiva quan la dona sola no pot. Es tracta, en definitiva, d'utilitzar totes les eines disponibles perquè la dona torni a sentir-se en plenitud.

A través de programes que solen durar unes 12 setmanes, fisioterapeutes especialistes com Rocío Tarragó Sánchez, Coordinadora del Servei de Rehabilitació de l'Hospital Quirónsalud Valle del Henares, treballen per retornar la integritat a aquests teixits. Tarragó explica el procés d'acompanyament: "Les dones que presentin problemes de pèrdues d'orina, manca de control de gasos o femta, sensació de pesadesa, bony o debilitat a la pelvis i/o dolor, dolor en relacions sexuals o dolor pèlvic freqüent en estar asseguda o dreta haurien d'acudir a una unitat de sòl pelvià per ser avaluades. Valorarem l'estat dels músculs (integritat, flexibilitat, força, resistència i to muscular), del teixit de suport i l'estabilitat dels òrgans pelvians."

Unitats de Sòl Pelvià

En molts hospitals, com a la majoria dels hospitals del Grup Quirónsalud per exemple, s'han creat Unitats de Sòl Pelvià, equips formats per professionals de diferents especialitats mèdiques (ginecòlegs, fisioterapeutes, anestesistes, uròlegs) que treballen conjuntament en l'avaluació i el tractament dels pacients amb problemes de sòl pelvià.

La doctora Carolina Walker, reconeguda especialista nacional i internacionalment, dirigeix diverses d'aquestes Unitats a l'Hospital Quirónsalud Madrid, l'Hospital Quirónsalud Sur i al Centre Mèdic Olympia Quirónsalud. Explica que la recuperació ha de ser integral: "El dolor pelvià és una condició complexa que requereix una atenció especialitzada i un enfocament integral. Volem conscienciar sobre la importància d'una atenció precoç i d'una rehabilitació adequada per millorar la qualitat de vida dels nostres pacients. El nostre objectiu és oferir un servei de qualitat basat en l'evidència científica i en l'experiència clínica, proporcionant solucions efectives per a cada pacient".

El doctor Miguel Ángel Jiménez assenyala a més la importància de la personalització del tractament i la proximitat: "Des de la Unitat de Sòl Pelvià de l'Hospital Universitari Sagrat Cor orientem i acompanyem cada pacient a partir d'una valoració individualitzada", explica. "La nostra prioritat no és només identificar l'arrel del problema, sinó acompanyar cada persona amb un pla d'actuació integral, adaptat a la seva situació i coordinat amb altres especialitats com fisioteràpia, urologia o digestiu", subratlla.

Iniciatives com la plataforma Pelvitonic ja permeten fins i tot combinar sessions presencials amb plans d'exercicis personalitzats des de casa, facilitant que les mares puguin cuidar-se sense descuidar la seva nova realitat familiar.