Confirmat per l'Ajuntament de Girona: adéu a aquests adorables animals de la ciutat

Des de fa diversos anys, els coipús s'han convertit en visitants recurrents dels rius Ter i Onyar a Girona, però en breu es van a acomiadar de la ciutadania.

L'Ajuntament de Girona ha decidit iniciar la caça i captura d'aquest animal. Primer per portar-lo a una protectora, encara que es tem que el seu destí final sigui la mort, la qual cosa ha desencadenat la polèmica.

Un passeig entre esquerdes de més de 30 metres d'alt: la ruta més espectacular de Tarragona

Aquests rosegadors semi-aquàtics, originaris de Sud-amèrica, s'han assentat en els ecosistemes fluvials de la ciutat i de la província, alterant la vegetació de ribera, els cultius i la fauna autòctona.

Això té la seva part positiva i negativa. D'una banda, els coipús, amb el seu aspecte simpàtic i la seva mida considerable, han estat un atractiu turístic nou i inesperat quan un s'asoma a l'Onyar.

Un problema ecològic

Però també hi ha alguna cosa negativa. La seva presència suposa un desafiament ecològic important: la seva alimentació i els seus caus degraden les riberes i posen en risc infraestructures hidràuliques com dics i sistemes de reg.

En aquest sentit, l'Ajuntament de Girona ha reforçat les mesures per controlar l'expansió d'aquests rosegadors. A finals de gener, s'ha posat en marxa la primera campanya de l'any de captura mitjançant gàbies trampa en punts estratègics dels rius Ter i Onyar.

Captura de coipús

La població de coipús a Girona s'ha consolidat durant l'última dècada. Han arribat per quedar-se i requereixen capturar-se. La voluntat és minimitzar el seu impacte sense perdre de vista la protecció de l'ecosistema.

El problema, en qualsevol cas, no és la captura. Els animals capturats seran sacrificats, seguint la normativa que classifica el coipú com a espècie exòtica invasora segons el Reial decret 630/2013.

La mesura ha provocat controvèrsia entre veïns i grups ecologistes. Mentre que alguns defensen l'acció com a imprescindible per protegir la biodiversitat i l'agricultura local, altres critiquen la manca d'alternatives no letals.

És un conflicte recurrent: els coipús generen danys, però també desperten simpatia entre la ciutadania. És difícil conciliar ambdós aspectes.

Campanyes habituals

Quim Pou, director de La Sorellona, empresa responsable de dur a terme aquesta captura, ha explicat que, malgrat la polèmica, “cada any es duen a terme entre tres i sis campanyes de control de coipús a Girona i voltants, que representen entre deu i vint dies de treball”.

Els tècnics instal·len gàbies homologades amb esquer per capturar entre 100 i 150 exemplars, encara que el 2024 es van superar els 200.

Què diu l'ajuntament

L'objectiu, segons Pou, és “intentar frenar la seva expansió perquè, com la majoria d'exòtiques invasores, ha arribat per quedar-se”.

L'Ajuntament recorda que els coipús afecten directament els ecosistemes aquàtics. S'alimenten de vegetació de ribera i cultius, excaven galeries a les vores, competeixen amb espècies autòctones i, en alguns casos, generen danys a infraestructures hidràuliques com dics o sistemes de reg.

Un passeig entre esquerdes de més de 30 metres d'alt: la ruta més espectacular de Tarragona

La seva presència ràpida i visible fa que el seu control sigui una prioritat, encara que no és l'única espècie invasora que amenaça la biodiversitat dels rius gironins; segons Pou, “les carpes causen molt més dany a la biodiversitat del riu”.

El coipú va ser introduït a Europa per a la indústria pelletera, però les fugues i abandonaments de granges han consolidat la seva presència a la natura.

Població expansiva

Amb una capacitat reproductiva elevada i un clima favorable, els rosegadors s'han establert de manera estable, cosa que fa inviable la seva eradicació completa.

Per això, les administracions es concentren en campanyes periòdiques de control poblacional per minimitzar el seu impacte.

Caves medievals en venda: una masia del segle XVIII de 1.500 metres quadrats per menys de 600.000 euros al Penedès

Segons el Departament de Territori, el 2026 la distribució de l'espècie es manté estable, encara que s'actua de forma immediata sobre exemplars aïllats detectats fora de les zones conegudes.

No obstant això, organitzacions com la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA) han denunciat que aquest enfocament és poc ètic i plantegen alternatives no letals.

Denúncies dels ecologistes

La fundació recorda que la prevenció mitjançant restriccions al comerç i la importació de fauna exòtica és l'estratègia més eficaç, encara que arriba tard en casos com el de Girona, on l.

Segons FAADA, s'haurien d'explorar mètodes com el control reproductiu mitjançant anticonceptius o la captura i trasllat a centres especialitzats que impedeixin l'escapament i la reproducció, mesures que, en la pràctica, no compten amb prou finançament.

Per ara, les campanyes continuen i els coipús capturats seran sacrificats.