Confirmat per l'Ajuntament de Girona: multes extraordinàries a les empreses que no operin en català
Un nou plec de condicions a les empreses de neteja desperta les alarmes
Altres notícies: Adéu als casaments civils: Argentona suspèn els permisos per excés de demanda
Notícies relacionades
- Rodalies recupera el servei després de dues caigudes del sistema d'Adif aquest dimarts
- 6.000 veïns d'Anglès, dos dies sense aigua després de trencar-se les canonades en enfonsar-se un carrer
- Confirmat per l'Institut Cugat: el greu error després d'un cop al cap que cometen el 56% dels futbolistes a Catalunya
Nou conflicte obert a Girona amb el català. L'Ajuntament ha decidit multar totes aquelles empreses que presten serveis al consistori i no ho facin en català.
La mesura va en la línia de les exigències lingüístiques ja habituals en la contractació pública a Catalunya. Aquesta mesura suposa un pas més.
Tot ha partit del nou plec de condicions del contracte de neteja de la mostra floral Girona, Temps de Flors, un dels esdeveniments més emblemàtics de la ciutat.
En ell s'exigeix clarament que “l'empresa contractista ha d'emprar el català en les seves relacions amb l'Ajuntament de Girona derivades de l'execució de l'objecte d'aquest contracte”.
Novetats en les clàusules
El text és clar. La nova fórmula no només fixa el català com a llengua obligatòria en la relació amb l'Administració i en la comunicació general vinculada al contracte, sinó que afegeix penalitzacions específiques per a les companyies que incompleixin aquestes obligacions.
A més, tant la contractista principal com les possibles subcontractistes hauran d'emprar almenys el català en rètols, publicacions, avisos i altres comunicacions de caràcter general relacionades amb el servei.
La denúncia
La situació ha estat denunciada davant la justícia. L'entitat constitucionalista Convivència Cívica Catalana (CCC) ha presentat un recurs per sol·licitar l'anul·lació de les clàusules que fixen les obligacions lingüístiques i les penalitats associades en el contracte de neteja de Girona, Temps de Flors.
L'organització, que fa anys denuncia els casos de discriminació lingüística, sosté que aquest tipus de condicions han d'estar estretament vinculades a l'objecte del contracte, ser necessàries i proporcionades.
![El biombo recuperado de Dalí: una obra de 50.000 euros que regresa a Figueres](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/27\/vida\/1003742727023_15646671_320x180.jpg"])
CCC defensa que aquest tipus de clàusules no han d'operar com a barreres indegudes a la competència ni com a elements que distorsionin el mercat. I aquest plec de condicions, des del seu punt de vista, ho fa i fins i tot supera aquests límits.
El recurs invoca la doctrina del Tribunal Constitucional sobre l'ús de les llengües oficials, que rebutja l'atribució d'un caràcter preferent amb efectes jurídics a una llengua davant d'una altra i exigeix una compatibilitat real entre català i castellà.
Situació d'exclusió
CCC ho té clar: amb la decisió del TC a la mà i veient la licitació anunciada per l'Ajuntament de Girona per a Temps de Flors, no són admissibles configuracions normatives com aquestes.
Al·leguen que, encara que semblin formalment neutres, les condicions que imposa el consistori generen situacions d'exclusió o relegació d'una llengua oficial.
Les exigències de CCC
Al parer de l'entitat recurrent, vincular la contractació pública a la imposició pràctica del català i sancionar-ne l'incompliment podria encaixar en aquest tipus de supòsits.
Davant aquesta situació, Convivència Cívica Catalana sol·licita la suspensió de les clàusules que fixen les obligacions lingüístiques i les penalitats.
![Vista aérea de la playa de Sant Martí d'Empúries](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/02\/03\/viatges\/1003742728963_15671396_320x180.jpg"])
Entenen que les clàusules exigides converteixen el català en una condició excloent i no en una opció en pla d'igualtat amb el castellà.
El seu president, Ángel Escolano, denuncia que l'Ajuntament està creant “traves lingüístiques” sense fonament ni lògica econòmica ni jurídica, i que l'objectiu real és imposar l'ús exclusiu del català mitjançant coaccions.
Les multes
Aquest és només un cas més. L'obligació d'operar en català en el marc de la contractació pública no és nova i en els darrers anys ha estat incorporada per diverses administracions catalanes.
El que distingeix ara el cas de Girona és el pas addicional: l'Ajuntament vincula l'incompliment d'aquestes clàusules lingüístiques a un sistema de multes graduades.
![Cartel Mazinger Z](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/01\/30\/actualitat\/1003742728258_15663446_320x180.jpg"])
El plec de condicions estableix que, en cas d'incompliment de les obligacions en matèria lingüística, es podrà imposar una penalització d'entre el 0,1 % i el 5 % del preu d'adjudicació.
L'import concret es fixarà en funció de diversos criteris: el grau d'intencionalitat, el nombre de persones afectades per la vulneració, la possible reincidència i el perjudici ocasionat.
Més que un requisit
D'aquesta manera, l'ús del català deixa de ser només una condició formal del contracte per convertir-se en un element amb conseqüències econòmiques directes per als licitadors.
Els denunciants alerten que, si es confirma i s'estén aquest tipus de plecs, les empreses que vulguin concórrer a licitacions en administracions amb polítiques lingüístiques similars hauran d'assumir no només el compromís d'operar en català, sinó també el risc de sancions si no ho fan.
