Quan Junts i ERC van utilitzar els Mossos per espiar periodistes, advocats i empresaris
Els partits que avui exigeixen responsabilitats per la infiltració policial en una assemblea de docents van bloquejar el 2018 una comissió que pretenia aclarir seguiments a perfils contraris al 'procés'
Contingut relacionat: Illa defensa el Govern després de la infiltració de mossos en assemblees de docents
Notícies relacionades
La polèmica per la presència de dos agents de paisà dels Mossos d'Esquadra en una assemblea docent celebrada a l'Institut Pau Claris de Barcelona ha reobert un debat recurrent a Catalunya: el paper de la Comissaria General d'Informació en contextos de conflictivitat social i política.
Junts i ERC han reclamat explicacions al Govern de la Generalitat i al Director General de la Policia, Josep Lluís Trapero, per una actuació que els Mossos emmarquen dins de les seves competències ordinàries de prevenció i anàlisi operativa.
Concretament, emparats per un decret d'estructura de la Direcció General vigent des de l'any 2011, que atribueix als agents d'Informació tasques de recollida i tractament de dades operatives vinculades a la conflictivitat laboral i social per realitzar "valoracions d'amenaces i riscos".
Un agent dels Mossos d'Esquadra durant un dispositiu de Mossos Europa Press Barcelona
El precedent de 2018
La controvèrsia actual recorda inevitablement el que va passar el 2018, en plena efervescència del procés i amb una Catalunya instal·lada en un clima de màxima tensió política, i a les portes de la sentència del Tribunal Suprem.
![Portada del 'Manual para destapar policías infiltrados'](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/02\/07\/vida\/922417898_14085362_320x180.jpg"])
Aleshores, PP, Ciutadans, PSC i Catalunya en Comú-Podem van impulsar al Parlament una comissió d'investigació per aclarir si els Mossos havien fet seguiments o recollida d'informació sobre periodistes, advocats i empresaris constitucionalistes durant els mesos previs al referèndum il·legal de l'1 d'octubre.
La sol·licitud va ser registrada formalment a l'empara de l'article 67.3 del reglament del Parlament, que estableix que una comissió d'investigació s'ha de constituir automàticament quan és sol·licitada per quatre grups parlamentaris, sense necessitat de votació al ple i només mitjançant la seva tramitació per la Mesa.
La incineradora de Sant Adrià
La iniciativa arribava després que la Policia Nacional remetés a l'Audiència Nacional diversa documentació requisada dies abans de la proclamació fallida de la república catalana.
Part d'aquest material havia estat interceptat quan s'anava a traslladar a una incineradora de Sant Adrià de Besòs (Barcelona).
Dins la documentació hi apareixien referències a polítics, periodistes, empresaris i advocats contraris al procés, fet que va alimentar les sospites de l'oposició sobre possibles tasques de seguiment o recollida d'informació política per part de l'àrea d'Informació dels Mossos.
Efectius de la Policia Nacional registren una furgoneta en una incineradora de Sant Adrià de Besòs
La Mesa va frenar la comissió
Tot i el caràcter automàtic previst al reglament parlamentari, la Mesa del Parlament —aleshores amb majoria independentista— va frenar la constitució de la comissió d'investigació.
Junts per Catalunya, ERC i la CUP ja havien tombat prèviament una iniciativa similar en una votació plenària i posteriorment van bloquejar també aquesta segona via parlamentària, fet que va provocar fortes crítiques per part de l'oposició constitucionalista.
![Imagen de la marcha a su inicio en Jardinets de Gracia, en Barcelona / Cedida](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2015\/03\/17\/vida\/18758327_528926_320x120.jpg"])
L'aleshores portaveu socialista Alicia Romero —actual consellera d'Economia i Finances— va recordar públicament que la creació de la comissió s'havia de tramitar de manera automàtica i va acusar els grups independentistes de vetar una investigació incòmoda per a l'aleshores Govern.
Context polític i relat públic
Vuit anys després, el debat torna a reproduir-se pràcticament en els mateixos termes, encara que amb actors polítics situats en posicions diferents.
Declaració de Jordi Turull davant els mitjans de comunicació aquest dissabte Cedida
Mentre Junts i ERC qüestionen ara la presència d'agents d'Informació en una assemblea sindical docent, els Mossos defensen que aquest tipus d'actuacions formen part d'una estructura operativa plenament vigent des de 2011 i vinculada a funcions preventives d'anàlisi de riscos en escenaris de conflictivitat social.
Fonts policials recorden que la presència d'agents de paisà en manifestacions, protestes o espais de mobilització social o política no respon a decisions improvisades ni conjunturals, sinó a funcions específiques recollides dins de l'arquitectura ordinària d'Informació.
La controvèrsia, sostenen aquestes mateixes fonts, no gira tant sobre l'existència d'aquestes eines policials com sobre "el context polític en què s'apliquen i el relat públic que es construeix posteriorment al seu voltant".
El discurs de Junts
Però, malgrat el precedent de 2018, Junts ha endurit el to contra el Govern i ha reclamat dimissions en cascada per la presència d'agents de paisà en assemblees docents vinculades a l'organització de les vagues educatives previstes fins a final de curs.
![Fotomontaje de Carles Puigdemont y Oriol Junqueras en una clase, junto al logo de USTEC](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/06\/actualitat\/1003742758763_16057653_320x120.jpg"])
El secretari general de la formació, Jordi Turull, ha acusat l'Executiu català de fomentar “la vulneració de drets i llibertats fonamentals” i ha exigit al president Salvador Illa que cessi tant la consellera d'Interior, Núria Parlon, com la titular d'Educació, Esther Niubó.
Núria Parlon, 'consellera' d'Interior i Seguretat Pública EUROPA PRESS
La formació de Carles Puigdemont sosté que l'actuació policial suposa una ingerència intolerable en espais sindicals i educatius.
En la mateixa línia s'ha pronunciat ERC, que també ha demanat explicacions públiques i responsabilitats polítiques per l'actuació de la Comissaria General d'Informació.
Salvador Illa defensa els Mossos
El Govern, però, ha tancat files amb la policia catalana. Illa va defensar aquest dissabte l'actuació de l'Executiu i va evitar desautoritzar públicament els Mossos, insistint que Catalunya travessa un moment d'elevada tensió amb part dels sindicats educatius.
![El presidente de la Generalitat, Salvador Illa, en una imagen de archivo en Barcelona](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/02\/19\/politica\/1003742734177_15965780_320x180.jpg"])
D'aquesta manera, vuit anys després del xoc parlamentari pels suposats seguiments a perfils constitucionalistes durant el procés, el debat torna a reproduir-se a Catalunya pràcticament sobre els mateixos eixos: els límits de la intel·ligència policial preventiva i la utilització política del relat policial segons el context del moment.
Perquè mentre el 2018 Junts i ERC van bloquejar investigar actuacions similars dels Mossos en ple clima de tensió independentista, ara ambdues formacions situen al centre del debat unes pràctiques que la pròpia policia catalana sosté que formen part de les seves competències ordinàries de prevenció i valoració de riscos recollides a la normativa vigent des de fa més d'una dècada.
