L'Illa Diagonal, una màquina de fer diners per als Sanahuja després de la seva polèmica reforma

La família Sanahuja ha tornat a demostrar per què és una de les sagues més resilients del maó català després de superar les seves hores més baixes.

El seu vaixell insígnia, L'Illa Diagonal, ha tancat l'exercici 2025 convertida en una autèntica màquina de facturació que no deixa escapar ni un euro.

Barcelona es manté com la capital més cara per llogar a Espanya, tot i que modera la seva pujada

Aixeta oberta

El centre comercial ha pulveritzat els seus propis registres històrics amb 15,7 milions de visitants, un 7,1% més que l'any anterior.

Però la dada que realment celebren als despatxos de la zona alta no és l'afluència, sinó la rendibilitat pura i dura del metre quadrat.

Imatge de la reforma de L'Illa Diagonal, operat per la família Sanahuja Cedida

El complex ha penjat el cartell de complet en el 100% de la seva superfície comercial, una fita tècnica que garanteix un flux de caixa constant.

Per a la societat propietària Indicesa, aquest ple absolut suposa la validació definitiva d'una estratègia agressiva de renovació que va generar no pocs dubtes en el sector.

Cicatriu rendible

La pluja de milions actual té un origen clar i controvertit: la reforma integral de 32 milions d'euros finalitzada l'any passat.

La intervenció ha suposat el major canvi físic de l'edifici des que es va inaugurar el 1993, tocant allò que molts puristes consideraven intocable.

El disseny original dels premis Pritzker Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales, concebut com una "fortalesa urbana" i guanyador del Premi FAD, ha estat suavitzat per necessitats comercials.

El centre de la discòrdia és el nou umbracle, una pèrgola de 200 metres adossada a la façana que ha canviat per sempre la silueta de l'edifici.

Metres d'or

Sota la justificació tècnica de la protecció climàtica i la sostenibilitat, aquesta estructura ha permès monetitzar la vorera de l'avinguda Diagonal.

Fotografia de l'avinguda Diagonal de Barcelona en direcció sud Cedida

On abans hi havia un espai diàfan de trànsit de vianants i arquitectura severa, ara floreix el consum amb noves terrasses i operadors de restauració.

Marques com La Bikineria o La Tosta paguen ara el seu lloguer en uns metres quadrats que, històricament, eren merament ornamentals o de pas.

És una privatització de facto de l'ús de l'espai públic que maximitza el rendiment econòmic de l'actiu immobiliari per sobre de la puresa arquitectònica original.

Gisela, propietària d'una pastisseria a Barcelona: "Un mes pots estar guanyant molt i a l'altre et menges els mocs"

Rentat verd

La reforma també ha intervingut a fons en els Jardins de Sant Joan de Déu, situats a la part posterior del complex comercial.

L'estudi Batlle i Roig ha redissenyat la zona verda sota el concepte de moda en l'urbanisme actual: el "refugi climàtic".

S'han instal·lat jocs d'aigua i nova vegetació, una maniobra que, més enllà de l'ecologia, busca retenir el públic familiar a l'entorn del centre.

L'objectiu final d'aquests espais és perllongar el temps d'estada del visitant per augmentar estadísticament la probabilitat de despesa a les botigues.

Gir elitista

L'obsessió per la rendibilitat també ha sacsejat l'interior del centre, on la gerència ha aplicat mà dura amb el mix comercial.

S'ha forçat la renovació del 30% de l'oferta, una rotació massiva dissenyada per elevar el tiquet mitjà de compra del client.

Establiment Textura al centre comercial l'Illa Diagonal CG Barcelona

Els gestors han buscat operadors capaços de pagar rendes més altes, desplaçant conceptes que ja no encaixaven en la nova fulla de ruta premium.

El desembarcament de Mango Home amb la seva tercera botiga mundial o el macro-local de 1.400 metres de Druni exemplifiquen aquesta aposta pel volum i la facturació.

Efecte dòmino

L'entrada de firmes aspiracionals com Scalpers, Bimani o Maksu confirma el gir cap a un perfil de consumidor de més poder adquisitiu de la zona alta.

Aquesta pressió per renovar la imatge ha obligat els llogaters històrics a gratar-se la butxaca per no quedar-se enrere en la cursa.

Locomotores veteranes com Fnac, el supermercat Caprabo o Sfera han hagut de fer les seves pròpies reformes integrals per alinear-se amb les exigències de la propietat.

El missatge de la gerència ha estat clar: o t'actualitzes i puges el nivell estètic, o deixes pas al següent operador de la llista d'espera.

Oxigen familiar

Per als Sanahuja, supervivents del gran crash immobiliari de 2008 que es va endur tants cognoms il·lustres, això és oxigen pur.

Roman Sanahuja en una imatge d'arxiu

La societat Indicesa l’Illa, controlada per la família juntament amb l'asseguradora Axa, es va embutxacar un benefici net de 18,20 milions el 2024.

Aquesta xifra suposa un increment del 23% respecte a l'any anterior, consolidant la recuperació del seu patrimoni després de la incertesa de la pandèmia.

Amb uns ingressos que freguen els 45 milions d'euros, la societat ha aconseguit blindar el seu compte de resultats davant la inflació i els costos energètics.

El gegant dels endolls que es desfà de la seva macroplanta de Riudellots per 18 milions

Saga al comandament

Al consell d'administració continuen asseguts els representants de les tres branques familiars, amb Román Sanahuja al capdavant supervisant el llegat.

Ells gestionen una cartera que, a més del centre comercial, inclou oficines, dos hotels i habitatges que es beneficien de l'"efecte tracció" de L'Illa.

De cara al 2026, la consigna transmesa pel gerent Gerard Cutal és mantenir el ritme i no cedir ni un mil·límetre de quota de mercat davant de competidors com Glòries.

La fàbrica de la Diagonal funciona a ple rendiment i la polèmica reforma, estètica a part, ha complert la seva única funció real: fer molta caixa.