Montargull
Viatges

‘Muntanya de les ovelles’, el poble medieval abandonat a 95 quilòmetres de Barcelona

El despoblat municipi de Tarragona està ple de cases ensorrades i formava part de la Baronia de Queralt

Contingut relacionat: Així va ser l'etapa neogòtica de Gaudí: més de 10 anys d'escoles, palaus i projectes sense realitzar

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

A simple vista, amb prou feines es veuen cases deshabitades i una església romànica, però durant segles va ser un nucli agrícola on residien i treballaven famílies. 

El petit nucli rural es troba a l'inici de la vall del riu Corb i està a uns 95 quilòmetres de Barcelona, a una hora i vint minuts en cotxe.

La masía catalana donde vive un ser mitológico, Mas Farrell

És una visita obligada per als més curiosos que trobaran en les ruïnes d'un poble silenciós l'essència del passat rural del territori. 

Montargull, poble agrícola

Les restes del poble de Montargull es troben al capdamunt d'un turó de la Conca de Barberà (Tarragona), a 843 metres d'altitud.

"Montargull" significa "muntanya de les ovelles", i durant centenars d'anys va ser una petita i autosuficient comunitat agrícola en una zona aïllada i elevada.

'Muntanya de les ovelles', cria de bestiar oví 

La toponímia del poble es relaciona amb la cria de bestiar oví que es duia a terme al lloc. 

Aramunt Vell nevado

La posició alta de la població permetia controlar el territori i protegir l'assentament.

Baix creixement poblacional

Amb el pas del temps, el nucli mai va arribar a créixer gaire. Es va mantenir com una petita localitat agrícola formada per cases i masies disperses i camps de conreu.

Avui és part del municipi de Santa Coloma de Queralt, encara que anteriorment formava part de la antiga Baronia de Queralt, formada per més d'una quinzena de poblacions. 

Els senyors de Queralt i l'origen de l'assentament

La família Gurb-Queralt, un important llinatge noble medieval, posseïa l'actualment deshabitada població, qui a finals del segle XI va situar tres famílies perquè conreessin les seves terres.
El pueblo con menos población de Cataluña, Montlleó

Els senyors de Queralt van ser una família de gran influència a la comarca durant els segles X i XI. Van desenvolupar el poble envoltat de camps i boscos al voltant d'una església dedicada a Sant Jaume. 

Església de Sant Jaume, patrimoni del poble

L'església de Sant Jaume és un dels pocs edificis que segueix parcialment dempeus. És un temple romànic de dues naus amb un interior format per dues voltes de canó unides per un arc gòtic. 

Xalet del Catllaràs

S'assumeix que el temple es va construir durant la segona meitat del segle XI, tot i que no s'ha trobat documentació que la reconegui fins a mitjans del segle XII. 

Quotidianitat rural

Segons els registres històrics, a l'inici del segle XX el poble estava format per set habitatges habitats per unes 34 persones. 

El dia a dia dels veïns girava entorn de l'agricultura de subsistència. Conreaven blat, ordi i llegums. També produïen vi, a més de criar bestiar oví i caçaven conills, perdius i llebres. 

Disposició domèstica

Totes les cases de Montargull disposaven de celler, corrals i cisternes per recollir l'aigua de la pluja. També tenien forn per fer pa. 

Castelló d'Empuries

Els veïns havien de desplaçar-se un quilòmetre i mig per rentar la roba fins a la masia de Cal Xoques, on hi havia un rentador. 

Pocs serveis

Tot i que la llum va arribar l'any 1950 i la carretera el 1953, no van ser atractius suficients per generar interès a la zona i retenir els veïns.

Quan algú emmalaltia, el metge pujava a cavall des d'una localitat propera. I els nens baixaven un costerut sender per anar a l'escola, ja que no n'hi havia al seu poble. 

Deshabitatge total

A causa de la manca de serveis bàsics, com la manca d'escola o assistència mèdica, l'èxode rural no va poder ser frenat.

La cueva convertida en hospital de guerra, la Cova de Santa Llúcia

Així que moltes famílies es van traslladar a localitats més grans on hi havia més oportunitats laborals i prestacions essencials. 

A la dècada de 1960, els últims habitants van abandonar el nucli i el poble va quedar deshabitat definitivament.