David Fernández, Ada Colau y Joan Tardà, en la antigua cárcel de La Modelo de Barcelona
Política

Colau, Tardà i Fernández tampoc s'aclareixen per frenar l'extrema dreta

L'exalcaldessa de Barcelona i els exdiputats d'ERC i la CUP n'han debatut aquest dijous a l'antiga presó de La Model, però han acabat tirant-li la culpa al mòbil, despotricant de la visita del Papa i poca cosa més

Contingut relacionat: Rufián promociona Irene Montero a Barcelona

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Nou col·loqui sobre com frenar l'extrema dreta. I novament molta xerrameca, però poques conclusions.

En aquest cas, els que han quedat confosos han estat els socis de Crític, el diari cooperatiu organitzador de l'acte celebrat aquest dijous en un passadís de l'antiga presó La Model de Barcelona —que, per cert, segueix igual, que la van deixar els seus últims hostes—.

Ada Colau, Joan Tardà i David Fernández, tres noms que a priori havien de garantir l'èxit de la nova revista que, de passada, es presentava, tenien ganes que se'ls veiés junts.

Com els va passar a Gabriel Rufián i a Irene Montero, o al líder d'ERC amb el diputat de Más Madrid Emilio Delgado.

I així, somrients, han començat; embolicant-se en metàfores bèl·liques i autoanalitzant-se, com ells mateixos han reconegut, que l'esquerra "fa massa".

Autocrítica, bars i Franco

El rostre de la primera CUP, la que va fer pessigolles a la vella Convergència, ha estat el menys optimista dels tres.

També el més discret, comentant que l'auge de partits com Vox o Aliança Catalana pot deure's al tancament de bars, citant un estudi francès que així ho constata, i poca cosa més.

Mentrestant, l'exalcaldessa s'ha limitat a assegurar que ja es va fer amb Franco, ergo que tan difícil no pot ser.

I l'exdiputat d'ERC al Congrés dels Diputats, el més autocrític de tots, ha dit que les esquerres no eren tan bones governant com es pensaven, víctimes de les seves pròpies "misèries i incapacitats". I que, per tant, passa el que passa.

15M, independentisme i Tiktok

"M'interessa poc l'independentisme", ha continuat Tardà, en un acte amb moltes més referències al 15M que al procés.

"Ja hem fet autocrítica dels nostres immensos errors, ja està metabolitzat, i hem fet l'esforç d'assumir el principi de realitat", que semblen ser les enquestes tant a nivell nacional com a Catalunya.

Tot i que "el país orrioleja", com ha dit Fernández, han insistit en la soledat, en la manca de vincles socials i en les pantalles.

"Jo sóc de biblioteques, no de Tiktoks", deia el reciclat cupaire fent referència a Rufián, que va reivindicar el contrari fa poc. Donant pas a que una Colau hiperventilada cridés a "hackejar les xarxes socials", sense més concreció. I resumint tots dos que la culpa, en realitat, és del mòbil.

Del Papa a l'elefant

A l'alcaldessa també li ha donat temps a criticar la visita d'"un senyor que es fa dir Papa", "molt decebuda amb l'esquerra institucional per posar els serveis públics, els diners i la televisió pública al servei d'actes religiosos" tot i que, ha reculat, León XIV "pot ser un aliat en alguns discursos".

I així seguien fins que s'han adonat que l'elefant, de moda des que Alberto Núñez Feijóo l'ignorà al Cercle d'Economia, era la macrocoalició.

Què pensen fer, més enllà de dir que s'ha de fer?, pensava el públic, davant representants de tres formacions polítiques la nomenklatura de les quals sembla incapaç de renunciar a les seves sigles per rascar alguns escons.

Front d'Esquerres de Catalunya

Ha estat Tardà, que segueix insistint en la fórmula Rufián dins d'ERC —tot i que la direcció que encapçala Oriol Junqueras ha reiterat que ni la compra ni la comprarà— qui, almenys, ha donat una pista: un Front d'Esquerres de Catalunya, només aquí, i sense que desapareguin els logotips de les paperetes electorals.

El republicà ha insistit: "Si ho fem i no guanyem, ens haurem rearmat èticament; i podem ser un mirall per a la resta d'Espanya".

I, quan ha insinuat que qui hauria de liderar aquesta candidatura és el seu amic Rufián, Colau s'ha posat en mode "que us vagi molt bé", i Fernández, directament, ha apagat el micro.

El policia del final

L'aplaudiment més efusiu, dels pocs que hi ha hagut, se l'ha endut un agent de la Policia Nacional que ha demanat la paraula al final per dir que ell també lluita per frenar l'extrema dreta dins del cos. Però tampoc ha aclarit com.

I així han marxat, sense allargar-se gaire en les xerrades de després com sí fan els polítics en actiu. I amb pressa, en general, per desmuntar l'escenari improvisat al mig d'un passadís d'una ex-presó que cau a trossos.