Primeras planas
Portades

Puigdemont es mou i sorpresa en el cas Andic

Boye presenta sengles escrits a la Comissió Europea i al TJUE denunciant que Espanya "desobeeix". Una ajudant de la terapeuta dels Andic irromp en escena amb el buit com a teràpia

En portada: Eines de País aparca l'estelada per recuperar la Cambra de Comerç

Llegir en Català
Publicada

Carles Puigdemont ha abandonat el seu letargia potser impel·lit per les dues resolucions del Tribunal de Justícia de la UE, el TJUE, favorables a l'aplicació de la llei d'amnistia. De manera que no ha passat ni una setmana i la defensa del molt honorable pròfug ja ha presentat un escrit de denúncia contra Espanya a la Comissió Europea.

El recurs és un altre document de la factoria jurídica del despatx de l'inassequible al desànim Gonzalo Boye, una tèrmita que considera que els jutges espanyols desobeeixen el TJUE, contravenen les lleis de la Unió i causen un perjudici infinit a les institucions europees.

Fotomontaje de la exdiputada Anna Navarro, con el Parlament, el logo de Junts y Silicon Valley de fondo

Així que Puigdemont, l'home que va derogar l'Estatut, es va passar la Constitució per sota de l'arc del triomf, es va saltar totes les lleis hagudes i per haver i va proclamar la república dels vuit segons exigeix ara que es compleixin les normes, que s'acatin les sentències i que es respecti la justícia.

Albrícies. Potser s'ha redimit i està disposat a reinsertar-se, a respectar el marc legal de la democràcia i a no incórrer en posats com el d'aquella foto amb els cinc requeriments del Tribunal Constitucional perquè no es llancés metafòricament al buit.

Anna Navarro i Descals (Barcelona)

En paral·lel, el Tribunal Suprem ha donat ordre d'eliminar el material probatori de l'1-O que encara està dipositat en una comissaria dels Mossos d'Esquadra. Puigdemont havia demanat les urnes i les paperetes per muntar un museu, però el tribunal suprem li ha denegat la sol·licitud.

Hi ha més notícies. Novetats en el cas Andic incloses. Al gra.

"Boye denuncia Espanya davant la Comissió Europea per la negativa del Tribunal de Comptes a aplicar l'amnistia", assenyala el titular d'obertura d'El Nacional.

Al sumari es diu que "Remet un escrit al TJUE denunciant incompliment 'objectiu i deliberat de la seva sentència'".

Ramón de España opina sobre la posible vuelta de Carles Puigdemont

Quina barbaritat. L'advocat de Puigdemont, president de la Generalitat especialitzada en passar de totes les sentències, es queixa que Espanya no fa cas d'una sentència. El món a l'inrevés.

El text de la informació és de Marta Lasalas: "Ofensiva en diferents fronts de la defensa de Carles Puigdemont davant la decisió del Tribunal de Comptes (TCu) de no aplicar l'amnistia i obrir un període d'al·legacions de les parts".

"L'advocat Gonzalo Boye ha presentat aquest dimarts una denúncia davant la Comissió Europea en què acusa el Tribunal de Comptes de contradir la sentència que va emetre el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) el passat 16 de juliol avalant l'amnistia; així mateix, acusa el TCu de tergiversar el contingut d'aquella sentència en la nota de premsa que va emetre i de "concertació objectiva" amb Societat Civil Catalana, que és part en el procediment".

Jordi Mercader opina sobre la posible vuelta de Carles Puigdemont

"Paral·lelament, la defensa de Puigdemont ha remès un escrit en el mateix sentit al Tribunal de Justícia de la UE. Tot això figura en la resposta de Boye a la petició d'al·legacions formulada pel TCu, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, i on l'advocat retreu també l'actuació del tribunal".

"A la denúncia davant la Comissió Europea, Puigdemont reclama que s'obri un procediment d'infracció contra el Regne d'Espanya, imputable al Tribunal de Comptes, i que es remeti a l'Estat espanyol la "corresponent carta d'emplaçament amb caràcter urgent, donada la naturalesa de l'incompliment i la seva incidència sobre mesures cautelars que graven els denunciants en més de 9,5 milions"".

"Quant a la comunicació enviada al TJUE, reclama al tribunal de Luxemburg que adopti tantes mesures com consideri procedents "en garantia de l'autoritat, primacia i efecte útil de les resolucions del Tribunal de Justícia"".

Xavier Salvador opina sobre la posible vuelta de Carles Puigdemont

""No se sotmet a aquestes instàncies a una discrepància interpretativa, sinó a un incompliment objectiu i deliberat d'una sentència del TJUE, agreujat per la instrumentalització del procediment en benefici d'una de les parts, i de la responsabilitat de l'Estat per violació del Dret de la Unió imputable als seus òrgans jurisdiccionals", argumenta".

"En el text amb què respon a la petició d'al·legacions del Tribunal de Comptes la defensa de Puigdemont deixa expressament constància de la seva "protesta" a l'hora de complir el tràmit i adverteix que el compleix sense "aquietament a la providència", és a dir, sense conformitat amb la decisió, contra la qual informa que recorrerà".

Complejo del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE)

"En aquest sentit, recorda que el TJUE ha deixat acreditat que no hi ha fons de la Unió afectats per aquest cas; i reclama que es reprengui "sense més dilacions la tramitació amb caràcter preferent i urgent" de l'amnistia per dictar en un termini màxim de dos mesos l'extinció de responsabilitat comptable i absolució de Puigdemont, així com l'aixecament de les mesures cautelars, amb el retorn de les fiances".
"Segons l'advocat, l'única diligència que ha obert el TCu, "comprovar l'origen dels fons", és "exactament" la mateixa que la sentència va declarar "vàlidament impedida". "No hi ha, doncs, res a provar, i sí una resolució d'extinció de la responsabilitat que dictar immediatament", afegeix. "La resposta de la Gran Sala no va deixar cap dubte: l'obligació de resoldre sense valorar al·legacions ni proves exculpatòries i en un termini de dos mesos és consubstancial al principi mateix de l'amnistia", afegeix".

I: "La conclusió per a la defensa de Puigdemont és que el TCu "s'ha declarat en oberta rebel·lia davant el TJUE i ha avançat directament cap a una resolució arbitrària, mancada de qualsevol sosteniment legal i més pròpia d'incardinar-se en una altra branca del dret"".

Álex Ramos, presidente de Societat Civil Catalana

Però com es pot declarar el Tribunal de Comptes en oberta rebel·lia davant ningú? El Tribunal de Comptes... Una altra cosa és que hi hagi jutges que interpretin que l'amnistia no és el colador de tots els vius que amb l'excusa del Procés pretenen quedar nets de tota responsabilitat.

És el cas dels qui van rebentar el 2018 un acte de Societat Civil Catalana a la Universitat de Barcelona. Un acte que consistia en una conferència de l'historiador Ricardo García Cárcel sobre Miquel de Cervantes. I el jutge considera que Cervantes i el Procés no casen, no estan vinculats.

"Condemnats vuit independentistes per crear 'un clima de pànic i tensió' i boicotejar un acte de Societat Civil sobre Cervantes a la universitat", assenyala un titular d'El Mundo.

Portada d''El Mundo' el 22 de juliol de 2026

Portada d''El Mundo' el 22 de juliol de 2026

Escriu Cristina Rubio: "Un jutge de Barcelona ha condemnat a penes de fins a dos anys de presó vuit independentistes que el 2018 van crear un "clima de pànic", amb empentes, cops i amenaces, que va obligar a suspendre un acte de Societat Civil Catalana (SCC) a la Universitat de Barcelona (UB)".

"En concret, el tribunal condemna dos dels acusats a dos anys de presó per un delicte contra els drets fonamentals i les llibertats públiques, a dos més a sis mesos de presó i a quatre a una multa, mentre que a tots ells els ordena indemnitzar Societat Civil Catalana amb 726 euros (la quantitat havia costat l'organització de l'acte)".

Vista de la fachada de la Ciudad de la Justicia de Barcelona

"La sentència considera que els manifestants van generar "un clima de pànic, forta tensió i inseguretat entre els reunits, que temien que les portes fossin tombades i envaïssin l'espai que ocupaven amb el greu risc que poguessin ser agredits físicament, encara que afortunadament ningú va resultar ferit ni es van causar danys"".

"De fet, atribueix als condemnats l'agreujant de "discriminació per motius ideològics", en ressaltar que la "ideologia antagònica" entre ambdós grups va ser determinant. Altres deu processats han quedat absolts".

"El titular del tribunal d'instància número 19 de Barcelona ha rebutjat aplicar l'amnistia als acusats, com van demanar al judici, en sostenir que en aquest cas resulta "absolutament irrellevant" la seva ideologia, ja que els fets no encaixen amb els recollits a la llei".

El presidente de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, en una foto de archivo

"En aquest cas, el jutge es remet a una resolució de l'Audiència de Barcelona, per uns incidents a Vic (Barcelona) després de l'empresonament del raper Pablo Hasel, que va concloure que el fet que una protesta sigui convocada o avalada per entitats independentistes no converteix "sense més" qualsevol acte com amnistiable, perquè la llei "no està pensada per donar cabuda a totes les manifestacions recolzades per l'independentisme, sinó únicament a aquelles que tenen profunda connexió amb el procés independentista"".

Això vol dir que si un independentista va robar un cotxe entre 2012 i 2021 no està emparat per l'amnistia. Fàcil d'entendre.

Més notícies d'aquest univers inesgotable que és el secessionisme català. "L'independentisme crucifica Joan Laporta i Rufián per donar suport a la selecció espanyola", apunta un titular d'El Confidencial.

Alejandro Tercero opina sobre el aval a la ley de amnistía del TJUE

La informació és d'Antonio Fernández i comença així: "L'independentisme ha decidit que el president del FC Barcelona, Joan Laporta, és un traïdor i ha emprès una campanya per pressionar-lo a posicionar-se políticament. El motiu? Haver aparegut en públic donant suport a la selecció espanyola en aquest Mundial i haver lluït un pin amb l'escut de la selecció espanyola".

"“Laporta, el primer president del FC Barcelona amb el pin d'Espanya a la solapa donant suport a la Federació Espanyola després de totes les putades que han fet al Barça. I això que deia que era independentista i va ser diputat de Solidaritat Catalana per la Independència”, va difondre per les xarxes la plataforma Sindicalistes per la República (SxR)".

"Aquesta plataforma va treballar activament per desqualificar la Roja des de fa setmanes i va difondre els noms dels ajuntaments governats per Junts i per ERC que van posar pantalles gegants als carrers per veure la final del Mundial. En concret, vuit ajuntaments de Junts (Martorell, Vila-seca, Premià de Dalt, Premià de Mar, Vilallonga del Camp, Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant i Sant Vicenç Castellet) i tres d'ERC (Sant Andreu de la Barca, Manresa i Reus)".

Joaquim Coll y aficionados de la selección española en el barrio de Rocafonda, Mataró, durante la final del Mundial 2026

"Josep Lluís Alay, cap de l'Oficina de Carles Puigdemont va alertar: “Que tots els alcaldes catalans que (im)posen pantalles als seus pobles perdin les eleccions l'any vinent i se'n vagin al carrer (…) Ho recordarem cada dia a la propera campanya electoral i que vagin a buscar els vots del ‘a por ellos’. Ja veureu quina queixalada”. Però haurà de lidiar amb els seus propis ajuntaments, en alguns dels quals el seu partit té una còmoda majoria absoluta".

"Aquesta batalla enllaça amb la guerra oberta a Laporta. El politòleg Joan Gil qualifica el president del Barça de “català-espanyol submís”. I l'exregidora de la Jonquera Esther Budó també va disparar contra Laporta: “Avui sí que m'has fet caure del tamboret, Joan Laporta (…) Per a molts catalans, l'únic gran símbol nacional que ens quedava era el FC Barcelona. Com podrem tornar a cridar ‘inde, inde, independència’ al nostre estadi si el nostre president s'identifica públicament amb la selecció espanyola? La decepció és enorme”".

Los jugadores de la selección española levantan la Copa del Mundo en La Cibeles

"Aquesta activista, de gran predicament a la galàxia sobiranista, va publicar el llibre ‘La Jonquera desapareguda’ el 2022, que, precisament, va ser prologat pel mateix Joan Laporta."

I de l'últim "botifler" al primer dels "botiflers" (sempre segons el dur raser indepe). Continua el text de Fernández paràgrafs després: "També el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha rebut una esbroncada per haver llançat un missatge suposadament conciliador. “Milers de persones d'Euskadi i Catalunya animen la selecció espanyola simplement perquè està plena de bascos i catalans perquè (encara) no poden animar la selecció basca i catalana. Seleccions que no arribaran sense el suport suficient. I eternament enfadats i insultant-los, assenyalant-los o menyspreant-los no sembla la millor manera d'arribar a aquest suport popular. Per guanyar un país cal entendre i acceptar la diversitat d'aquest país. A no ser que vulguis ser una tribu i no un país, és clar”".

"Les crítiques no van trigar a ploure-li des de tots els àmbits: des de l'espanyolisme i des del sobiranisme. Se l'acusa de “populista i hipòcrita”, “llop amb pell de xai”, “manipulador” i altres floretes semblants".

I: "Des de l'independentisme, especialment, se'l defineix com a traïdor. “Els catalans no parlen castellà ni animen la selecció opressora”, li recordava un independentista amb un logotip xenòfob. Un altre subratllava que “cap independentista pot anar amb la ‘ñorda’ [nom xenòfob independentista per referir-se a allò espanyol]. Si hi va, no és independentista”".

Canvi de terç. Energia. "Catalunya no dóna l'abast per satisfer la seva demanda elèctrica i el pes de les renovables retrocedeix", destaca El País.

Portada d''El País' el 22 de juliol de 2026

Portada d''El País' el 22 de juliol de 2026

Al sumari s'indica que "Un informe del sector alerta que s'està important més energia d'Aragó que la que es produeix mitjançant parcs eòlics o instal·lacions fotovoltaiques".

La notícia ve amb la signatura de Marc Rovira: "El desplegament de les renovables a Catalunya es curtcircuita. El compromís assumit pel Govern i el Parlament imposa fer un pas endavant, però les dades revelen dos enrere. El pes de les energies verdes en la cobertura de la demanda energètica total es va reduir nou dècimes l'any passat, fins al 15,3%, cosa que engrandeix la distància per assolir la meta del 50% de renovables el 2030, una fita que fixa la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat)".

Imagen de la sede de Holaluz en Barcelona

"“Ens estem allunyant de l'objectiu i cal corregir aquesta tendència”, alerta Víctor Cusí, de l'Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OberCat). L'entitat, que agrupa col·legis professionals, empreses i associacions impulsores de les renovables, ha presentat un diagnòstic del balanç energètic català, on la nuclear conserva un pes del 50%, mentre que les renovables aporten un 15%, lleugerament per sota que les fòssils. “La resta ve d'importacions. Catalunya importa més energia d'Aragó que la que produeix amb renovables”, subratlla OberCat".

"La demanda d'electricitat a Catalunya va ser de 45.250 gigavats hora (GWh) el 2025, un 2,7% més que un any abans. La generació elèctrica total produïda a Catalunya també va créixer, però només un 2%, fins als 38.292 GWh".

"En aquest context on la demanda deixa curta l'oferta, les renovables també perden potència. L'any passat es van generar 6.940 GWh verds a Catalunya, un 3,1 % menys que el 2024. “Catalunya continua allunyant-se dels objectius de desplegament renovable”, va insistir Víctor Cusí aquest dimarts, en una roda de premsa a Barcelona. “L'informe no dibuixa un escenari pessimista, però sí un escenari exigent”, va interpretar".

Carlota Pi, cofundadora y presidenta ejecutiva de HolaLuz

"La hidroelèctrica va ser la primera font entre les renovables, amb 3.822 GWh i un pes del 8,4% de la demanda. L'eòlica va generar 2.360 GWh, un 16,8% menys, i va cobrir el 5,2%, mentre que la solar va alimentar 495 GWh".

"El diagnòstic atribueix el retrocés de les energies netes a la caiguda del flux que aporten els parcs eòlics i al limitat creixement de la potència renovable instal·lada. Sí que hi ha un repunt del 17,5% de la contribució solar fotovoltaica, però el seu pes sobre el total és molt marginal: tot just cobreix l'1,1%. En aquest segment, es detecta un punxada de l'autoconsum fotovoltaic".

"El 2025 es van posar en marxa 14.890 instal·lacions d'aquest tipus, amb una potència instal·lada de 231 MW, la qual cosa suposa una caiguda del 34 % en potència instal·lada anual en relació a l'any anterior i del 31% en nombre d'instal·lacions executades".

Central nuclear de Ascó (Tarragona)

I: "L'informe destaca que el ritme de noves instal·lacions d'energia solar es va desaccelerar després del final de les ajudes europees Next Generation, l'augment dels tipus d'interès i la reducció de l'atractiu econòmic percebut per la baixada del preu de l'electricitat".

Cas Andic. Creix el paper de la senyora María Julia Lüderwaldt, la terapeuta familiar de les grans famílies barcelonines. Persones que han triomfat en les seves professions, inversions i negocis, gent amb el ullal retorçat, empresaris, financers, taurons de la borsa, ases del totxo, mestres de guanyar diners a cabassos, rics hereus i executius desenfadats confien els seus secrets, les seves pors i les seves interioritats més escabroses a una senyora que no consta en cap col·legi professional. De bojos.

Doncs atenció a aquest titular d'El Periódico: "La terapeuta dels Andic va demanar a la seva ajudant buscar rutes perquè Jonathan es posés en 'situacions extremes', 'al límit del precipici'", com si el 'anessin a tirar'". O sigui...

Portada 'El Periódico' el 22 de juliol de 2026

Portada 'El Periódico' el 22 de juliol de 2026

El text és de Marta Català: "La dona anglesa i antiga col·laboradora de la terapeuta familiar dels Andic, Julia Lüderwaldt, va declarar als Mossos que la psicoanalista havia proposat a Jonathan, acusat de l'homicidi del seu pare, realitzar una ruta “extrema” per posar-lo al límit, la qual cosa formava part de la intensa teràpia, anomenada de "confrontació", que aplicava amb la família".

"Així ho va declarar la mateixa testimoni, que també treballa d'intèrpret, davant els Mossos d'Esquadra els passats 29 de juny i 6 de juliol, quan va mostrar a la policia catalana els missatges i àudios que s'havia intercanviat amb Lüderwaldt".

"En ells, segons va declarar la dona, li encarregava que busqués per a Jonathan llocs i rutes “extremes”, al límit del “precipici”, com si el volguessin "tirar”, expliquen a El Periódico fonts properes a la investigació. Amb quina intenció? Segons va relatar la mateixa testimoni, aquest tipus de cerques ja les havia posat en pràctica amb un altre pacient d'alt nivell adquisitiu. Amb elles, la terapeuta busca que el client afronti els seus problemes en un espai difícil".

"Es tracta d'una teràpia radical i dura, però també professional", afirma a aquest diari una clienta de Julia, qui explica que un familiar seu no va poder seguir amb les visites. “És una mediadora en conflictes familiars –afegeix aquesta clienta– que busca solucions en les diferents etapes de la vida”".
I: "L'antiga ajudant de la terapeuta també va explicar que, durant l'intercanvi de missatges que va mantenir amb Jonathan durant els preparatius de la ruta, aquest li va dir que faria la mateixa excursió amb una neboda a mode de "regal" i que mai va esmentar que al lloc dels fets hi acudiria amb el seu pare".

Sobre aquest mateix assumpte i a La Vanguardia, Toni Muñoz i Mayka Navarro escriuen que "els Mossos d'Esquadra de la unitat d'investigació de Martorell han pres declaració, en dues ocasions, a una britànica resident a Barcelona, d'uns cinquanta anys, que fa dècades que treballa d'intèrpret d'anglès i que puntualment col·laborava amb la terapeuta de la família Andic, Maria Julia Lüderwaldt".

Portada de 'La Vanguardia' el 22 de juliol de 2026

Portada de 'La Vanguardia' el 22 de juliol de 2026

"La dona va acudir primer a la comissaria de la policia catalana a Martorell el 29 de juny, acompanyada d'un advocat, i durant dues hores va explicar el que havia callat l'últim any i mig i que, literalment, li impedia dormir amb tranquil·litat".

"Va assegurar que va ser ella qui, a petició de la terapeuta equatoriana, va buscar una ruta a la muntanya per caminar acompanyant Jonathan Andic, pacient de la polèmica psicoanalista. Excursió que ambdós van realitzar el 7 de desembre, una setmana abans de la caiguda d'Isak Andic quan passejava per aquell mateix camí amb el seu fill Jonathan, investigat pel presumpte homicidi del seu pare".

"La testimoni va relatar que es va decidir pel camí de les Feixades de Collbató a Montserrat perquè prèviament havia buscat un sender per caminar amb un altre pacient de Lüderwaldt que també havia d'acompanyar a passejar, encara que finalment es va frustrar aquella excursió".

"La britànica va declarar a comissaria que Jonathan Andic va rebre les instruccions de la seva terapeuta de sotmetre's amb el seu pare a una situació límit. Fins al punt que, segons aquesta nova testimoni, el fill d'Isak Andic s'havia de posar “al límit d'un precipici” forçant una situació extrema, van confirmar a La Vanguardia fonts al corrent d'aquesta nova declaració".

Pila amarilla a Julia Lüderwaldt

"Es tractava, segons la polèmica terapeuta, de portar a l'extrem la metàfora de la “mort del pare” que l'equatoriana pretenia materialitzar amb les seves sessions de psicoanàlisi perquè el fill del fundador de Mango es “lliurés” de les atadures emocionals que, al seu parer, condicionaven el dia a dia del seu pacient i li impedien tirar endavant".

Paràgrafs després escriuen que "l'existència d'aquesta nova testimoni ha agafat completament per sorpresa la defensa de Jonathan Andic. El seu relat, del qual ja tenen coneixement la jutgessa i la fiscal, aporta noves dades sobre qui, com i per què es va dissenyar aquella tràgica passejada per la muntanya de pare i fill que va acabar amb la mort de l'home més ric de Catalunya".

Més notícies. "Mor l'escriptor Josep Vallverdú, degà de les lletres catalanes", consigna La Razón.

Portada de 'La Razón' el 22 de juliol de 2026

Portada de 'La Razón' el 22 de juliol de 2026

Del text de Víctor Fernández: "L'escriptor Josep Vallverdú, un dels autors més estimats de les lletres catalanes, ha mort a Lleida als 103 anys. Narrador, dramaturg, lingüista, traductor i assagista, Vallverdú deixa una empremta inesborrable especialment en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, on la seva obra més emblemàtica, “Rovelló”, segueix emocionant lectors de totes les edats més de mig segle després de la seva publicació".

I: "Nascut el 9 de juliol de 1923 a Lleida, Vallverdú va estudiar Humanitats a la Universitat de Barcelona i va desenvolupar una carrera polifacètica que va abastar la docència en secundària, la il·lustració i el periodisme. La seva vocació literària es va manifestar aviat: ja als dotze anys va escriure el seu primer poema i als tretze una comèdia nadalenca que ell mateix va il·lustrar. No obstant això, va ser el 1969 quan va assolir el reconeixement massiu amb “Rovelló”, una novel·la que li va valer el Premi Josep Maria Folch i Torres i que, amb desenes d'edicions i traduccions a diversos idiomes, es va convertir en un clàssic indiscutible de la literatura catalana per a joves. La història del gosset que dóna nom al llibre va inspirar fins i tot una exitosa sèrie de televisió que va ampliar encara més la seva popularitat".

El escritor Josep Vallverdú i Aixalà durante la presentación de los actos por el centenario de nacimiento de Josep Vallverdú, a 11 de enero de 2023, en Barcelona

22 de juliol, dia mundial del Cervell, dia mundial Contra la Mineria a Cel Obert, dia mundial del Cromosoma X fràgil i dia de la Hamaca.

Santoral: Maria Magdalena, Síntiques de Filipos, Cirili d'Antioquia, Vandregisili de Fontenelle, Anastasi de Suània, Jeroni de Pàvia, Gualteri de Lodi, Plató d'Anquira i Meneleu de Menat.