Puig i Junqueras, de festa per l'amnistia
Lluís Puig torna a territori nacional i, homenatjat a Terrassa, proclama que Catalunya ha guanyat a l'Estat per dos a zero. Junqueras, homenatjat a la seva localitat, anomena "psicòpates" als jutges
A portada: Serhs accelera la seva venda d'hotels per reduir deute i evitar la debacle
Un grup indeterminat de persones fa nou anys seguits que es reuneixen cada dia a Terrassa per cantar en homenatge als "presos polítics" i als "exiliats". Nou anys en què no han faltat ni un sol dia a la cita. Nou anys que inclouen una pandèmia, període en què aquests herois de la lírica es reunien telemàticament.
Nou anys cantant cada dia per Puig i Comín, per Junqueras i Romeva, per Rull i Turull. I ni un sol reportatge a TV3. Ni una sola menció a la premsa afí o addicta a l'independentisme. Res. Zero línies. Nou anys en blanc.
A diferència del que passava amb Joan Bonanit o amb el tall de la Meridiana de Bentanachs i Laura Borràs, de la cita dels cantaires de Terrassa no se n'ha sabut res fins ahir, data en què Lluís Puig, el conseller de Cultura més efímer de la història autonòmica, va tornar a Terrassa, la seva ciutat, després de nou anys repartits entre Bèlgica i França.
Com pot ser que cap mitjà hagi informat fins ara de la persistència, resistència i resiliència de les veus grises del Vallès? Com és possible que una proesa així hagi passat tant de temps desapercebuda? Nou anys, 108 mesos, 469 setmanes, 3.285 dies i ho diuen ara, quan ja no hi ha presos ni expatriats. Quines coses i quina manca de sensibilitat amb el cant.
El cas és que Lluís Puig ja és a Espanya i ahir a la nit va ser homenatjat pels seus amics, esdeveniment que recull la premsa juntament amb altres cites de característiques similars. Per exemple, ahir mateix i per no ser menys, Oriol Junqueras es va organitzar un homenatge al seu poble, Sant Vicenç dels Horts, en què va assegurar, amb l'amnistia a la butxaca, que els jutges són uns "psicòpates". Són les grans festes de l'amnistia.
Sigui com sigui i malgrat li pesi al místic líder d'ERC, el protagonisme als mitjans se l'endú qui va ser conseller de Cultura del Govern de la rebel·lió.
"Lluís Puig torna a Terrassa després de nou anys d'exili: 'Avui és Catalunya, 2 - Estat espanyol, 0'", destaca El Nacional.
El text és d'Arnau Ruiz: "Nou anys després de marxar a l'exili, Lluís Puig ha tornat a la seva ciutat. Ho ha fet aquest dimecres a la tarda al Raval de Montserrat, davant de l'Ajuntament de Terrassa, en una rebuda que ha reunit els participants dels Cants de Llibertat i destacats dirigents de Junts".
"L'exconseller de Cultura ha protagonitzat una jornada carregada de simbolisme, amb agraïments a les persones que l'han acompanyat durant aquests anys i un discurs de reivindicació política. "Avui és Catalunya, 2 - Estat espanyol, 0!", ha proclamat davant dels assistents, en una intervenció en què ha carregat durament contra la judicatura espanyola".
![El exconseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/572832.jpg?p=w:320\/h:240&h=JmA2Zcyo"])
"La cita no ha estat casual. Des del 14 de novembre de 2017, els Cants de Llibertat es reuneixen cada tarda, a dos quarts de vuit, davant de l'Ajuntament de Terrassa per reclamar la fi de la repressió contra l'independentisme. Ni tan sols el confinament per la pandèmia va interrompre la convocatòria, que aleshores es va traslladar a un format telemàtic. Gairebé nou anys després, un dels dirigents pels quals han cantat ha tornat a la plaça per agrair-los personalment la seva perseverança".
"Puig ha dedicat bona part del discurs a reconèixer el suport rebut durant l'exili, especialment dels cantaires terrassencs i de les persones de la Catalunya del Nord que l'han acompanyat aquests anys. També ha volgut saludar els assistents que s'han desplaçat expressament des de territori nord-català i als voluntaris vinculats al projecte de la Casa Macià de Prats de Molló. "Un agraïment etern", ha expressat, abans d'admetre, amb un toc d'humor, que podria repetir les paraules d'agraïment catorze vegades".
"La rebuda ha comptat també amb una àmplia representació de Junts, amb la presència del president del Parlament de Catalunya, Josep Rull; el secretari general del partit, Jordi Turull; l'exconseller Joaquim Forn; el senador Eduard Pujol; el portaveu del grup parlamentari de Junts, Salvador Vergés; la presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales; el vicepresident del partit, Antoni Castellà; el portaveu adjunt al Parlament, Josep Rius, i el candidat de Junts a Barcelona Jordi Martí Galbis. Una destacada representació política que ha volgut acompanyar Lluís Puig en el seu retorn a Terrassa després de nou anys d'exili".
![Imagen de archivo de Lluís Puig, 'exconseller' de Cultura](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/468485.jpg?p=w:320\/h:240&h=vbimjbVa"])
"Malgrat el protagonisme del seu retorn, l'exconseller ha volgut remarcar que la situació judicial vinculada al procés independentista encara no està resolta per a tothom. Puig ha tingut paraules de solidaritat per a les persones que continuen pendents de l'aplicació de l'amnistia i ha reclamat que no s'aturi la mobilització. “Fins que això no acabi, no podem afluixar”, ha advertit".
"“Jo torno avui, però això és una anècdota que d'aquí un temps recordarem”, ha afirmat, insistint que l'objectiu ha de ser que totes les persones afectades acabin amnistiades. En aquest sentit, ha qualificat la judicatura espanyola de "desastre nacional espanyol" i ha acusat determinats jutges de voler intervenir en la política sense passar per les urnes".
I: "El discurs ha pujat de to quan Puig ha fet balanç dels nou anys transcorreguts des de la tardor de 2017. “Avui és Catalunya, 2 - Estat espanyol, 0!”, ha exclamat, abans d'assegurar que la primera derrota correspon a una judicatura que, segons ell, ha volgut fer política des dels tribunals. La segona, ha argumentat, és el temps que l'Estat ha trigat a abordar la situació derivada de l'octubre de 2017. L'exconseller ha tancat aquesta part de la intervenció reivindicant la perseverança de l'independentisme: "Seguim ferms, seguim resilients"".
Un altre que ja és a Espanya també és Toni Comín, exconseller de Salut i personatge a qui El Mundo presenta així: "Comín, trànsfuga i escuder de Puigdemont, torna a Espanya per assegurar-se l'acta d'eurodiputat i seguir en política".
Portada d'El Mundo el 22 d'octubre de 2026
La peça ve signada per Víctor Mondelo: "Toni Comín, el fidel company de fugida i aventures de Carles Puigdemont, tornarà avui a Espanya, nou anys després de fugir de la Justícia per evitar retre comptes per l'organització del referèndum independentista de 2017. Ho farà aprofitant-se de l'aval del Tribunal Constitucional de Cándido Conde-Pumpido per forçar l'aplicació total de l'amnistia i amb el propòsit principal d'anar a Madrid per recollir la seva credencial d'eurodiputat a la Junta Electoral Central (JEC)".
"Res motiva més a Comín que un càrrec públic, com demostra una carrera política que pivota entre el transfuguisme i l'oportunisme, i en què sempre ha prevalgut l'objectiu de la supervivència per sobre de la fidelitat a unes sigles o, fins i tot, a una ideologia".
"Comín va començar la seva trajectòria a Ciutadans pel Canvi, un apèndix del PSC que li va permetre immiscuir-se a les files socialistes i debutar com a diputat al Parlament allà pel 2004, després de ser apadrinat pels germans Maragall. A la Cambra catalana va trobar acomodo fins al 2010 i al si del PSC fins al 2014".
"Quan els socialistes catalans van entrar en barrena per la irrupció del procés i la seva indefinició davant el desafiament secessionista, Comín va dissenyar una acurada migració al bàndol independentista: va fundar una corrent política instrumental anomenada Socialisme Catalunya i Llibertat per acostar-se a ERC, que en aquell moment acollia àvida tot socialista renegat que acceptés trencar el carnet i proclamar als quatre vents les bondats de la ruptura amb Espanya".
![El eurodiputado Toni Comín](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/399260.jpg?p=w:320\/h:240&h=uaiS2Y-g"])
"La maniobra va funcionar i el fill del líder comunista Alfonso Carlos Comín, va acabar trobant aixopluc als braços d'Oriol Junqueras, que li va facilitar un lloc a la llista de Junts pel Sí, la candidatura unitària d'ERC i CDC amb la qual el secessionisme es va presentar a les «eleccions plebiscitàries» de 2015".
"No només va aconseguir tornar al Parlament, sinó que Junqueras va decidir convertir-lo en el conseller de Salut del Govern que acabaria organitzant l'1-O. Però Comín no correspondria al gest i s'aniria acostant progressivament a Carles Puigdemont, amb qui acabaria fugint a Bèlgica".
"Per aleshores, la distància amb ERC ja era total, però els republicans es van veure obligats a mantenir-lo a les llistes de les eleccions del 21 de desembre de 2017, les convocades en aplicació del 155, per no ser acusats d'abandonar un dels membres del Gabinet que es va atrevir a declarar la secessió".
"Comín va mantenir el sou i l'acta de diputat català a la qual romania aferrat fins que va poder agafar amb l'altra mà la d'eurodiputat. El 2019, va trencar el carnet d'ERC i es va presentar com a número dos de JxCat al Parlament europeu, a la llista que encapçalava Puigdemont".
![Ramón de España opina sobre el regreso de Toni Comín a Cataluña](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/571619.jpg?p=w:320\/h:240&h=0sbsJUE0"])
"Després de ser elegits, que no abans, tots dos van abandonar la seva condició de diputats de la cambra catalana per començar la seva trajectòria al Parlament Europeu, on van protagonitzar tantes performances com se'ls van acudir per internacionalitzar la causa independentista i defensar des de Brussel·les la seva presumpta condició d'exiliats".
"El 2024, Comín passaria a encapçalar la llista de Junts a les europees, però no va arribar a exercir com a eurodiputat en no poder anar al Congrés a jurar la Constitució, com exigeix la legislació vigent, per por de ser detingut".
"El 2019 sí que va poder fer-ho després d'una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que li ho va permetre, però la Junta Electoral Central va endurir el seu criteri per a les europees de 2024, obligant els electes a acudir físicament a la seu del Congrés a Madrid per jurar o prometre la Constitució Espanyola l'1 de juliol de 2024".
I: "En no presentar-s'hi, la JEC es va negar a comunicar-lo com a diputat de ple dret i va deixar el seu escó vacant. Ara, després de quedar amnistiat, Comín ha estat citat per l'organisme per recollir la seva credencial d'eurodiputat. Comín viatjarà avui de França a Madrid, farà el tràmit i després tornarà a terres gal·les, perquè, sosté, el seu «exili acaba el dia 25», és a dir, el proper diumenge, quan creuarà la frontera amb Catalunya a peu juntament amb un grup d'amics i familiars per escenificar el seu retorn oficial".
![Gerard Mateo y Toni Comín](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/571452.jpg?p=w:320\/h:240&h=vAVqlg38"])
Totes aquestes anades i vingudes van tenir el seu reflex en la sessió del Parlament, utilitzada per les formacions independentistes per celebrar la llei d'amnistia com una victòria incontestable, heroica, històrica i aclaparadora davant l'Estat malai.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va haver de sortir al pas d'aquestes interpretacions per recordar als ufanosos el paper del PSOE en l'operació per esborrar els antecedents als irreductibles conspiradors del 17.
"Salvador Illa, a Junts: “Amb PP i Vox no hi hauria amnistia”", destaca El País. El títol encapçala una crònica que signa Àngels Piñol i que comença així: "El Parlament ha acollit una nova sessió de control just un dia després de l'aplicació de l'amnistia. L'exconseller Lluís Puig celebra aquest dimecres la seva tornada a Terrassa i aquest dijous parlarà al Ple i Oriol Junqueras festejarà l'amnistia al seu municipi".
Portada d'El País el 22 d'octubre de 2026
"En aquest context, la presidenta del grup de Junts, Mònica Sales, ha recriminat al president Salvador Illa que en el seu dia s'oposés a l'esmentada llei i ha afirmat que només va canviar d'opinió quan Pedro Sánchez li ho va demanar en necessitar els set vots de Junts".
"“Catalunya tanca una etapa i obre un futur nou. És el triomf de tothom. Sobretot de la convivència. Hi ha moments en què s'està o no a l'alçada”, ha contestat el president. “Si fos pel PP i Vox, vostès no haurien vist recuperats els seus drets polítics. Els seus set vots són necessaris, però els 19 del PSC també igual que els d'ERC i de Comuns”".
"Illa ha insistit que si fos per Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, i per Santiago Abascal, de Vox, no s'hauria aplicat l'amnistia. “Si fos per Feijóo i Abascal, amb qui algun tracte tenen, no estarien aquí. Reflexionin si en aquest context és intel·ligent ser equidistants”, ha al·legat Illa, que ha estat molt crític amb Junts des que va votar amb la dreta i l'extrema dreta en contra dels decrets d'habitatge, cosa que va acabar desencadenant l'avançament de les eleccions".
"“Equidistants de què? De retallar l'autogovern, el català i de negar l'amnistia?“, ha sentenciat. Més tard, Illa ha afirmat que PP i Vox volen un retrocés del català i de l'autogovern: “Ens trobaran, mentre jo sigui president de Catalunya i espero ser-ho molts anys, davant i ferms”".
Línies després Piñol explica que "la sessió ha conclòs amb una defensa aferrissada d'Illa del sistema de pensions que qüestiona ara la dreta i l'extrema dreta -“El gran diner vol negoci”- i amb un nou episodi de caire xenòfob de Silvia Orriols, líder d'Aliança Catalana, que s'ha dirigit de manera despectiva a la diputada d'ERC Najat Drioeuch. “Sembla que ERC no ha sabut rendibilitzar la diputada amb vel com Sánchez ho ha fet amb la regularització massiva”, ha afirmat mentre l'afectada aixecava els braços en senyal de protesta".
![Acto de celebración de la amnistía de ERC en Sant Vicenç dels Horts](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/572994.jpg?p=w:320\/h:240&h=Z5_Hv6Mo"])
I: "Illa ha afirmat que qualsevol ciutadà pot vestir i pregar al Déu que vulgui i el president del Parlament, Josep Rull, l'ha reconvingut i recordat el codi de conducta. Jové ha pres la paraula per dir: “Aixafarem el feixisme”".
Ah, doncs res, ens quedem més tranquils ja sabent que Jové, el de la Moleskine, s'ocupa de frenar l'extrema dreta.
Més política. El candidat del PP per la província de Barcelona i alhora alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, va estendre ahir la mà a Junts per redactar una llei antiokupes. També va parlar de la qüestió lingüística, cosa que va provocar el rebot d'entitats com Assemblea per una Escola Bilingüe o Convivència Cívica Catalana.
A La Vanguardia s'explica la intervenció del dirigent popular Josep M. Calvet: "El candidat ha negat que el seu partit vulgui posar el 50% de classes en castellà a les aules catalanes i ha admès que hi ha un “problema molt seriós” amb el català. “És evident que el català s'està perdent al carrer”, ha recordat Albiol en un moment en què, segons ell, mai s'havia abocat tants diners en la seva promoció, per la qual cosa ha proposat fer “un replantejament”, el sentit del qual ha deixat per als “experts”, per la qual cosa ha demanat deixar de fer politiqueig amb la llengua".
Portada de 'La Vanguardia' el 22 d'octubre de 2026
"“Ha de ser un debat científic i no polític”, ha avisat. No obstant això, ha afegit que el sistema de normalització lingüística “durant un temps potser ha funcionat però les dades demostren que l'ús del català s'està perdent”".
I: "En parlar d'aquesta qüestió, Albiol ha recordat que fa tres anys ja va assenyalar el problema al Cercle d'Economia davant la presència de l'expresident Pujol i que aquest se li va acostar per dir-li que en això tenia raó. “Sóc català i vull que els meus fills el parlin”, ha reblat".
A El Món denuncien que allà on hi havia la llibreria Ona de Gràcia, propietat de Tatxo Benet, s'ha obert ara un d'aquells supermercats que conviden a canviar de vorera.
22 d'octubre, dia internacional de la Tartamudesa, del síndrome Phelan-McDermid (patologia genètica poc freqüent que afecta el desenvolupament cognitiu i psicomotor, així com la capacitat de parlar) i de l'Oscil·lació (moviment de vaivé pendular).
Santoral: Joan Pau II papa, Alòdia d'Osca, Nunilona d'Osca, Aberci d'Hieràpolis, Còrdula màrtir, Benet de Massérac, Donat Escot, Leotadi d'Auch, Verecund bisbe, Maló de Rouen, Marc de Jerusalem, Moderà de Berceto i Valeri de Langres.
