Rufián el "robalatas" i 34 bandes
Puig va trepitjar el Parlament nou anys després de la proclamació de la república. Rufián, es confessa: va robar llaunes per menjar. Més de 1.500 persones van morir per la calor.
En portada: El primer 'ongi etorri' als fugits del 'procés' deixa fred l'independentisme
Mentre la política nacional aporta novetats com l'entrevista del president del Govern, Pedro Sánchez, al programa humorístic de la nit a TVE, la política catalana torna al passat amb la re-tornada dels fugitius.
Toni Comín, exconseller de Salut de la Generalitat del 17, va arribar a la capital del Regne per renovar-se el carnet d'identitat (amb el qual va posar somrient, segurament pels nervis) i acatar la constitució per imperatiu legal i per servir al "mandat" de l'1-O.
L'esdeveniment va resultar certament poc comprensible. Però el resum és meridià. Comín ja ha fet el tràmit per prendre l'acta d'eurodiputat. A partir d'ara no només pot cobrar, sinó que pot litigar perquè li paguin també els dos anys i mig que s'ha perdut.
Eufòric com estava, l'home va declarar que Espanya ha capitulat perquè ell mateix no ha comparegut davant cap jutge espanyol ni ha trepitjat cap cel·la del sistema penitenciari espanyol. Aquesta és la tesi dels fugits. Els que es van quedar no opinen el mateix, però Junts i ERC han recuperat una certa unitat de discurs: L'amnistia és una derrota de l'Estat i una victòria de l'independentisme. Bé... I a Terrassa diu la llegenda que hi va haver gent que va estar nou anys cantant dia sí i dia també per la llibertat dels "presos polítics" i els "exiliats".
Més plàstica va ser la tornada de Lluís Puig al Parlament. El conseller de Cultura més efímer de la història (quatre mesos, només Quim Forn va ser conseller menys dies) va ser agasajat pel president de la cambra, el company Josep Rull, va retirar el llaç groc del seu escó, va pujar a la tribuna, va dir allò tan bonic que el seu únic pecat va ser "posar les urnes" i Junts s'ha enfadat perquè el president de la Generalitat, Salvador Illa, no va participar d'una performance que va recordar per un moment les sessions del 6 i 7 de setembre del 17, quan les "lleis" de desconnexió.
També és notícia que a Barcelona van morir 1.587 persones per culpa de la calor i que a la ciutat operen 34 bandes juvenils majoritàriament de les anomenades "llatines".
Al gra. Marta Lasalas escriu a El Nacional sobre la sessió del Parlament protagonitzada per Lluís Puig en aquests termes: "L'última vegada que Lluís Puig va trepitjar el Parlament de Catalunya va ser el 27 d'octubre de 2017. Llavors era conseller de Cultura del Govern de Carles Puigdemont, que acabava d'impulsar la proclamació a l'hemicicle de la declaració d'independència".
"Aquest dijous, després de nou anys d'exili, Lluís Puig ha tornat al Parlament per ocupar el seu escó com a diputat. L'ha rebut a la porta de la Cambra el president del Parlament, Josep Rull. Dins de l'hemicicle, l'han acollit els diputats de Junts, ERC, CUP, Comuns i Aliança Catalana aplaudint dempeus".
"Els diputats del PSC eren presents i han seguit l'acte en silenci. També hi eren, silenciosos, els del PP. No hi era a l'hemicicle ni el president de la Generalitat, Salvador Illa, ni la major part dels membres del seu Govern. De fet, l'absència d'Illa ha provocat una protesta per carta de Junts. Els diputats de Vox no han entrat a ocupar els seus escons fins que han acabat les intervencions de benvinguda de l'exconseller".
Línies després segueix així la peça: "Entre els presents aquest dijous a la cambra catalana hi havia membres del Govern de Carles Puigdemont, l'exvicepresident i president d'ERC, Oriol Junqueras, i els consellers Meritxell Borràs, Quim Forn i Carles Mundó. També hi era el president Artur Mas i l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs, o el cantant Josep Valtònyc, amb qui va compartir exili, i el president d'Òmnium, Xavier Antich".
"Abans d'entrar a l'hemicicle, Puig s'ha reunit amb els membres de la Mesa, inclosos els diputats del PSC, el vicepresident segon, David Pérez, i les secretàries tercera i quarta".
I: "Un cop dins de l'hemicicle, Puig, visiblement emocionat, ha retirat el llaç groc que ha ocupat durant aquests anys el seu escó. Ha estat el gest més gràfic que marca la fi del seu exili. En la seva primera intervenció des de la tribuna del Parlament, ha citat el conseller de Cultura Ventura Gassol tant a l'inici —"Catalunya és eterna i cap poder de la terra podrà destruir-la"— com també al final: "La nostra fortalesa és continuar. Per això, res comença i res acaba avui, sinó que continua. Amb una força feta de tots. I també malgrat tots. Fins a aconseguir-ho"".
![El 'exconseller' Lluís Puig, en el hemiciclo del Parlament](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/573109.jpg?p=w:320\/h:240&h=FrP2LMvQ"])
Lasalas també dona compte dels jocs florals dels grups afins a la causa independentista i de la indignació del PP i Vox.
Del seu text: "El diputat del PP Cristian Escribano ha qualificat la rebuda a Puig d'"espectacle vergonyós, un més dels que el separatisme ha sotmès al Parlament". El popular, però, ha dedicat especials retrets a la intervenció de Rull. "No deixa de ser igual de vergonyós veure la parcialitat del president d'aquesta cambra, que s'enrojola cada vegada que des de la tribuna es fa una onomatopeia, però que permet, quan el que es diu és de la seva tendència política, que s'aplaudeixi, es treguin banderes i es faci el que els doni la gana", ha retret el diputat que ha conclòs etzibant: "ha estat vergonyós, president Rull".
"El diputat de Vox Manuel Jesús Acosta ha sentenciat, subratllant amb especial contundència cadascuna de les paraules, que "hi ha retorns que honoren a tots els catalans, però n'hi ha d'altres de vergonyosos, que només demostren com d'arbitrària i mesquina pot ser una llei quan convé al govern corrupte del PSOE". I a continuació ha exposat el seu posicionament sobre la moció".
La informació sobre les reaccions conclou així: "La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, s'ha sumat també a les "mostres d'alegria" pel retorn de Puig a la capital del país i a l'hemicicle. A més, Orriols, que ha estat la darrera en valorar la presència del conseller a la cambra, ha volgut també "reprovar les lamentables intervencions en què s'ha fet ostentació de la repressió i s'ha frivolitzat i banalitzat el patiment d'un company"".
Més notícies de política catalana. "La direcció d'ERC es vanta a porta tancada davant les seves bases d'haver eliminat Podemos: 'És una llista menys a les esquerres'", afirma El Mundo.
Portada d''El Mundo' el 23 d'octubre de 2026
El text és de Víctor Mondelo: "La direcció d'ERC va explicar amb claredat meridiana als seus quadres els veritables i únics interessos del seu acord amb Podemos per al 29-N: ni eixamplar la base del partit, ni aixecar «un mur contra el feixisme», com ha vingut proclamant Gabriel Rufián els últims mesos. L'objectiu exclusiu de la formació presidida per Oriol Junqueras va ser evitar que Irene Montero i els seus li prenguessin milers de vots a Catalunya".
"Així ho va sostenir el secretari general adjunt d'ERC, Oriol López, al Consell Nacional que els republicans van celebrar a porta tancada dimarts passat per aprovar les llistes de les generals. Segons diverses fonts presents a la trobada, el número tres dels republicans va manifestar davant les bases reunides al seu quarter general, situat al carrer Calàbria de Barcelona: «Podemos no es presenta a Catalunya. És una llista menys a les esquerres. Han decidit venir amb nosaltres. Ens reconeixen com la millor esquerra de Catalunya i per això fem l'acord»".
"López, que ha liderat la confecció de les llistes i el procés de negociació amb Podemos, va defensar l'informe polític davant els seus quadres, flanquejat per Junqueras i la resta de membres de la direcció del partit. Mentre que Rufián romanía assegut a les últimes files de la sala, malgrat haver estat designat cap de llista".
![Acto de celebración de la amnistía de ERC en Sant Vicenç dels Horts](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/572994.jpg?p=w:320\/h:240&h=Z5_Hv6Mo"])
"El candidat va estar acompanyat pel seu principal suport al partit, l'històric dirigent republicà, Joan Tardà. Fonts presents relaten que «va alliçonar» les bases sobre la conveniència d'aliar-se amb formacions estatals d'esquerres «sense aixecar grans passions»".
"Junqueras, només va prendre la paraula al final de la reunió per presentar la llista, que ell mateix tanca de manera simbòlica per celebrar que va ser amnistiat. El mateix gest es va fer amb l'exconseller de la Generalitat Raül Romeva, que consta com a primer suplent, i en qui Junqueras va arribar a pensar com a substitut de Rufián si s'aixecava a temps la seva inhabilitació, com finalment ha passat".
I: "Un altre dirigent d'ERC descriu el clima del Consell Nacional com a «tens» i subratlla que és el «primer al qual va assistir Rufián en molts mesos». «S'està ajornant una ruptura inevitable, perquè Rufián està cada dia més sol i desdibuixat. D'una banda, hi ha ERC i de l'altra un apèndix amb un projecte personal», analitza, segons el que s'ha observat".
Parlant de Rufián, El País sosté que "El rufianisme existeix". Es tracta d'un titular de la ressenya que Camilo S. Baquero fa del llibre del candidat republicà titulat "Com guanyar als feixistes (llegir abans de votar)".
Portada d''El País' el 23 de juliol de 2026
L'últim paràgraf de la nota explica algunes aventures poc conegudes del personatge: "Rufián avança que hi haurà més contorsions polítiques, que normalitza i veu saludables en el desenvolupament personal: “És millor ser útil que tenir una bona hemeroteca. Jo he canviat d'opinió moltes vegades a la meva vida”. Explica que va arribar a robar paper higiènic a la feina i llaunes al supermercat quan era jove per poder arribar a final de mes. I que, darrere l'optimisme que intenta transmetre, hi subjau un ressentiment que l'encén. “Encara em mou molt callar boques. Gairebé el que més. Però hi ha boques que mai callaré, perquè són al meu cap”".
I: "Tot un passat i una carrera política que, com no podia ser d'una altra manera, l'unten com el millor posicionat per quan li toqui: “Es tracta de tornar a tenir alguna cosa entenedora a dir; un problema concret, una posició clara i un candidat que es cregui el que diu perquè ha viscut el que diu.”".
Acabarà escrivint unes memòries titulades "El venedor de creixpèl".
Més coses sorprenents. "El ministre Puente admet el mal estat de Rodalies: 'No estem satisfets'", destaca un titular de La Razón.
Portada de 'La Razón' el 23 de juliol de 2026
És temps d'eleccions i toca ser humil. La informació és de José Antonio Lavilla: "El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ha reconegut aquest dijous la pèssima situació de Rodalies i ha reconegut que el Govern no està aconseguint traslladar als usuaris els esforços que, segons ell, s'estan fent per millorar el servei. «Potser hauria de sortir i explicar més les coses», ha admès durant una compareixença al Palau de la Generalitat al costat del president català, Salvador Illa, després de mantenir una reunió monogràfica sobre l'estat de la xarxa ferroviària".
"El ministre ha reconegut la «desesperació» dels viatgers i ha lamentat que, tot i que s'està invertint «més que mai», els resultats no sempre arriben a la ciutadania. «No estem satisfets»".
"Puente ha defensat que Rodalies travessa un moment de transformació que afecta tres grans àmbits: la gestió, les infraestructures i el material rodant. En aquest sentit, ha recordat que des de la crisi ferroviària del passat gener, desencadenada pel temporal Harry i l'accident de Gelida, s'han executat obres d'emergència per valor de 200 milions d'euros. Actualment, a més, hi ha 151 actuacions en marxa per reforçar la xarxa i millorar la seva capacitat de resposta davant episodis meteorològics adversos".
![El 'president' de la Generalitat, Salvador Illa, en su escaño del Parlament, durante la aprobación de los presupuestos](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/556446.jpg?p=w:320\/h:240&h=vxbzr4VW"])
Línies després Lavilla explica que el ministre ha garantit que "el compromís del Govern central amb la transferència és «irrevocable» i que els treballs continuen endavant, tot i que ha admès que la convocatòria d'eleccions generals per al proper 29 de novembre podria alterar els avenços i els terminis. El ministre ha definit la situació actual com una qüestió de «serrells procedimentals» pendents d'implementar. Tot i això, tant ell com Illa han mantingut l'objectiu de culminar el traspàs abans que acabi l'any.
Dels serrells a les maras. "Catalunya identifica més de mil membres de 34 bandes juvenils violentes i llança un pla contra la seva expansió", assenyala El Periódico.
Portada d''El Periódico' el 23 de juliol de 2026
Del text de Germán González: "Els Mossos tenen identificats entre 400 i 600 membres d'aquestes bandes i altres 500 que s'hi relacionen. El 80% dels delictes es concentren en set grups: Barrio 18, Los 300, Trinitarios, Latin Kings, PGS, Lobos i Mara Salvatrucha. Barrio 18, Los 300 i Trinitarios concentren el 66% dels episodis i tres de cada quatre persones identificades pels Mossos formen part d'aquestes bandes".
"Les principals bandes es troben a Barcelona, en zones com Nou Barris, La Sagrera o l'Eixample, i també en poblacions metropolitanes com Montcada, Mollet, Granollers o L'Hospitalet de Llobregat. De la mateixa manera, existeixen grups més petits a Lleida, Girona i Tarragona".
"La comissària en cap dels Mossos, Sílvia Catà, ha assenyalat que aquestes bandes utilitzen la violència per captar membres, principalment adolescents de 15 o 16 anys, i després per atacar altres grups. A més, ha remarcat que l'objectiu policial és acabar amb les bandes existents i evitar que en sorgeixin de noves. Entre les actuacions previstes, els agents ocuparan "l'espai públic" en què es reuneixen aquests grups".
![Jordi Mercader opina sobre las alianzas de izquierdas en las elecciones del 29N](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/572534.jpg?p=w:320\/h:240&h=ylqMrYwo"])
González explica també que "les bandes de fa 20 anys presentaven estructures més jerarquitzades, els seus membres eren principalment persones d'origen llatinoamericà i tenien una simbologia importada d'Amèrica Llatina i dels Estats Units. Ara, els grups es caracteritzen per la seva "natura multicultural, per lideratges variables i flexibles i per relacions internes menys formals", apunten els Mossos. El domini territorial, però, continua sent un element central, igual que la identitat, que implica lleialtat i obediència al grup. Els seus membres també cometen delictes de tràfic de drogues i robatoris violents".
El balanç tràgic de l'últim estiu. "Barcelona va ser aquest estiu la segona urbs europea amb més morts pel canvi climàtic", consigna La Vanguardia.
Portada de 'La Vanguardia' el 23 d'octubre de 2026
Al sumari s'informa que "Un estudi de l'Imperial College de Londres xifra en 1.587 les defuncions pel calfament a l'àrea metropolitana a l'estiu".
Escriu Antonio Cerrillo: "L'àrea metropolitana de Barcelona va ser aquest passat estiu la segona conurbació europea amb més nombre de morts addicionals (1.587) per calor excessiva atribuïda al canvi climàtic, només superada per Milà (1.627). Així ho indiquen investigadors de l'Imperial College de Londres".
![Agentes de la BRIMO registran a uno de los identificados en zona de La Torrassa de L'Hospitalet de Llobregat](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/572196.jpg?p=w:320\/h:240&h=sV99IbOM"])
"Mentrestant, entre juny i agost, el canvi climàtic va ser responsable de 5.227 de les 6.824 morts estimades per calor a 90 ciutats espanyoles: és a dir, que el 77% d'aquestes defuncions són atribuïbles al canvi climàtic. Madrid (4.293.618 habitants) va ser la sisena ciutat europea amb més morts addicionals per calor causada pel canvi climàtic".
23 d'octubre, dia mundial d'Acció per la Supervivència Infantil, dia mundial del Mol (en homenatge a Amadeo Avogadro que va formular la constant que porta el seu nom), dia internacional del Síndrome de Kabuki, dia internacional del Lleopard de les Neus i dia internacional del Xampany.
Santoral: Joan de Capistrano, Albert Hurtado Cruchaga, Zygmunt Gorazdowski, Pau Tong Viet Buong, Severí Boeci, Romà de Rouen, Severí de Colònia, Jozef Bilczewski, Teodor d'Antioquia, Gaetano Catanoso, Joan de Siracusa, Ignasi de Constantinoble, Etelfleda de Rumsey, Benet d'Herbauge i Alauci de Campugliano.
