Puigdemont, cagueta!
"M'ofèn coincidir en alguna cosa amb el senyor Puente, però jo també crec que en Puchi hauria de deixar de fer el cagueta en el seu peculiar exili. Des que es va ficar al maleter, no ha dut a terme cap acte que requerís el més mínim valor"
Déu estreny, però no ofega. El veredicte del TJUE va omplir d'esperança els lazis en general i els fans de Carles Puigdemont en particular, però, afortunadament, de seguida va arribar el triomf de la selecció espanyola al Mundial d'enguany i va tornar el plor i el cruixir de dents a les depauperades files dels nostres separatistes, encara que la selecció estigués farcida de jugadors del Barça (Colla de botiflers!). Ara els toca empassar-se la quina uns dies, mentre continua el jolgori patriòtic entre l'afició (que els digitals del règim qualifiquen de nacionalisme banal, suposo que per distingir-lo del nacionalisme català, profund i transcendent que t'hi cagues).
Passarà l'alegria futbolística i alguna cosa em diu que continuarem esperant que en Puchi es materialitzi a Barcelona. L'únic que el nostre home ha heretat de Josep Pla és la ferma voluntat de no trepitjar mai el taleg, així que no es mourà de Waterloo fins que pugui tornar a la terra sense risc de passar uns quants dies a l'ombra.
De la mateixa manera que un rellotge aturat dóna l'hora exacta dues vegades al dia, el ministre Oscar Puente, el cervell del qual no es mou gaire, també encerta en el que diu, encara que sigui molt de tant en tant i pràcticament mai. Jo crec que va tenir raó el dia de les conclusions del TJUE, quan va dir que en Puchi hauria de tornar a Espanya i que fos el que Déu volgués, que Europa està de la seva part i tot el que contribueixi a fer la guitza o posar en problemes l'estament judicial és molt ben vist pel govern. Bé pel Gran Simi! Pren-ne nota, Puchi! Com va afegir el menistro, la gallarda aparició del Presoner de Waterloo li faria guanyar popularitat i potser fins i tot nous fans. No descarto que un acte de valor d'en Puchi fes canviar d'idea a tant convergent com hi ha passant-se en massa al partit de la matamoros de Ripoll, Sílvia Orriols, la del fi perfil tunisià.
M'ofèn coincidir en alguna cosa amb el senyor Puente, però jo també crec que en Puchi hauria de deixar de fer el cagueta en el seu peculiar exili. Des que es va ficar al maleter, no ha dut a terme cap acte que requerís el més mínim valor. I mira que Europa no ha pogut ajudar-lo més, des que els alemanys es van negar a tornar-nos-el fins a la peculiar decisió del TJUE de l'altre dia. Gràcies a la nostra Llegenda Negra —que, pel que sembla, encara gaudeix de bona salut al continent—, en Puchi ha anat esquivant el sistema des que va fugir. No li tocaria ja fer alguna cosa pel seu compte?
La seva aparició barcelonina per fotre-li a Salvador Illa la presa de possessió va durar menys que un sospir. Vist i no vist. Un simple Zip in, Zip out, que diria Larry David, res de Stop and chat. I a sobre, amb la més que possible ajudeta del govern espanyol a l'hora de dir als maderos i picoletos de la frontera francesa que miressin cap a una altra banda quan passés el nostre heroi. I, sobretot, que no se'ls acudís revisar cap maleter!
Donat l'estat lamentable de Junts, una aparició de Cocomocho a Barcelona o Madrid donaria vidilla al partit. Per no parlar que posaria en un compromís els jutges que ordenessin la seva detenció, sobre els quals cauria a més la santa indignació del PSOE per no respectar el TJUE (i els seus set vots). Sí, potser passaria uns dies entre reixes, però és que això també es pot aprofitar en benefici propi: recordem el joc que li van donar a Jordi Pujol els mesos que va estar a les masmorres franquistes, als quals sempre recorria quan havia de ressaltar el seu perfil progressista (o quelcom semblant).
![Xavier Salvador opina sobre la posible vuelta de Carles Puigdemont](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559029.jpg?p=c:1436:1081:nowe:61:0\/w:320\/h:240&h=Qp5WIy6n"])
La presència a Espanya de Puigdemont podria, fins i tot, insuflar una mica de vida en el musti paisatge independentista, que ben bé la necessita. Per no parlar del (breu) retorn al noticiari europeu, que sempre va bé per embolicar una mica la troca a nivell intern. Però, és clar, per això cal un cert valor, que és una cosa de la qual en Puchi no disposa. Fins que no rebi una carta dels jutges Marchena i Llarena jurant-li per Snoopy que no serà detingut en tornar a Espanya, aquest home no es mou de la seva luxosa guarida.
Allà ell. Digui el que digui la cançó, la distància és l'oblit, el duet còmic Nogueras & Tururull dóna de si el que dóna i el personal continua fugint a Aliança Catalana. I és que ser un líder polític i un cagueta terminal no és compatible.