Fotomontaje de la exdiputada Anna Navarro, con el Parlament, el logo de Junts y Silicon Valley de fondo
Política

Anna 'Papallona', la Creu de Sant Jordi de Silicon Valley que mai es va adaptar al Parlament

La fitxatge estrella de Carles Puigdemont per a les eleccions de 2024 va anunciar aquest dimarts que renuncia al seu escó, tancant una etapa "decepcionant"

Contingut relacionat: Anna Navarro, número dos de la llista de Puigdemont, deixa el seu escó al Parlament

Llegir en Català
Publicada

Només dos anys ha durat l'empresària Anna Navarro Descals --també coneguda com Schlegel, pel cognom del seu marit, o Papallona, pel seu popular usuari d'Instagram-- com a diputada de Junts al Parlament de Catalunya.

Amb una dilatada trajectòria a Silicon Valley, que li va valer reconeixements com la dona més influent del món en tecnologia per la revista Analytics Insight (2020) o la Creu de Sant Jordi de la Generalitat (2021), va ser el fitxatge estrella de Carles Puigdemont per a les últimes eleccions.

Nascuda a Olot i formada en filologia anglogermànica per la UB, tornava a Catalunya després de més de tres dècades vivint als EUA, concretament a l'estat de Califòrnia, on va treballar per a companyies internacionals de la talla de Cisco Systems, Xerox, VMware, VeriSign, Procore o NetApp.

Aterratjava a Junts amb la missió de rellançar un partit que ja mostrava símptomes del declivi actual, la intenció de millorar la interlocució amb el sector empresarial --una tasca de la qual finalment es va encarregar Albert Batet-- i la idea de, eventualment, formar part del Govern després dels comicis.

Així doncs, l'aposta personal de Puigdemont per a 2024 va passar per davant d'exconsellers com Josep Rull o Jaume Giró o l'expresidenta del Parlament Anna Erra, entre altres pesos pesants del partit, a la llista per Barcelona, ocupant el segon lloc després de l'expresident.

Una campanya discreta

Però poc va trigar tot a tòrcer-se després d'un aterratge en què es va esmerçar a presumir de trajectòria professional, com resulta natural a l'altra banda de l'Atlàntic però sol considerar-se pedant aquí, aixecant butllofes entre alguns dels seus companys de files.

Va intentar vendre la seva "gran contribució" a l'hora d'impulsar el català als serveis tecnològics de grans empreses, i la seva incorporació es va explicar com una renúncia a la seva posició, un gest patriòtic per "posar al servei de Catalunya" tota la seva experiència i coneixement adquirits.

Les altes expectatives, però, no es van veure a la campanya electoral de 2024, en què, en constatar que li faltava rodatge polític, Junts va intentar protegir-la.

No va participar en els debats en substitució de Puigdemont --ho va fer Rull-- i a penes en mítings o entrevistes amb mitjans de comunicació.

Polèmiques

Entre els quadres del partit --i també a xarxes socials-- va començar a comentar-se que el seu català tampoc era tot el fluid que hauria de ser, posant com a exemple una entrevista a la Fundació FIDEM --en què, visiblement incòmoda, va demanar tornar a començar en no saber la traducció de manage (gestionar/administrar)-- o les seves primeres intervencions al Parlament, on utilitzava castellanismes i "semblava perdre's mentre parlava".

No va ser de les polèmiques més greus que va protagonitzar la diputada, malgrat la radicalitat del seu partit envers la llengua, ja que també va ser acusada de classisme quan, durant una videoconferència, va presentar la seva empleada de la llar "mexicana" de manera ridiculitzant mentre li servia l'esmorzar.

També la van titllar de racista quan va assegurar que no l'havien atesa a la sanitat pública "per no ser immigrant", va dir que les universitats catalanes eren "molt barates" i va ser enxampada fent una botifarra als consellers Òscar Ordeig i Eva Menor des del seu escó al Parlament.

Paper decebedor

El seu paper al Parlament també va ser, des de l'inici, molt discret. Sense cap càrrec destacat al grup parlamentari ni intervencions als principals debats, limitant-se a alguna moció sobre l'ús de la Intel·ligència Artificial o a plantejaments extrems sobre la secessió de Catalunya.

Pel seu perfil, molts pensaven que seria una diputada pragmàtica i amb ambició de protagonisme, però ni una cosa ni l'altra.

Alguns dels seus companys, que coincideixen que és "una bona persona", asseguren que no es va arribar a adaptar ni al càrrec ni al dia a dia parlamentari.

I així van passar els mesos, tant sota la presidència de Batet com ara, amb Mònica Sales, evitant la sobreexposició d'una diputada "que tendia a ficar la pota" i assumint que la trajectòria política de Navarro, que molts defineixen com "una gran decepció", tenia els dies comptats.

Darrer ple i tornada als EUA

La decisió de renunciar a la seva acta a mitja legislatura, expliquen, no va sorprendre la cúpula de Junts.

Com sol ser habitual en aquests casos, la encara diputada va al·legar "motius personals i professionals" i va agrair "la intensitat, l'exigència i l'aprenentatge" en aquesta etapa. Després de la qual, expliquen alguns dels seus companys, tornarà als EUA amb la seva família.

A priori, seguirà formant part de la permanent i de l'executiva del partit, encara que a la formació --al seu torn pendent del batac electoral que auguren totes les enquestes per refundar-se-- ja donen la seva figura per "completament amortitzada".

Mònica Gallardo, la seva substituta

La següent a la llista electoral, l'exconsellera Lourdes Ciuró, va assegurar ahir que renunciarà a l'escó, de manera que Mònica Gallardo, cap de llista de Junts a Sitges per a les pròximes eleccions municipals, serà la seva substituta al parc de la Ciutadella.

És, així mateix, la tercera baixa de Junts al Parlament en només dos anys, després de les de David Saldoni i el mateix Giró, convertint-se en el grup parlamentari amb més canvis des de l'inici de legislatura després d'ERC.