Les explicacions de Parlon i la defensa de Martell
La consellera d'Interior rectifica i canvia de línia en el cas de les mosses infiltrades. Martell diu que no hi ha res que acrediti els tripijocs de Jordi Pujol Ferrusola
En portada: José Luis Fernández (UGT): "Cap increment retributiu solucionaria els problemes de l'educació a Catalunya"
Els docents afiliats a els sindicats d'orientació independentista mantenen la flama de les "tradicions" del procés. D'aquí els talls de carreteres per provocar el col·lapse a Barcelona, la uniformitat en les samarretes com en aquelles grans manifestacions de l'11-S i l'agitació. Que lluitar també és educar sostenen sense rubor algun.
Aquest dijous està prevista la reunió entre els sindicats i la conselleria del ram de l'ensenyament, però no és previsible que s'arribi a un acord. Els professors en vaga pretenen que la Generalitat estiri més el braç que la màniga i resolgui el que els anteriors executius no van fer. És clar que com que eren indepes doncs no hi havia protestes als carrers, ni vagues, ni manifestacions ni vandalisme viari.
La intenció del Govern és rebaixar la tensió i intentar reconduir la situació i variar el context. La consellera d'Interior, Núria Parlon, encapçala aquest intent de distensió. L'episodi més remarcable és que hagi demanat disculpes en seu parlamentària pel que considera un "error", la infiltració força potinera de dues agents en una assemblea sindical.
Portada d''El País' el 14 de maig
"Parlon demana perdó per la infiltració de dues mosses a l'assemblea de professors i anuncia canvis normatius", apunta al respecte El País.
La nota és de Rebeca Carranco i Bernat Coll: "La consellera d'Interior de la Generalitat, Núria Parlon, i el director de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, han admès aquest dimecres a la tarda al Parlament que va ser un error infiltrar dues mosses d’esquadra en una assemblea de professors a Barcelona".
"Parlon ho ha definit com “una maniobra operativa mal plantejada”. Trapero ha assegurat que “no era oportuna ni necessària la seva presència”. A més, Parlon ha demanat “disculpes pel malentès generat per la decisió operativa” i ha anunciat canvis normatius".
"El gest busca reconstruir la relació del Govern amb el col·lectiu docent enmig de les jornades de vaga i mobilitzacions. Malgrat la rectificació, bona part de l'oposició (Junts, ERC, Comuns i CUP) ha demanat de nou a la consellera el cessament del cap policial, però Parlon ho ha rebutjat".
"La Direcció General de la Policia ha obert una informació reservada, amb la qual pretenen analitzar el procés de presa de decisions que va portar a autoritzar que dues agents es fessin passar per professores en una assemblea".
"Trapero ha insistit que la única intenció era avaluar riscos en les protestes. Però de seguida ha admès que “ni les mobilitzacions prèvies ni els antecedents” de les mobilitzacions de professors justificaven aquest tipus de mesura, que ni la consellera ni el director de la policia coneixien prèviament".
I: "No coneixíem la presència de les ‘mosses’, però tampoc hem de saber-ho”, ha afegit Parlon, que sí ha admès que es requereixen “mecanismes” de supervisió per a escenaris en què existeixi una col·lisió de diversos drets".
Portada de 'La Razón' el 14 de maig
Més notícies. Una altra compareixença parlamentària. Ahir va passar per la comissió de política lingüística el titular del departament, Francesc Xavier Vila, qui va relativitzar la importància de les darreres resolucions judicials sobre el castellà a les escoles.
En la línia de pensament de l'escola processista, el conseller pretén que les sentències són meres suggerències el compliment de les quals és de caràcter voluntari.
"La Generalitat desafia les sentències judicials sobre el català a l'escola: 'Farem el que estigui a les nostres mans'", assenyala un titular de La Razón.
Escriu José Antonio Lavilla: "El Govern de la Generalitat manté la seva defensa tancada del model lingüístic català a l'educació malgrat el darrer revés judicial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)".
"El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va assegurar aquest dimecres al Parlament que l'executiu farà tot el que estigui al seu “abast” per protegir el model d'escola catalana i millorar-lo, malgrat l'auto del TSJC que declara nuls provisionalment alguns articles del decret 91/2024 sobre el règim lingüístic del sistema educatiu no universitari".
"La resolució judicial qüestiona part del decret impulsat per la Generalitat i torna a situar al centre del debat el model d'immersió lingüística, després d'anys de litigis judicials sobre el paper del català i el castellà a les aules. Tanmateix, el Govern ha optat per restar transcendència al pronunciament del tribunal i sosté que els seus efectes reals són limitats".
"Durant la seva compareixença a la Comissió de Política Lingüística del Parlament, Vila va assegurar que l'auto del TSJC és “un simple pronunciament que no té conseqüències pràctiques” i va subratllar que la normativa que regula actualment els usos lingüístics a l'escola segueix vigent".
I: "Segons va defensar, continuen aplicant-se la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), els articles del decret que sí van ser considerats conformes a dret i la llei sobre l'ús i aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari".
Línies després Lavilla informa que "en aquesta línia, el titular de Política Lingüística va insistir que la política lingüística a les aules correspon al Govern i ha de basar-se en criteris pedagògics i sociolingüístics, a més de buscar el “consens actiu” de la comunitat educativa. També va reivindicar la “solidesa jurídica” del model d'escola catalana i va recordar que, al seu parer, està avalat pel Tribunal Constitucional, que ja ha reconegut anteriorment el català com a “centre de gravetat” del sistema educatiu català".
Portada de 'La Vanguardia' el 14 de maig
Mentrestant, el president de la Generalitat segueix el seu viatge oficial a Califòrnia. "Illa aposta des de Silicon Valley perquè Catalunya lideri els pròxims 10 anys “sense demanar permís a ningú”", apunta La Vanguardia.
El text és de Luis B. García: "El president de la Generalitat, Salvador Illa, aposta perquè Catalunya es lliuri de complexos per convertir-se en un pol d'atracció de talent en innovació i noves tecnologies. Des de Palo Alto, ciutat integrada a la regió californiana de Silicon Valley, on Illa s'ha reunit amb responsables de startups de la zona, el cap del Govern ha llançat el desig que Catalunya pugui “liderar els pròxims 10 anys sense demanar permís a ningú”".
"En el transcurs de la seva primera etapa a San Francisco, Illa ha mantingut una ronda de trobades i reunions amb responsables, alguns catalans, d'empreses tecnològiques de la talla de Google, Apple, Expedia, HP o NVIDIA, i acompanyat pel president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu i membres de la delegació d'Acció a Califòrnia, ha mantingut altres reunions empresarials amb l'objectiu de “reforçar l'aliança entre Catalunya i Califòrnia” en diversos àmbits, entre ells el de la salut i la recerca".
"El president ha mantingut una trobada amb estudiants de la Universitat de Stanford, una de les cinc més prestigioses del món, on ha intervingut per posar en valor l'ambició que ha de tenir Catalunya a l'hora d'assumir aquest lideratge en l'àmbit econòmic i tecnològic. A més d'exposar la fulla de ruta del Govern en l'entorn geopolític actual i la importància dels valors democràtics i humanistes, Illa ha fet esment de les diferències polítiques amb l'actual Govern dels EUA".
I: "En el marc d'aquesta visita a Stanford, també ha acudit al Stanford Mussallem Center for Biodesign, que és el centre líder en innovació en pediatria a nivell mundial, per conèixer de primera mà la col·laboració que manté aquest centre amb l'Hospital Sant Joan de Déu".
Portada d''El Periódico' el 14 de maig
Front judicial. El judici als Pujol a l'Audiència Nacional està en les últimes boquejades. Avui quedarà vist per a sentència. En la sessió d'ahir va destacar la intervenció de Cristóbal Martell, l'advocat de Jordi Pujol Ferrusola. Gran defensa, com es suposava de l'afamat advocat.
"La defensa de Jordi Pujol Ferrusola demana la seva absolució perquè no hi ha 'res' que acrediti que va cobrar per obra pública", apunta El Periódico.
La peça ve signada per Ángeles Vázquez i J. G. Albalat: "La defensa de Jordi Pujol Ferrusola, fill de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley, ha demanat la seva lliure absolució perquè no hi ha "res" que sostingui el "frontispici" de l'acusació del fiscal relatiu a que la família va constituir una "organització criminal" per cobrar comissions il·legals per l'adjudicació d'obra pública".
"Cristóbal Martell ha esgrimit que "no hi ha hagut res que sostingui" l'afirmació continguda en l'escrit d'acusació fiscal que els fons ocults a Andorra provenen de la corrupció i no del llegat de l'avi Florenci Pujol. "No ha sortit durant tot el judici, ni durant la instrucció, que l'expresident Jordi Pujol Soley va fer mercadeig de la funció pública" i això "va permetre l'increment del patrimoni" familiar, ha afirmat l'advocat per negar els delictes que li atribueix el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo".
"Tot i ser l'advocat que ha fet l'informe de conclusions més extens, de gairebé dues hores, Martell no ha esmentat ni la 'Operació Catalunya' ni motivacions polítiques en el procediment. D'això se n'ha encarregat la defensa de l'únic fill de l'expresident català que va seguir els seus passos en la política, Oriol Pujol".
""Jo no dic que hi hagués una persecució de Catalunya, com va dir el fiscal, però sí d'una manera d'entendre Catalunya. No hi va haver una persecució política, sinó per ser vós qui sou: per ser president de la Generalitat i per una manera d'entendre el país", ha asseverat Francesc Sánchez en un informe de tot just 15 minuts".
"El guant d'aquesta línia argumental l'ha recollit Oriol Rusca, advocat de l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, que ha afirmat que l'objectiu de la investigació va ser l'expresident català, però, com que no es va poder, es va centrar en el seu fill gran".
I: "L'advocat de Jordi Pujol Ferrusola, per a qui l'acusació pública sol·licita 29 anys de presó, s'ha centrat en l'absència de prova que impedeix més condemna que "intoxicar els ulls amb què es mira la vida econòmica de Jordi Pujol Ferrusola". Cristóbal Martell ha admès que es pugui retreure a la defensa que el llegat de l'avi Florenci Pujol amb què explica l'origen de la fortuna d'Andorra presenta "poc múscul", però ha afegit que "no és tasca fàcil provar uns fons opacs dels anys 70-80"".
Portada d''El Mundo' el 14 de maig
Successos. Sorprenent troballa. "Els Mossos troben 12 fusells Kalàshnikov en un cotxe abandonat a l'AP-7", diu un titular d'El Mundo.
Del text de Cristina Rubio: "Els Mossos d'Esquadra han trobat 12 fusells d'assalt Kalàshnikov al maleter d'un cotxe després que els seus ocupants es saltessin un control rutinari a l'AP-7 i fugissin. L'incident ha tingut lloc aquesta matinada passada, al voltant de les 2:00 hores, a l'alçada del terme municipal de Borrassà, un poble situat a uns 30 quilòmetres de la frontera amb França".
Rubio perfila així el context: "La presència d'armes de foc i el seu increment en els últims mesos és un dels problemes en matèria de seguretat a Catalunya. Fonts policials vinculen aquesta realitat amb l'augment de màfies internacionals i clans pel negoci de la marihuana i el narcotràfic. La proximitat amb la resta d'Europa, el fet que la comunitat hagi passat de ser zona de distribució a producció —amb importants plantacions indoor— i l'augment dels delictes associats són alguns dels factors que expliquen la realitat actual".
Esports. Florentino segueix en el punt de mira. Ha paralitzat el fitxatge de Mourinho fins després de les eleccions i diu que li sembla molt bé que el Barça el demandi. "Per llogar-hi cadires".
14 de maig, dia continental de l'Assegurança. Dia de l'Ascensió de Jesús, que se celebra quaranta dies després del diumenge de Pasqua.
Santoral: Maties apòstol, Abrúncul de Langres, Enedina de Sardenya, Erembert de Tolosa, Cartago de Lismore, Gal de Clermont, Isidor de Quíos, Justa de Sardenya, Maria Mazzarello, Màxim d'Àsia, Miquel Garicoïts i Ponç de Cimiez.
