La Generalitat preveu augmentar un 43% el seu pressupost en Política Lingüística: 85 milions per al 2026

La Generalitat de Catalunya preveu augmentar un 43% el pressupost de la seva Conselleria de Política Lingüística, fins a arribar als 85 milions d'euros el 2026 si s'aproven els nous Pressupostos del Govern català.

Així ho ha assegurat el conseller del ram, Francesc Xavier-Vila --que, durant el mandat d'ERC, ja va ser secretari general d'aquesta mateixa àrea-- aquest dimecres en una compareixença al Parlament.

"El millor dels pressupostos"

Vila espera que les negociacions per aprovar els nous comptes prosperin per tenir "no el millor, sinó el millor dels millors" pressupostos per a la llengua catalana.

D'aquests 85 milions d'euros del pressupost, 65,3 milions seran per a aportacions a entitats del sector públic, com el Consorci per a la Normalització Lingüística, l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) i l'Institut Ramon Llull, entre d'altres; i 17,3 milions es destinaran a subvencions per al "foment del català".

Digitalització i intel·ligència artificial 

Els Pressupostos del 2026 contemplen plans d'impuls al català en diversos àmbits, entre ells, per a la infraestructura digital. El Govern vol destinar 1,5 milions a corpus, traductors i textos a veu, entre d'altres, en català, aranès i llengua de signes catalana (LSC).

El conseller de Política Lingüística insta a la "incorporació massiva" de castellanoparlants al català

Així mateix, buscarà com desenvolupar un programa de relacions públiques amb empreses tecnològiques i vetllar per la "qualitat lingüística" en les tecnologies del llenguatge i la intel·ligència artificial (IA).

Així mateix, reforçarà l'audiovisual en català amb sis milions d'euros, amb línies per a cinema (doblatge, subtítols o interpretació en LSC), creadors de contingut (40 beques Propulsió i suport als Premis Crit) i videojocs (incorporació del català i impuls a la comunitat 'gamer' del territori).

Català als comerços i més immersió lingüística

La Generalitat llançarà un pla per augmentar l'ús de la llengua als comerços, dotat amb 1,8 milions d'euros, que inclourà accions comunicatives i informatives, col·laboracions amb l'Agència Catalana de Consum de la Generalitat, estudis Ofercat, plans locals de Comerços aprenents --"comerços aprenents"--, i una línia de suport als plans lingüístics empresarials de 500.000 euros.

Política Lingüística també pensa col·laborar amb altres conselleries, com la d'Universitats, amb iniciatives en graus "lingüísticament estratègics". Entre ells, per al Govern, figuren el dret, l'educació i la salut.

En el cas de l'assistència sanitària, la Generalitat pretén augmentar l'ús del català mitjançant el programa de conversa en català; i en Educació, amb la tercera renovació de la immersió lingüística.

El Govern d'Illa recorrerà l'última sentència judicial contra la immersió a l'escola

Entitats i campanyes

D'altra banda, el Govern desplegarà una línia d'ajuts perquè ajuntaments petits i mitjans i entitats sense ànim de lucre puguin realitzar cursos de nivell A1 i A2 (800.000 euros); i una altra per a activitats d'aprenentatge informal i foment de l'ús (un milió d'euros).

La conselleria posarà en marxa una campanya generalista de promoció, col·laborarà amb la celebració dels 50 anys de l'entitat educativa francesa La Bressola, a Perpinyà; donarà suport al Correllengua Agermanat de les Balears; i donarà suport a altres entitats de l'àmbit.

La Generalitat tornarà a donar 650.000 euros o més a les escoles en català del sud de França

Oficialitat del català a la UE

La Generalitat també preveu destinar 2,1 milions a actualitzar el Termcat, per incloure 9.000 articles terminològics nous i ampliar les equivalències catalanes de la terminologia de la Unió Europea, amb la mirada posada a l'oficialitat del català. I crear 10 nous diccionaris, entre ells, un sobre sensellarisme.

També dedicarà 2,3 milions a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), per publicar un nou diccionari normatiu i reforçar l'Observatori de la Qualitat Lingüística.

Així mateix, buscarà fomentar els estudis de Filologia Catalana amb una campanya de promoció i beques per valor de 112.500 euros. I crearà un centre especialitzat de recerca en sociolingüística i política lingüística.

Nivell C2 de català

Política Lingüística, així mateix, preveu avaluar al llarg d'aquest any més de 18.000 persones del seu nivell de català, amb un increment sostingut que la conselleria atribueix, en part, a l'augment d'aspirants a acreditar el nivell màxim de català (C2), principalment per accedir al sistema educatiu de la Generalitat, entre d'altres.

En aquesta línia, es crearà una nova plataforma d'inscripció amb diverses convocatòries anuals, es modificarà el decret 37/2024 perquè els candidats puguin presentar-se a més d'un examen a l'any, i es formarà nous avaluadors.

Crítiques de l'oposició

El pressupost lingüístic de la Generalitat ha rebut crítiques, per raons oposades, des dels partits de l'oposició.

Des del PP, el seu diputat Pau Ferran ha retret al Govern que alimenti una estructura política "cada cop més gran, més cara i menys eficient". I ha destacat que aquesta nova conselleria de Política Lingüística n'és un exemple, a més d'advertir que la llengua no pot ser utilitzada com a arma partidista.

El diputat de Vox Manuel Acosta ha subratllat que el seu partit està en contra de la pròpia existència de la conselleria, que considera "un groller eufemisme orwellià que amaga la seva veritable intenció, imposar el monolingüisme en català en totes les esferes de la vida dels ciutadans".

Junts veu una "pèrdua d'honor nacional"

Per la seva banda, la diputada de Junts Carme Renedo ha assegurat estar una mica decebuda, en apuntar una "pèrdua d'honor nacional" per part del PSC, en considerar baix el pressupost destinat a Política Lingüística.

Des d'ERC, Marta Vilalta ha insistit que no es donen les condicions necessàries per negociar l'aprovació dels pressupostos, ha reclamat el traspàs de la gestió de l'IRPF a Catalunya i ha dit que els pressupostos estan condicionats per una "manca crònica de recursos" a causa del que anomena "dèficit fiscal".

La diputada de la CUP Pilar Castillejo ha considerat que el pressupost no està a l'alçada i veu una "paradoxa" que, al seu parer, hi hagi persones que volen aprendre català, però no el poden fer servir amb "normalitat" en molts espais de la vida quotidiana.

"Fita de país" per al PSC

Des del grup del PSC, la seva diputada Imma Ferret (PSC) ha considerat "una fita de país" tenir aquesta nova conselleria específica de Política Lingüística per promoure el català, dotant aquesta llengua de encara més recursos materials i humans.

Susana Segovia, dels Comuns, ha alertat que les places en cursos del 2026 poden no ser suficients per a les 130.000 persones que poden acollir-se a la regularització.