La justícia anul·la la major funerària pública de Catalunya i condemna a costes els seus promotors

La justícia ha anul·lat la major funerària pública de Catalunya: FuneCamp. Els tribunals han cancel·lat els acords de ple dels ajuntaments de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, tots ells a Tarragona, i els ha condemnat a pagar les costes del procediment.

La plantilla de la funerària de Reus exigeix millorar condicions a FuneCamp

Ho detalla una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a la qual ha accedit Crónica Global, i que assesta un dur cop a l'operador provincial, que pretenia competir amb el sector privat amb el suport de les quatre administracions locals i els seus pressupostos.

La resolució judicial admet el recurs contenciós administratiu de tres competidors privats, Mémora, FuneConca i Serveis Funeraris Pedrola Montbrió. I anul·la els quatre acords de ple que van aprovar la memòria justificativa del projecte, creant el projecte.

FuneCamp, en la semiil·legalitat

D'aquesta manera, FuneCamp queda en la semiil·legalitat, a l'espera que els quatre ajuntaments recorrin la sentència al Tribunal Suprem en cassació.

Això sí, cal recordar que el percentatge d'admissió en cassació ha caigut a prop del 15% des de l'última revisió de la llei del TS, que va entrar en vigor el 2016.

Interior del Tanatori de Reus, d'on neix FuneCamp, la funerària supramunicipal de Tarragona Cedida

Mentrestant, l'operador supramunicipal pot continuar operant, ja que el mateix TSJC va desestimar les mesures cautelars que van demanar els demandants.

Això sí, el Tribunal sí que ha estimat ara el fons del seu recurs, i ha deixat FuneCamp a punt de la cancel·lació.

Competència deslleial

Cal recordar que els privats van denunciar davant la segona instància judicial que FuneCamp suposava competència deslleial. Van argumentar que la funerària pública rivalitzaria amb ells sostinguda pels impostos dels ciutadans.

La justícia estudia un recurs de tres empreses per aturar la funerària supramunicipal de Reus

Això, van adduir, suposaria una alteració irregular del mercat només possible gràcies a l'erari públic.

Fora de les seves atribucions

En paral·lel, el trio d'empreses va argumentar que els ajuntaments promotors excedien les seves competències.

Els alcaldes de Salou, Constantí, Vila-seca i Reus, en la presentació de FuneCamp Cedida

Van alertar la justícia que Reus, Salou, Vila-seca i Constantí feien un ús abusiu de les seves delegacions, entrant a competir amb el sector privat.

Polèmica

En aquesta lluita, FuneCamp va anunciar que oferiria enterraments més barats, prop dels 1.800 euros. Aquest preu s'ha incomplert, i l'operador ha hagut d'ajustar la tarifa mínima als 2.700 euros més serveis extres, cosa que la situa en línia amb el mercat.

Les resolucions judicials que posen en un brete la funerària pública de Reus

Des de la indústria s'ha mantingut sempre que la funerària pública pretenia rescatar de manera encoberta el cementiri i l'operador local de Reus, que porta anys en fallida tècnica.

Inviable, segons KPMG

Un dels demandants, Grup Mémora, va arribar a advertir, mitjançant un dictamen tècnic de la consultora KPMG, que FuneCamp incorreria en pèrdues des de l'any zero.

L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, signant un protocol amb el Port de Tarragona Europa Press

La firma de les big four va avançar que l'operador provincial per a Tarragona s'anotaria un trencament d'entre 150.000 i 310.000 només el primer any. Aquest forat era explicable per la forta inversió inicial per arrencar el projecte, sostenien els autors de l'informe.

Mercat i fitxatge

En qualsevol cas, en els primers compassos, FuneCamp va tenir dificultats per copar quota de mercat. No debades, la indústria funerària l'operen firmes molt especialitzades i, sovint, arrelades al territori.

FuneCamp fitxa la parella del gerent

A això s'hi van sumar diverses friccions en l'estructura. El gerent, José Manuel Álvarez, va fitxar la seva parella com a tanapractora sense concurs públic, i la plantilla es va indignar.

Caos a Reus

A més, hi va haver un motí sindical per pràctiques laborals polèmiques a la funerària municipal de Reus, embrió d'on neix FuneCamp. Els empleats van denunciar pràctiques tiràniques del gerent, Álvarez, i van portar els seus greuges al ple.

Imatge del Cementiri de Reus, que opera l'embrió de FuneCamp Cedida

Finalment, UGT va intercedir i va demanar aturar la iniciativa provincial fins a arreglar el conflicte laboral a la segona ciutat del Camp de Tarragona. La seva demanda va caure en sac foradat.

Com el dentista de Barcelona

Sigui com sigui, el cop judicial a FuneCamp manté similituds amb el dentista municipal de Barcelona. L'odontòleg municipal el va impulsar BComú, partit de Ada Colau, quan governava la Ciutat Comtal. Els tribunals el van tombar a petició del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs, que van alertar, també, de competència deslleial.

UGT demana aturar la funerària de Reus

Com en el cas de la funerària de Tarragona, el TSJC va constatar que l'Ajuntament de Barcelona havia envaït competències del sector privat.

L'Administració local va arribar fins al Suprem, però va perdre, com va explicar Crónica Global.