Tour pel 'souvenir cutre’ a Barcelona: de l'imant de nevera a la Blancaneu esnifant cocaïna
L'Associació de Negocis Turístics declara la "guerra" a l'ajuntament i denuncia que la regulació "absurda" aboca el sector "al mal gust"
Més informació: Barcelona arrabassa 16 pisos turístics als creadors dels Donuts
Probablement no hi ha negoci més odiat pel barceloní que la botiga de souvenirs. Tanmateix, en escoltar Amit Sharma, propietari de sis d'aquests establiments, un comprèn que, si bé té difícil guanyar-se el públic local, sí que disposa d'un enorme marge per deixar de generar tant de rebuig.
Per començar, n'hi hauria prou que es desfessin de les samarretes de I love MILFs, les cares de Pablo Escobar, les joguines sexuals i tot aquest producte groller que, d'un temps ençà, ha acaparat els aparadors. Un catàleg l'únic comprador potencial del qual sembla ser el perfil més denostat de visitant: el del turisme de comiat de solter.
Sharma, que també és representant de l'Associació de Negocis Turístics de Barcelona, sosté que la culpa d'aquesta deriva la té una regulació municipal que ofega el sector i l'obliga a fer equilibris comercials, alguns d'ells de "molt mal gust". "Estem en guerra", assegura.
El comerciant i representant de l'Associació de Negocis Turístics de Barcelona Amit Sharma Barcelona
El problema del 20%
El comerciant carrega amb especial duresa contra una mesura concreta: l'obligació que només el 20% del producte que es ven en aquestes botigues siguin records turístics.
“El 2008, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar aquesta normativa per frenar l'obertura de botigues de souvenirs”, explica Sharma, abans d'afirmar que la mesura ha estat, també en aquest sentit, un fracàs absolut: des de llavors, se n'han obert més que mai.
El primer gran problema amb la norma, argumenta, és que ni tan sols l'administració té clar què és un souvenir. "Les samarretes del Barça es consideraven producte esportiu si portaven el nom de Messi, però si no el portaven, passaven a ser un souvenir de Barcelona. Amb l'Espanyol no passava el mateix: la seva samarreta mai era souvenir. Els mosaics sevillans tampoc ho eren perquè no posaven 'Barcelona' ni 'Espanya', tot i ser un producte artesanal espanyol", reflexiona.
És per aquesta limitació, sosté, "que la resta s'ha convertit en samarretes de Pablo Escobar o la Blancaneu esnifant cocaïna i no es pot entrar en aquestes botigues amb una criatura petita", explica. "Ens sentim atacats", sentencia.
El comerciant i representant de l'Associació de Negocis Turístics de Barcelona Amit Sharma Barcelona
Més normativa "absurda"
Una altra normativa que Sharma titlla d'"absurda" és la que obliga a confinar tots els productes catalogats com a souvenirs al fons de l'establiment, impedint que siguin visibles des del carrer. En preguntar com podien executar aquesta norma, la resposta de l'ajuntament els va indignar: "Ens van dir que poséssim una cortina o un envà de pladur".
"Quan entra un client i li diem: 'Acompanyi'm al darrere de la botiga', sembla que li haguem de vendre droga", bromeja.
La seva llista de greuges no acaba aquí; també qüestiona que l'ajuntament els digui que cal limitar la concentració d'un mateix tipus de negoci en determinades zones. Sharma ho veu com una doble vara de mesurar: "Per què no apliquen això al sector tèxtil al passeig de Gràcia? Per què no li diuen a Louis Vuitton que no pot obrir perquè allà toca posar-hi una fleca o una ferreteria?".
El comerciant i representant de l'Associació de Negocis Turístics de Barcelona Amit Sharma Barcelona
"Tot això és il·legal"
Les mesures impulsades pels successius ajuntaments per limitar i regular les botigues de souvenirs responen a un objectiu clar: posar fre a un tipus de negoci que mai no ha gaudit de gaire simpatia entre bona part dels barcelonins. N'hi ha prou de recordar que la normativa de 2008 va néixer, entre altres fins, per acabar amb la proliferació de productes com els barrets mexicans, omnipresents aleshores en aquests establiments.
Tanmateix, Sharma defensa que aquest afany regulador ha tingut un efecte contraproduent, i que Barcelona té avui algunes de les botigues de records de més mal gust del món.
Afegeix que des de l'Associació de Negocis Turístics de Barcelona estan recorrent aquestes normatives i les sancions imposades perquè, al seu entendre, vulneren la legislació europea de lliure comerç. "Tot això és il·legal", afirma.
Va començar "sense res"
Fill de comerciants indis, Sharma assegura que va començar “sense res” el 2011. Avui, a més de les seves sis botigues de records a la Rambla, en té 11 més —entre gelateries i altres negocis— i explica que va arribar a gestionar-ne 23.
Actualment, a més de representar l'Associació de Negocis Turístics de Barcelona, és vocal de l'associació Amics de la Rambla, el passeig on es troben les seves sis botigues de souvenirs.
