Els presidents de Repsol i Naturgy denuncien que les polítiques climàtiques d'Europa regalen la indústria a la Xina
Antoni Brufau i Francisco Reynés qüestionen el model energètic de Brussel·les, que "acaba traslladant les emissions a altres regions i augmenta la vulnerabilitat geopolítica del continent"
Continguts relacionats: Experts del Cercle criden a superar el 'hype' de la IA i a centrar-se en el valor que genera
L'antiga Europa es desindustrialitza sota la noble bandera de l'idealisme climàtic, i en aquest impàs sorgeixen els monstres. Aquesta ha estat la principal i contundent conclusió compartida per dos dels màxims espases del sector energètic espanyol, Antoni Brufau (president de Repsol) i Francisco Reynés (president de Naturgy), durant la seva intervenció a la segona jornada de la Reunió Anual del Cercle d'Economia, celebrada al Palau de Congressos de Catalunya.
Sota el títol "Seguretat energètica, competitivitat i sobirania: quin model necessita Europa?", el col·loqui ha estat una esmena a la totalitat de l'estratègia energètica d'Europa.
Tots dos directius han alertat que el disseny regulador actual estreny la competitivitat industrial del continent davant de colossos com els Estats Units i la Xina, i a més acaba traslladant les emissions a altres regions i augmenta la vulnerabilitat geopolítica del continent.
Per iniciar el col·loqui, Brufau ha qüestionat la narrativa dominant sobre la transició ecològica assegurant que, en el darrer mig segle, el consum global d'energia ha crescut un 100%, i els combustibles fòssils amb prou feines han perdut pes.
L'ombra d'Ormuz
El tancament de l'estret d'Ormuz ha posat de manifest l'extrema vulnerabilitat del món i la dependència del trànsit de cru i gas. "Si s'allarga, entrarem en una situació de conflicte global amb estanflació, tipus d'interès persistentment alts i crisis alimentàries d'enorme magnitud a tots els països", ha advertit Brufau, qui ha assenyalat que "l'electrificació tampoc és la solució".
Reynés ha explicat que Espanya té una millor situació que la resta de països europeus, ja que el 35% del gas que rep arriba des d'Algèria a través del gasoducte o en forma de GNL gràcies a la seva gran capacitat de regasificació.
Antoni Brufau i Francisco Reynés debaten sobre energia
Tanmateix, serà inevitable que hi hagi un impacte quan l'oferta mundial es reequilibri per donar resposta a la demanda asiàtica: "Espanya pot ser l'última, però no pot escapar-se". El directiu també ha afirmat que les reserves estratègiques de gas estan en el seu moment més baix dels darrers anys i ha lamentat la poca interconnexió entre països europeus.
Pèrdua de pes
El diagnòstic d'ambdós directius ha estat greu, i Brufau ha entonat la nota més amarga. "Europa ha basat la seva estratègia energètica al marge de la industrial, i això és una barbaritat. Només hem pensat a descarbonitzar l'economia, i això ha portat a manca de subministrament i costos energètics alts. En lloc de protegir la indústria, l'hem desplaçada a la Xina", ha apuntat.
El president de Repsol ha subratllat que Europa no arriba al 6% de les emissions globals i és cada cop més irrellevant en l'economia mundial, mentre la Xina --responsable del 30% de les emissions i amb un creixement del 250% en consum de carboni-- controla les matèries primeres necessàries per a la transició verda i produeix les tecnologies netes que Europa li compra.
![El nuevo logo e imagen de marca de Repsol, en Madrid](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/02\/13\/negocis\/1003742732504_15716487_320x180.jpg"])
Reynés ha formulat la mateixa idea. "Si només donem importància a la descarbonització i no la contextualitzem amb la competitivitat industrial ni amb la seguretat de subministrament, no anem enlloc", ha assenyalat, i ha citat Alemanya com un cas paradigmàtic: el país va tancar les nuclears per abraçar el gas rus i avui es penedeix de la seva decisió.
EUA com a referència
Tots dos directius han recorregut al model americà com a referència. Brufau ha destacat que els Estats Units han reduït emissions en termes absoluts i per càpita mentre incentivaven la indústria en lloc de regular-la.
Reynés, per la seva banda, ha apuntat que moltes inversions previstes a Europa s'han abandonat per manca de rendibilitat o inseguretat jurídica, i ha alertat sobre la necessitat de fer un balanç rigorós entre les necessitats energètiques dels propers 20 anys i les capacitats de generació realment instal·lades abans de prendre decisions de calat.
