Experts del Cercle criden a superar el 'hype' de la IA i a centrar-se en el valor que genera
Defensen l'ús de la IA per "alliberar" els treballadors de tasques repetitives i reforçar sectors amb manca de personal, com les cures i la salut, mantenint sempre el control humà
Més contingut: El nou actiu estratègic: com t'interpreta la IA
La productivitat emergeix com un dels principals criteris per adoptar la IA, davant del 'hype' que envolta els models més potents i costosos. Abans de apostar per les solucions més cares, els experts insten a analitzar en profunditat quines eines generen "realment" valor per a la seva activitat.
Aquesta és una de les principals conclusions que es desprenen de la taula rodona 'IA aplicada, robòtica i el nou model industrial europeu', celebrada aquest matí en el marc de la 41a Reunió Cercle d'Economia.
El debat ha comptat amb la participació del cofundador d'Apptronik i investigador de la Universitat de Standford, Luis Sentís; el conseller delegat d'Openchip, coneguda com la Nvidia catalana, Francesc Guim; la presidenta de la tecnològica espanyola GMV, Mónica Martínez; i la vocal de la Junta Directiva del Cercle, Laura Urquizu.
Cautela
En la seva intervenció, Martínez ha recordat que GMV, especialitzada en ciberseguretat robòtica, seguretat i defensa, fa anys que utilitza la IA per al contrast de dades i que, amb l'arribada de la IA generativa, va suposar "un important saut de productivitat", sobretot en àmbits com el màrqueting o l'elaboració d'ofertes.
Tanmateix, ha advertit que l'ús d'aquesta última en el desenvolupament de solucions pròpies encara és limitat, ja que aquestes han de funcionar "sempre", ja que "d'ells depenen vides", per la qual cosa la fiabilitat ha de ser absoluta.
Dependència tecnològica
En la mateixa línia, Guim ha assenyalat que aquesta tecnologia "està transformant" la feina diària en nombrosos sectors i que, per això, cal ser conscients de dos factors clau: la "dependència tecnològica d'Europa" i la seva menor velocitat d'adaptació davant el ritme d'aquests canvis, sobretot en comparació amb els Estats Units i la Xina.
Sobre el primer punt, el directiu ha posat com a exemple l'ús generalitzat d'assistents virtuals --especialment de Microsoft--, les dades dels quals es processen en centres de dades ubicats fora d'Europa i operats per companyies no europees.
Ha afegit que aquests centres, al seu torn, depenen de xips fabricats també fora del continent, cosa que evidencia una cadena externa que, segons la seva opinió, debilita l'autonomia del sistema europeu.
Multiplicar inversions
"És fonamental que Europa sigui agressiva en inversions, però no en vint ni trenta milions, sinó en milers, ara mateix la dependència és arriscada i brutal", ha suggerit Guim.
També ha lamentat que en aquesta aposta en inversions la Xina i els EUA porten a Europa "més de trenta anys d'avantatge".
Cultura
D'altra banda, Sentís ha afegit que existeix una diferència cultural notable entre Europa i els EUA en la manera d'entendre la tecnologia.
En el cas europeu, sobretot en l'entorn mediterrani, predomina "una major proximitat" al factor humà i una certa distància o desconfiança cap a la tecnologia, mentre que a l'altra banda la seva adopció és molt més natural.
Per això, ha plantejat la necessitat de trobar un "punt mig" que permeti incorporar la tecnologia sense tants recels, però sense renunciar a la mirada crítica.
Acceptar el canvi
En matèria industrial, els tres experts han coincidit que la robòtica i la IA són "una oportunitat" per millorar la competitivitat europea, especialment en sectors infravalorats, com la salut i les cures, on l'automatització pot alliberar tasques i revaloritzar el coneixement humà.
Han indicat que ara vivim "una nova revolució industrial", marcada per la rapidesa dels canvis i on l'ètica i la regulació actuen alhora com a repte i avantatge.
Al seu parer, encara que poden limitar la velocitat d'adopció, també és possible impulsar tecnologies més fiables. En aquest context, han defensat un enfocament global amb control, combinant tecnologia i desenvolupament propi per evitar dependències.
'Bombolla' tecnològica
La taula també ha estat d'acord que la IA ha viscut un "hype" que comença a moderar-se, un esclat que consideren "saludable" per estabilitzar la seva evolució.
En aquest escenari, han suggerit a les empreses fer anàlisis conscients abans d'adoptar aquesta tecnologia, triant les eines "més adequades" per a cada cas, ja que els models més grans i costosos no sempre seran els més eficients o els que més valor aportin.
Valor real
Així mateix, els experts han apuntat que l'impacte de la IA i la robòtica es traduirà sobretot en la transformació i automatització de tasques, més que en el reemplaçament directe de l'ocupació.
En aquest sentit, han assenyalat que el coneixement humà continuarà sent essencial i que aquestes tecnologies s'han d'entendre com una eina d'ampliació de capacitats (upskilling), més que com un reemplaçament de la feina humana.
