El Cercle avala Illa, però el reprèn en habitatge i immigració
Els empresaris aplaudeixen els pressupostos, el Consorci d'Inversions i el finançament autonòmic, encara que retreuen el topall als lloguers i l'estancament del PIB per càpita
Continguts relacionats: Garcia-Milà obre la Reunió del Cercle amb una crítica a la "baixa productivitat i salaris estancats" de Catalunya
Notícies relacionades
Salvador Illa arribarà aquest agost a l'equador del seu mandat, temps per retre comptes de les accions que els socialistes han dut a terme en el seu retorn al Govern de la Generalitat. Aquest calorós dilluns de juny li ha tocat passar revista davant el Cercle d'Economia, presidit per la prestigiosa acadèmica Teresa Garcia-Milà.
El Cercle, que agrupa els més representatius empresaris de Catalunya, ha intentat sempre jugar el delicat paper de la moderació en una comunitat esquerdada pel procés. Després dels efervescents anys d'exaltació nacionalista, el fòrum va veure en Illa una oportunitat per recuperar l'anhelada "normalitat institucional".
Dos anys després, els empresaris encara li reconeixen aquest mèrit, especialment després de l'agonia aprovació dels pressupostos de la Generalitat, els primers des de 2023, després d'àrdues negociacions amb els Comuns i Esquerra Republicana.
Millorar l'execució inversora
D'aquestes reunions, n'han sortit altres lloables propostes per als empresaris, com la creació del Consorci d'Inversions, o la societat mercantil mixta en el seu defecte, l'alternativa trobada per millorar l'execució d'obra pública estatal --reivindicació històrica del Cercle-- esquivant el, per a molts, incomprensible veto de Junts al Congrés.
"Segur que tindrà un bon impacte", va celebrar també Garcia-Milà sobre el nou model de col·laboració público-privada anunciat pel cap del Govern, en un auditori ple de primeres espases de l'economia catalana, com Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball, Josep Oliu, president del Banc Sabadell, i Pau Relat, president de Fira, entre molts altres.
La trobada també ha servit per beneir els canvis en l'accionariat de la Zona Franca, la majoria del qual serà catalana i no estatal. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat es repartiran el 55% d'un patronat que gestiona immobles i sòl clau en el desenvolupament logístic i industrial de Catalunya.
Finançament autonòmic
Una altra de les propostes més aplaudides pels empresaris és la reforma del finançament autonòmic pactada pel Govern i ERC, que ha de regar Catalunya amb 4.700 milions d'euros anuals més, i que, per als empresaris, porta "12 anys aturada".
El Cercle ha reiterat en les seves notes d'opinió que el model actual no funciona, genera desequilibris territorials i ofega la provisió dels serveis públics essencials; a més de ser clau per afrontar els reptes demogràfics i la pèrdua de productivitat econòmica acumulada en les últimes dècades.
Teresa Garcia-Milà, presidenta del Cercle d'Economia, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, a la 41a edició de la Reunió del Cercle d'Economia, a Barcelona
Per això, aplaudeix la voluntat d'Illa, d'Esquerra i del Govern de "modernitzar l'Estat autonòmic, corregir desequilibris i reduir la desafecció política", ja que, en paraules seves, podria "beneficiar totes les comunitats".
No obstant això, aquesta quantitat de recursos extra podria no arribar si la modificació de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) descarrila al Congrés dels Diputats. Aquesta és, de fet, una de les missions de la legislatura que la Generalitat ha posat en mans de l'alambinada aritmètica de la qual també depèn el president Pedro Sánchez.
Habitatge, la nota discordant
En el capítol dels comptes pendents, una altra gran carpeta segueix per tancar i alarma a tots els assistents de la 41a edició de la Reunió del Cercle d'Economia. Si bé és primordial tant per a l'Executiu socialista com per a l'elit econòmica de Catalunya, ambdós discrepen en la recepta a seguir a curt termini.
Per als empresaris, les múltiples modificacions legislatives en matèria d'habitatge aprofundeixen en la "inseguretat jurídica" que repel·leix els promotors, espantats davant les dificultats de calcular la rendibilitat dels pisos que aixequen des que comencen les obres fins que els ofereixen al mercat.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, al centre, acompanyats per diversos membres del Govern i figures del món empresarial català a l'inici de la 41a edició de la Reunió del Cercle d'Economia, a Barcelona
Els efectes del topall als lloguers
En aquest sentit, ha ressonat al Palau de Congressos de Catalunya la crítica de Garcia-Milà al topall als preus del lloguer, una norma que emana de la llei del Govern de Pedro Sánchez i que a Catalunya s'aplica de la mà dels Comuns de Jéssica Albiach.
Aquesta no ha generat "els efectes desitjats" en provocar una reducció de l'oferta, alhora que ha donat lloc a les primeres multes. I tot i que la majoria recauen sobre immobiliàries i portals d'anuncis, l'acadèmica ha demanat que no es traslladi sobre els propietaris la pressió de donar resposta al drama de l'habitatge.
Illa demana empatia
En la seva resposta, Illa ha demanat empatia i perspectiva per entendre la urgència del moment. "Poseu-vos al lloc del Govern, que parla amb ciutadans que tenen feina però que no poden accedir a un habitatge", ha replicat el president, posant l'exemple d'un investigador que "amb 35 anys i un salari correcte" no pot deixar de compartir pis.
"Què els dic a aquestes persones, que esperin cinc anys? No em sento capaç", ha conclòs el socialista.
Sigui com sigui, l'esmena del Cercle ha estat parcial i no total, ja que sí que ha celebrat els esforços dels socialistes per augmentar l'oferta pública d'habitatge. En aquesta missió, compten amb el "compromís" del sector privat, ha dit Illa, recolzant-se en els resultats del primer concurs de solars per construir 50.000 pisos protegits.
![Grúas en la construcción de edificios](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/10\/27\/recomanats\/1003742701725_15328842_320x180.jpg"])
Immigració i productivitat
Igualment, una de les notes més amargues del Cercle a Illa ha estat sobre la seva percepció del denominat "model de país", que han definit com a "extensiu, amb baixa productivitat i salaris estancats", el que assenyalen com el principal repte econòmic tant del Govern com de la Generalitat.
Per al fòrum, l'actual model migratori ha augmentat el PIB total, però ha estancat el PIB per càpita des de fa lustres, a causa que molts dels immigrants són treballadors no qualificats amb baixa remuneració.
![Teresa Garcia Milà, presidenta del Cercle, junto a su director general Miquel Nada](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/02\/19\/negocis\/1003742734274_15736297_320x180.jpg"])
Una crítica encaixada pel socialista mentre la seva administració allarga la mà a la regularització extraordinària d'estrangers emprada per la Moncloa. A Catalunya, aquest procediment beneficiarà fins a 150.000 persones i compta amb la complicitat de tots els agents socioeconòmics.
Tanmateix, es demana transitar cap a un model "ordenat, qualificat i compatible amb la capacitat d'acollida i integració de Catalunya, més alineat amb les necessitats del país". Altrament, l'actual model dificultarà la cohesió social i la sostenibilitat de l'Estat del benestar, han apuntat.
El problema energètic
En la presa de la temperatura de les polítiques dels socialistes per part de l'empresariat, Garcia-Milà també ha demanat a Illa més regulació i transparència per impulsar el sector biotecnològic català i una aposta més gran per la indústria de la defensa.
Quant a energia, tot i que els empresaris catalans consideren que el camí cap a les fonts renovables és l'adequat, no es pot oblidar que la nuclear genera gairebé el 60% de tota la generació elèctrica a Catalunya. Quan la vida útil d'Ascó i Vandellòs arribi al seu final, el 2030 i 2035, la comunitat haurà de trobar altres formes de garantir el seu subministrament energètic o bé allargar la longevitat d'ambdues centrals.
