Retorn a la garjola
Gràcies a la sàvia sentència d'un jutge, la terrorista basca Soledad Iparraguirre (Escoriaza, 1961), àlies Anboto (i abans Marisol, fins al 1994) ha tornat a la presó de la qual mai hauria d'haver sortit. Per cert, la bona dona pren el seu sobrenom del cèlebre mont Amboto (només hi ha una diferència d'una lletra: intueixo que, en aquest cas, la N resulta més euskaldun), de 1331 metres d'altitud i hàbitat natural de la deessa Mari, també coneguda com la Dama d'Amboto (o Anboto).
S'atribueixen a aquesta Anboto 14 assassinats, és a dir, més que suficients per a tota una vida entre reixes. Sort que el PNB, sempre agraït als que agitaven l'arbre perquè ells recollissin els seus fruits (Arzalluz dixit), la va premiar fa uns dies amb un bonic règim obert sense que el Govern espanyol tingués res a dir (i què havia de dir, si necessita els vots del PNB?). Ja se sap que els etarres eren uns assassins, però eren els seus assassins, i, moralment parlant, sempre estaven per sobre dels espanyolassos que queien abatuts d'un tret al clatell mentre prenien un cafetó al bar del poble.
De casta li ve al gos (o, en aquest cas, a la gossa): el seu pare ja militava a ETA, per la qual cosa a ella li devia semblar molt normal això de volar-li el cap a qui no pensava igual que ella. Per via conjugal, la cosa es completava, ja que Marisol va ser parella del líder etarra Mikel Antza. Dona emprenedora, la nostra Soledad va anar prosperant dins la banda, fins a arribar a manaire de la mateixa, la qual cosa li va permetre ordenar execucions d'enemics d'Euskadi i altres coses necessàries per a l'alliberament del terrer.
En un país normal, aquesta senyora no hauria sortit mai del trullo però, algú ha dit que Espanya sigui un país normal? Aquí, els tripijocs del Govern amb els separatistes que necessita per continuar tots aferrats a la cadira són el pa de cada dia. Sort que ens queden els jutges per posar una mica d'ordre, almenys fins que els nomeni el Govern, que era el que pretenien Sánchez i el seu amic Puchi, cadascú en el seu àmbit d'influència.
El jutge del cas Anboto ha actuat amb rapidesa. No hi ha hagut temps ni de muntar-li un merescut homenatge a l'assassina al seu poble i el PNB se l'ha hagut d'empassar. És de témer que continuïn alliberant aquests criminals patriòtics als quals tant deuen, però si hi ha algun jutge de guàrdia, potser ho tindran una mica més difícil.
