Vistas de Odèn
Viatges

El poble espanyol on l'aigua ve carregada de sal: tradició medieval, cases de pedra i paisatges salvatges

Entre masies catalanes tradicionals i boscos frondosos s'amaga un dels secrets millor guardats del Solsonès

Més notícies: Sembla Japó, però és Espanya: la masia tradicional del segle XII amb murs de pedra que et fa sentir a Tòquio

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Hi ha pobles de Catalunya que passen desapercebuts quan són gairebé únics al món. A la comarca del Solsonès, sense anar més lluny, hi ha un municipi on l'aigua que passa ho fa carregada de sal.

Es troba a les estribacions del Prepirineu català i el seu urbanisme és molt dispers, propi de la zona. Odèn, que així és com es diu, integra diversos nuclis rurals, masies aïllades i camins entre muntanyes.

El nucli principal d'Odèn s'organitza al voltant de la església romànica de Sant Just i Sant Pastor. Data del segle XIII i va ser reformada al segle XVIII amb afegits barrocs, com retaules policromats i una sagristia lateral.

El temple presideix un petit caseriu de cases de pedra amb teulades de lloses. Des d'aquest punt s'obren vistes a la vall i a les vessants boscoses que descendeixen cap al riu Rialb.

Com és Odèn

Les masies disperses, moltes rehabilitades com a allotjaments rurals, mantenen l'arquitectura tradicional del Solsonès: planta rectangular, dos o tres altures, balcons de ferro forjat, murs gruixuts de pedra local, xemeneies prominents i galeries porxades que protegeixen de les inclemències.

Moltes conserven inscripcions amb dates de construcció entre els segles XVII i XIX, juntament amb escuts heràldics de famílies locals.

El secret del Solsonès

Aquestes construccions s'integren en el relleu, amb horts i pastures que esquitxen les vessants, però no són el que més sorprèn. L'element històric més distintiu del municipi és el Salí de Cambrils.

Es tracta d'una explotació salinera de muntanya situada a pocs quilòmetres del nucli principal. El conjunt, documentat des de l'Edat Mitjana, aprofita fonts naturals d'aigua salada que brollen del subsòl en plena serra.

L'aigua es canalitzava mitjançant sèquies de fusta cap a eres esglaonades de pedra, on el sol i el vent provocaven l'evaporació i la cristal·lització de la sal. Les estructures conservades inclouen canals elevats, terrasses inclinades i dipòsits que facilitaven el procés artesanal.

El Salí de Cambrils es distingeix per la seva ubicació interior, lluny de la costa, en un entorn de boscos i barrancs que contrasta amb les salines marítimes habituals. Les eres principals mesuren fins a 20 metres de longitud, amb pendents calculats per maximitzar l'exposició solar.

La importància del Salí

Aquesta salinera va ser clau per al desenvolupament de la zona. Restes d'eines i ceràmica confirmen el seu ús continuat fins al segle XIX. Durant segles va abastir les comarques de l'interior català, servint per conservar aliments i com a moneda d'intercanvi en rutes comercials medievals.

L'aigua salada, amb una concentració elevada, es recollia en dipòsits inicials abans de distribuir-se per gravetat. La sal extreta es transportava a peu o en mules cap a Solsona i altres mercats, fins que la industrialització del segle XIX va fer declinar aquestes explotacions manuals.

Piscines de sal

Avui està en desús, sí, però el lloc funciona com a centre d'interpretació, amb panells que expliquen el cicle productiu i senders que recorren les eres restaurades.

Tot i així, els visitants poden gaudir dels beneficis d'aquestes particulars aigües: una zona amb piscines de tots els colors permet una experiència que va més enllà del simple espai termal d'un balneari.

Piscina del Salí de Cambrils.jpg

Piscina del Salí de Cambrils.jpg

Senders i entorn natural

Més enllà de la visita, també és un bon punt de partida per conèixer la zona. Diverses rutes de senderisme parteixen del Salí de Cambrils i connecten amb altres punts del municipi.

Un itinerari habitual ascendeix per pistes forestals cap a miradors amb vistes al Port del Comte i al Pirineu oriental. Un altre recorregut segueix el curs del riu Rialb, passant per ermites romàniques com la de Sant Serni, amagada en un barranc amb petites basses excavades per l'aigua.

Com arribar

Aquest particular poble està a dues hores en cotxe de Barcelona. Es va per la C-16 cap a Berga fins enllaçar amb la C-26 rumb a Solsona. Des d'allà es pren la LV-4241, que condueix a Sant Llorenç de Morunys, on carreteres locals porten a Odèn i al Salí de Cambrils.

Des de Lleida, es triga mitja hora menys. Se sol anar per la C-13 fins a Balaguer, on ja es pren la C-26 cap a Solsona.