El monestir espanyol del segle X construït en una roca: cascades, coves i Bé d'Interès Cultural
L'entrada és gratuïta amb reserva prèvia i l'aparcament està regulat per aforament
Més notícies: La ruta ideal per a una escapada a la primavera: castells, coves i paisatges increïbles a 45 minuts de Barcelona
Notícies relacionades
- El tren espanyol declarat Bé d'Interès Cultural que et fa viatjar en el temps: comboi històric amb 190 places per trajecte
- El poble espanyol amb el passeig marítim més bonic de Catalunya, segons National Geographic: construccions tradicionals amb façanes marineres
- Sembla Cuba, però és Espanya: la ciutat costanera amb platges de bandera blava, arquitectura modernista i tradició pesquera
Hi ha llocs emblemàtics a Catalunya, racons habitats des de la prehistòria que s'han convertit en referents. Els col·legis organitzen excursions amb alumnes de Primària i els senderistes s'acosten per contemplar la seva impressionant cascada.
Amb aquestes pistes, és fàcil deduir que es tracta de Sant Miquel del Fai, un racó del Vallès Oriental (Barcelona) integrat en l'Espai Natural dels Cingles de Bertí.
Aquest conjunt s'aixeca com una ermita troglodita sota la paret rocosa dels Cingles de Bertí, entre cascades i coves formades per l'erosió fluvial i pluvial sobre materials rocosos.
Protegit com a Bé d'Interès Cultural des de 1949 i declarat Bé d'Interès Nacional el 2017 per la Generalitat de Catalunya, el recinte va passar a gestió de la Diputació de Barcelona aquell mateix any.
Primeres referències
Les referències al lloc, en canvi, daten de 878, encara que la seva fundació com a monestir benedictí se situa el 997. En aquell període, els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda van donar l'alou a Gombau de Besora i la seva esposa Guilla.
El 1006 ja funcionava una comunitat monàstica, que Gombau va vincular el 1042 al monestir de Sant Víctor de Marsella com a priorat. La comunitat benedictina, de petit tamany, va decaure a partir del segle XIV i es va secularitzar el 1567, passant a dependre del bisbat de Girona.
D'on ve el nom
Després de la desamortització de 1835, el lloc es va convertir en santuari i atracció turística al segle XIX, amb la casa prioral adaptada com a hotel i restaurant. Visitants com Lord Byron, George Sand i Josep Pla van passar per allí, i es van habilitar accessos per a carruatges.
Tot i així, el seu nom no procedeix d'ultramar. “Fai” deriva del llatí fallium, en referència a la falla geològica per on cau l'aigua.
L'església de Sant Miquel, principal emblema del recinte, és troglodita i se situa sota una balma natural, amb una façana que tanca la cavitat. Presenta una nau rectangular, absis semicircular, girola i enterraments de fundadors.
Els monjos van afegir un claustre i elements de protecció climàtica. L'ermita romànica de Sant Martí del Fai, dels segles XII-XIII, se situa darrere de la cascada del Tenes i el Llac de les Monges.
El conjunt arquitectònic
El Bé d'Interès Nacional inclou l'ermita de Sant Martí, l'església de Sant Miquel, el pas de la Foradada, el pont del Rossinyol, l'entrada fortificada i la casa prioral, construïda entre els segles XV i XVII.
La visita comença al pont del Rossinyol, d'un sol arc i construït el 1592 per substituir antics passos de fusta. Travessant la Foradada, una obertura natural, s'accedeix a la plaça de l'Abadia i a la casa prioral.
Recorregut
Una estàtua de Josep Pla marca el recorregut entre els principals espais. L'itinerari senyalitzat continua cap a les cascades del Rossinyol i del Tenes, de 100 i 300 metres d'altura.
El paisatge inclou cavitats, formacions tobàcies, parets verticals i salts d'aigua, amb vegetació frondosa i cingles abruptes.
Sant Miquel del Fai Diputació de Barcelona
El riu Rossinyol descendeix des dels cingles de Bertí, creant un entorn de gran humitat i roca. Alguns trams travessen fins i tot l'interior de la cascada del Tenes.
El principal inconvenient és que l'Espai Natural dels Cingles de Bertí, malgrat el seu alt valor geològic, presenta risc de despreniments.
Quan anar-hi
Tot i així, l'espai va reobrir el 21 de març de 2026 després de treballs de manteniment des de desembre de 2025. Ara roman obert diàriament de 10 a 16.30 entre març i abril) i fins a les 18:00 de maig a agost.
L'entrada és gratuïta amb reserva prèvia i l'aparcament està regulat per aforament.
Com arribar-hi
El principal atractiu de l'espai és la seva proximitat a Barcelona, a uns 45 minuts en cotxe. S'hi accedeix per la C-33 en direcció a Caldes de Montbui, es continua per la C-59 fins a Sant Feliu de Codines i, des d'allí, es pren la BV-1485 fins a Sant Miquel del Fai.
Des de Girona, el trajecte dura aproximadament el doble. Es circula per l'autopista AP-7 i, a l'altura de Granollers, s'enllaça amb la C-17 fins a la sortida cap a Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells del Fai, seguint després les indicacions cap al conjunt patrimonial.