Vall de Boí / Ayuntamiento Vall de Boí
Viatges

El poble espanyol que té el conjunt històric més gran: 8 esglésies mil·lenàries que són Patrimoni Mundial de la UNESCO

Aquest municipi està format per vuit petits nuclis de població d'entre 9 i 200 habitants i acull les vuit esglésies romàniques més importants de Catalunya

Noruega canvia les normes: els espanyols necessiten presentar un contracte de treball i un lloc de residència

Leer en Castellano
Publicada

Espanya té una diversitat de pobles que et deixaran bocabadat gràcies a la seva cultura i tradicions. No obstant això, si ens desplacem fins a Catalunya, trobem un municipi que destaca pel seu conjunt històric, un dels més grans i importants de la comunitat catalana.

Concretament, parlem de la Vall de Boí, un conjunt de valls i serres que s'assenten a la comarca de l'Alta Ribagorça lleidatana. Aquest municipi està format per vuit petits nuclis de població d'entre 9 i 200 habitants.

Els seus paisatges d'alta muntanya i el clima extrem van contribuir a l'aïllament de la vall durant els darrers segles. Els principals atractius de la vall són el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el balneari de Caldes de Boí i les pistes d'esquí de Boí Taüll Resort.

No obstant això, el més destacat és el conjunt d'esglésies romàniques declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Es tracta d'un total de 8 esglésies i una ermita.

Patrimoni de les esglésies romàniques

La església de Sant Climent, localitzada a la part baixa del poble, és l'obra més emblemàtica del romànic català. Datada del segle XII i d'estil llombard, destaca per una impressionant torre campanar de sis pisos i per la projecció del videomapping que recrea com estava pintada l'església al segle XII.

Mentre que, l'església de Santa Maria es troba a la plaça Major i també és d'estil romànic llombard del segle XII, amb una torre campanar de cinc pisos. A l'interior, es pot veure una reproducció de les pintures murals de l'interior, els originals de les quals són al MNAC.

L'església romànica de la Nativitat del segle XIII té una torre de cinc pisos, molt semblant a les seves esglésies germanes de la vall, i destaca per la seva monumentalitat, que testimonia la importància del poble de Durro durant l'Edat Mitjana. Destaquen les grans proporcions de la nau, el campanar, la portalada esculpida i el pòrtic.

Església Sant Joan de Boí

Església Sant Joan de Boí

Sant Joan de Boí és l'església que conserva més elements arquitectònics del primer moment constructiu que es produeix a la Vall de Boí al segle XI. De planta basilical (com Sant Climent i Santa Maria de Taüll), a Sant Joan de Boí destaca el conjunt de pintures murals que es van trobar decorant l'interior de les naus amb escenes com la Lapidació de Sant Esteve, els Joglars o el Bestiari.

A Santa Eulàlia d'Erill la Vall es troba un dels millors campanars de la Vall de Boí, una torre de planta quadrada i sis pisos d'alçada amb la decoració pròpia del romànic llombard: els arquets cecs i els frisos de dents de serra. A més, està alineat amb el de Sant Joan de Boí i el de Sant Climent de Taüll, amb la finalitat de la comunicació i vigilància del territori.

L'església de Sant Feliu va ser declarada Bé d'Interès Cultural l'any 1991. Aquesta és una mica especial perquè és una església d'una nau, capçalera amb dos absis semicilíndrics, decoració escultòrica exterior d'arcs i bandes llombardes.

A més, el campanar està adossat al mur sud; els dos primers pisos són d'estil romànic i els superiors corresponen a reformes del s. XVI. No obstant això, ha patit diverses transformacions al llarg del temps: porxo, capelles, portalada d'estil gòtic.

L'església de Santa Maria de Cardet

L'església de Santa Maria de Cardet

L'església de Santa Maria de Cardet conserva un dels absis més espectaculars de la vall. El temple es va construir sobre el fort pendent de la muntanya, aprofitant el desnivell del terreny per construir una petita cripta a l'interior, l'única de tot el conjunt. A diferència de la resta d'esglésies de la vall, aquí el campanar és d'espadanya, fruit de les transformacions barroques que va tenir el temple.

En canvi, l'església de l'Assumpció de Cóll té característiques pròpies que la diferencien de les altres esglésies de la vall: els materials de construcció, la mida dels carreus o els elements decoratius de la portalada, la part més interessant del temple. Destaquen el crismó i els capitells esculpits amb representacions de lluites entre homes i animals.

I, finalment, l'única ermita del conjunt, Sant Quirc s'ubica en un marc privilegiat, a la muntanya de Durro i a una altitud de 1.500 metres. El seu emplaçament no és aleatori, sinó que es tracta d'una marca territorial vinculada a l'espai social treballat per la comunitat i a la tradició d'origen pagà de “córrer falles”. És un edifici del segle XII, de dimensions reduïdes i amb aportacions barroques.