Els sindicats burlen l'ultimàtum de Niubó i agreugen la guerra contra la Generalitat
Tot i que l'última oferta frega les seves exigències, amb un increment de 400 euros mensuals, els docents en vaga forcen amb un tancament a la conselleria una reunió fora de termini
Ustec amenaça de repetir els talls a l'AP-7 com a arma, coneixedora del malestar que provoca en les negociacions amb Educació
Més informació: La vaga educativa mobilitza el 29% dels docents catalans, set punts menys
Notícies relacionades
Set llargues reunions i 11 vagues després, les negociacions entre el Govern de la Generalitat i els sindicats bel·ligerants segueixen tal com van començar: sense acord i amb el conflicte enquistat malgrat les millores ofertes per l'equip de la consellera Esther Niubó. D'aquesta manera, el cicle de protestes continuarà fins al pròxim 5 de juny, si res no canvia a partir de les 10 del matí d'avui, en una reunió fora de termini forçada a última hora de dijous.
Els representants d' Ustec, Aspepc, CGT i Intersindical van aconseguir reunir-se ahir amb la titular d'Educació i Formació Professional pocs instants després d'anunciar un tancament a la seu del departament a Barcelona. La conversa va durar set minuts i va servir de poc més que per reafirmar posicions i emplaçar-se a tornar-se a trobar a primera hora d'aquest divendres.
Els sindicats enquisten les negociacions
Els sindicats van abandonar amb retrets al Govern les sis hores d'una reunió que Niubó havia presentat aquell mateix matí com l'última, amb l'última oferta; un ultimàtum en tota regla per desencallar la conjuntura. El secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, els va proposar un increment de 398 euros al mes per a professors de secundària i de 396 per a mestres de primària, a més de 6.333 nous docents i personal educatiu en quatre anys, més d'un miler aquest mateix mes de setembre.
"Amb una proposta de 400 euros mensuals podríem parlar d'aixecar la protesta", va anticipar la portaveu d'Ustec, Iolanda Segura, en una entrevista al diari Ara fa dues setmanes, a l'inici de les negociacions. És per això que el número dos de Niubó va manifestar ahir a la nit la seva sorpresa per la negativa dels sindicats: "Ara demanen 100 euros més, però tot té un límit i hem donat mostres que hem fet evolucionar la nostra proposta salarial en un moment complex per a l'escola catalana".
La consellera Esther Niubó i els secretaris Ignasi Giménez i Teresa Sambola, abans d'entrar a la reunió amb els sindicats en vaga tancats a la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya
El doble del que s'oferia inicialment
Tot seguit, Giménez va recordar que la nova xifra "pràcticament dobla" la millora salarial de l'acord de març, de 211 euros, i va incidir en "l'enorme esforç pressupostari" que està fent la Generalitat. "És molt difícil que cap altre col·lectiu de treballadors públics assoleixi una millora de 400 euros, després de 25 anys en què no s'ha tocat el complement específic", segons ell.
Niubó, de fet, va convocar el cicle de reunions de la taula sectorial advertint que la limitació de recursos feia inviable satisfer demandes maximalistes. Tot i el soroll de les mobilitzacions educatives, ni Esquerra Republicana ni els Comuns van introduir les exigències salarials dels docents en els seus respectius acords pels comptes, encara que després Oriol Junqueras i Jéssica Albiach apressessin els socialistes a atendre-les.
Educació insisteix ara en què això és tot el que pot oferir i convida els sindicats a acceptar la proposta "en el seu conjunt", ja que també inclou el retorn de les compensacions econòmiques pels sexennis de l'etapa de l'austeritat econòmica i les retallades, per un valor total aproximat de 300 milions d'euros.
Representants sindicals a la seu del Departament, aquest dijous, a Barcelona
L'AP-7 com a arma
Tot i diversos recessos per considerar la seva posició, els sindicats han optat per rebutjar l'entesa, encadenar les portes i mantenir les vagues; aquest divendres, és el torn dels centres del Baix Llobregat i del Garraf. I no només mantenir-les, sinó empitjorar-les.
Coneixedora de l'esgarrifança que va provocar el tall en diversos trams de l'AP-7 durant la vaga general educativa de dimecres, que va obligar Protecció Civil a repartir avituallament a conductors atrapats als seus cotxes durant hores, Segura va amenaçar de tornar a ocupar la calçada de l'autopista: "Ahir vam bloquejar les principals carreteres del país durant hores. Què esperen? Que incrementem la mobilització? Això és el que el país necessita, o necessita desencallar el conflicte per donar resposta a les necessitats dels docents?".
De fet, els talls van complicar enormement les converses, i Educació va transmetre als representants sindicals que aquell no era "el clima adequat" per acostar posicions. Tampoc es va entendre que la portaveu del sindicat majoritari a les escoles públiques de primària difongués a la premsa el seu requisit per cancel·lar les protestes, en un moviment propi d'un negociador amateur que ja va desvirtuar les converses només començar, sostenen fonts de la conselleria.
Els docents tallen l'AP-7 a Girona aquest dimecres
Ampliar l'acord de març
Per fregar l'augment dels 400 euros mensuals en quatre anys, els socialistes proposen un complement nou de 125 euros per als 120.000 docents, la qual cosa suposa una despesa extra de 210 milions d'euros extra. Aquest no està contemplat en el pacte educatiu que va signar el president Salvador Illa amb CCOO i UGT al març, per la qual cosa, a la pràctica, la conselleria suggereix ampliar aquell pacte, que ja mobilitza 2.000 milions d'euros en millores salarials i educatives per a l'escola catalana.
L'equip de Niubó --així com el de la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, que dona el vistiplau a les diferents propostes-- també ha accedit a aplicar un arrossegament percentual sobre el complement estatal i l'autonòmic. És a dir, calcularà els increments anuals en base al sou actualitzat i no respecte a la xifra de sortida, la qual cosa suposa una millora de les ofertes plantejades fins ara.
Signatura de l'acord educatiu amb UGT i CCOO entre el president de la Generalitat, Salvador Illa; Belén López (CCOO); Camil Ros (UGT); i els secretaris generals Eduardo Núñez (CCOO) i José Luis Fernández (UGT)
"Trilerisme"
Aquesta fórmula, malgrat estar contemplada a l'acord, no obligava el Govern a aplicar-la, segons el departament, un extrem que neguen els sindicats en vaga. Aquests parlen de "trilerisme" en les xifres dels documents compartits pel departament, alhora que assenyalen que els nous augments ja estaven inclosos.
Per això no només mantenen les demandes inicials, sinó que exigeixen que la pujada de sou procedeixi d'elevar el complement autonòmic més enllà del 30% ja segellat per "compensar la pèrdua del poder adquisitiu" dels últims anys, i incorporar una clàusula que actualitzi els salaris d'acord amb l'IPC i l'encariment de la vida.
Representants sindicals a la seu del Departament, aquest dijous, a Barcelona
Són més de 400 euros
Sigui com sigui, l'augment salarial plantejat per Educació mitjançant aquests i altres complements, com el de tutoria, sumat a l'increment de l'11,5% de la part estatal negociada a Madrid i a l'arrossegament percentual, injectaria uns 600 euros a les butxaques dels docents catalans, xifra que creixeria en funció de l'antiguitat del personal.
Aquest divendres, Segura i companyia han de valorar si deixen escapar l'última oferta del Govern i limita la millora de les nòmines dels docents a 211 euros --uns 400 amb l'aportació de l'Executiu central--. "Hauran de donar explicacions", anticipen fonts sindicals partidàries de l'acord, alhora que alguns negociadors a Ustec, resignats, veuen perillar la seva victòria en la batalla pel relat. Tot just una desena d'afiliats ha respost a la crida a protestar davant les portes de la conselleria.
