La IA deixa de respondre i comença a executar; per què el 2026 apunta a ser l'any dels agents
L'evolució inevitable de la Intel·ligència Artificial apunta cap a nous horitzons plens d'oportunitats, però també de riscos que cal controlar i coordinar
Notícies relacionades
Durant el 2024 i el 2025, gran part del debat sobre IA es va centrar en models que escriuen, resumeixen o creen contingut. El 2026, el focus s'està movent cap a una altra cosa més ambiciosa —i més delicada—: sistemes que no només conversen, sinó que actuen. Són els anomenats agents d'IA, capaços d'executar tasques, coordinar eines i operar dins de fluxos de treball reals.
Aquest canvi de paradigma comença a notar-se tant en el món empresarial com en el del consumidor: la IA ja no és una pestanya més, sinó una capa que s'integra “per sota” en productes i processos.
De "xatbots" a agents: el salt que canvia la productivitat... i el risc
La promesa és clara: si una IA pot interpretar una petició i a més executar passos (consultar dades, actualitzar un sistema, crear una tasca, llançar una automatització), l'estalvi de temps és enorme. De fet, les aliances entre plataformes de dades i fabricants de models apunten just en aquesta direcció: passar de la consulta conversacional a capacitats tipus agent en entorns empresarials.
Però aquí apareix la fricció: un agent que “fa coses” necessita permisos. I quan té accés a arxius, apps o identitats, el debat es torna inevitable: com es governa aquest accés? Quins logs queden? Com s'evita que automatitzi errors a escala? Casos recents entorn d'agents que interactuen amb aplicacions i dades personals han tornat a posar el tema de la seguretat i els controls al centre.
Regulació i confiança: 2026 com a punt d'inflexió
A mesura que la IA es fica en processos crítics, la conversa reguladora es torna més concreta. A Europa, el calendari d'aplicació de l'AI Act i els debats sobre terminis i estàndards continuen sent un tema recurrent per a empreses que volen innovar sense quedar exposades a incompliments.
I fora de la UE, marcs com l'aprovat a Corea del Sud també estan alimentant el debat entre competitivitat, protecció i obligacions per a les companyies.
“IA en el dispositiu”: menys latència, més privacitat, més adopció
En paral·lel, la IA es desplaça del núvol a la butxaca: es parla cada cop més d'on-device AI per velocitat, cost i privacitat. La tendència s'ha vist reforçada pel discurs de consum/indústria i per senyals de mercat sobre pressió de components i preus lligats a la demanda d'infraestructura d'IA.
I el següent pas ja s'entreveu: dispositius “sempre posats”, com ulleres AR, que prometen interaccions més naturals i contextuals.
El punt comú de totes aquestes tendències: l'orquestració
Tot i que poden semblar fronts diferents —agents intel·ligents, cerca amb IA, regulació o models on-device— totes aquestes tendències comparteixen un denominador comú: l'orquestració. La intel·ligència artificial es consolida com la capa que connecta eines, dades i serveis que fins ara funcionaven de manera aïllada. Tant usuaris com empreses ja no volen gestionar múltiples aplicacions de manera independent, sinó que els sistemes es comuniquin entre ells i que els processos flueixin sense fricció.
Per això estan guanyant protagonisme els enfocaments centrats en la integració i l'automatització intel·ligent. La idea no és afegir una nova interfície conversacional, sinó crear una capa operativa capaç de coordinar sistemes existents —ERPs, plataformes d'e-commerce, CRMs, calendaris o eines de màrqueting— i executar accions de manera contextual, recolzant-se en agents d'IA.
En aquest enfocament encaixa el connector d'eines nubyhub, que permet integrar agents GPT amb serveis com Google Calendar o connectar sistemes empresarials com ERP, e-commerce, CRM i solucions de màrqueting dins de fluxos automatitzats. Aquest tipus de plantejament se situa en una línia similar a la de plataformes d'automatització conegudes en el sector, com n8n o Make, però adaptada a un escenari on la intel·ligència artificial assumeix un paper més actiu dins de l'ecosistema tecnològic.
Més enllà de les eines concretes, la tendència apunta a un canvi de mentalitat: passar d'utilitzar aplicacions aïllades a construir sistemes connectats, on la IA actua com a intermediària i motor operatiu del conjunt.
El que ve: de la promesa a la fricció real
Si alguna cosa comença a quedar clara és que la pròxima etapa de la intel·ligència artificial no es mesurarà per demos cridaneres, sinó per la seva capacitat per integrar-se en el dia a dia sense afegir complexitat. Després d'anys d'experimentació, el 2026 es perfila com el moment en què la IA haurà de demostrar si pot sostenir processos reals, convivir amb sistemes existents i aportar valor sense generar nous problemes de seguretat, control o dependència tecnològica.
--
Contingut patrocinat
