Primeras planas
Portades

Més bolis i menys pantalles i el cas Andic

El curs escolar a Catalunya, marcat per la conflictivitat dels sindicats i pel retorn als elements tradicionals. Els Mossos analitzen els passejos de les terapeutes dels Andic per Montserrat

En portada: Catalunya desplega un gran pla inversor per sofocar la rebel·lió docent en ‘la tornada a l’escola’

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Amb vuit dies d’antelació molts mitjans anticipen el començament del curs escolar. S’avancen també a la compareixença del Govern d’aquest dilluns per donar compte de les principals novetats. Els sindicats segueixen en peu de guerra. El parèntesi vacacional no ha relaxat els ànims.

Conscients que l’educació a Catalunya és un desastre majúscul i que alguna culpa deuen tenir, els docents insisteixen que els falten mans, mitjans i diners. Anys i anys d’ensenyament per competències, de menyspreu pels resultats, de persecució del mèrit i de prohibició de l’esforç han conduït a una situació crítica. I per evitar el senyalament, res millor que tirar pel dret i culpar un Govern que només porta dos anys al càrrec.

Els anteriors governs autonòmics entestats amb la república van lliurar les escoles als professors i aquests van lliurar les claus dels centres a aquells genis per a les seves consultes i referèndums. Un negoci circular en què els alumnes no pintaven res perquè la independència estava a tocar, i tal.

Plaga de ratas en Badalona

L’auge dels experiments educatius, la implantació dels models pedagògics de la família Manson i el creixent prestigi del procediment que els nens i nenes creixin com salvatges han portat la situació a un extrem que ja no toleren ni els docents que amb tanta alegria permetien a les criatures fer el que els sortís del nispro per no frustrar ni condicionar les seves inclinacions. Un desastre.

Però s’acosten novetats. Ull, que a les escoles estan a punt de tornar als bolígrafs i els llibres de paper i relegar els ordinadors a edats més tardanes. Però no serà a partir del dia 8 perquè els sindicats i les assemblees han decidit que el millor per al primer dia de classe és que hi hagi vaga. Així està la cosa.

Per parts. En primer lloc, una ullada general a les xifres. "El curs comença a Catalunya amb 1.100 professors més i sota l’amenaça de les vagues", resumeix un titular de El País.

Portada d'‘El País’ del 31 d’agost de 2026

Portada d'‘El País’ del 31 d’agost de 2026

El text és de Josep Catà Figuls: "L’inici del curs educatiu a Catalunya està fixat pel proper 8 de setembre, però tot indica que serà molt turbulent. Si res no canvia —i les negociacions, encallades, no suggereixen que ho faci—, aquell dia els docents aniran a la vaga acordada al juliol per l’Assemblea Educativa de Catalunya, i secundada pels sindicats Ustec, CGT, Intersindical, CNT i COS, que s’han vist arrossegats pel malestar de la comunitat educativa, que no va acceptar ni el primer pacte assolit per la Generalitat amb CC OO i UGT, ni el segon assolit amb Ustec".

"Els acords, però, continuen vigents, i en aquest curs els 85.052 mestres i professors, que són 1.103 més que el curs passat, tindran un afegit a la nòmina de 700 euros anuals, que se sumen als 800 euros que ja van cobrar al maig com a complement específic. El nombre total d’alumnes baixa lleugerament (un 0,04%) fins als 1.604.988 estudiants".

"El Govern presentarà aquest dilluns les principals xifres del curs educatiu, les línies mestres de l’exercici i aprofundirà en les problemàtiques que van marcar l’any anterior, especialment l’error en les proves PISA que no permet comparar els resultats de Catalunya amb els dels anys anteriors, i les protestes de mestres i docents".

Dosis de metadona en una farmacia

"El curs, doncs, començarà exactament igual que com va acabar al juny: amb vagues i protestes en què el seguiment és majoritari, i que han desbordat no només el Govern, sinó també els propis sindicats. Els docents reclamen millores salarials per recuperar el poder adquisitiu perdut, però també més recursos per atendre la diversitat a les aules, ràtios més baixes i més inversió".

Destaca el fet que no se’ls caigui la cara de vergonya i que no hagin estat capaços d’ajornar una o dues setmanes la primera jornada de vaga. Que se n’assabentin els pares i els seus fills...

Continua Catà Figuls: "A l’espera de les vagues i les negociacions, les xifres del sistema educatiu català indiquen que el nombre d’alumnes es va aprimant, només compensat pel creixement de la demanda de Formació Professional (FP). Els estudiants que estan en règim general presencial entre l’educació infantil i la FP sumen 1.312.192 persones, 3.789 alumnes menys, encara que la xifra anirà augmentant al llarg de l’any amb incorporacions a mig curs".

Un montaje del velero Tam-Tam y la Flotilla en Gaza

"Afegint els règims especials, la formació d’adults i altres ensenyaments a distància, el total d’inscrits al sistema català ascendeix a 1.604.988 persones, 735 menys que l’any anterior, segons les dades aportades pel Departament d’Educació, que dirigeix la consellera Esther Niubó".

"Però en analitzar-les per etapes educatives, aquestes magnituds mostren que el sistema està experimentant una reducció general d’alumnes, especialment a l’educació Primària, que en té 10.000 menys que el curs passat, i a l’ESO i el Batxillerat, que tenen aproximadament uns 1.500 menys cadascun. En canvi, la Formació Professional suma uns 16.000 alumnes matriculats més respecte al curs anterior. Aquest augment fa que, en el còmput global, la xifra total d’estudiants del sistema sigui només lleugerament inferior a la de l’any anterior".

"En contrast amb aquesta reducció d’alumnes, la xifra de professors augmenta. El curs comença amb 94.422 dotacions professionals als centres, 1.830 més que a l’inici del curs passat. D’aquests, la plantilla docent serà de 85.052 mestres i professors (1.103 més que el curs passat), 4.564 són personal d’atenció educativa (531 més) i 4.806 són personal d’administració i servei (196 més). En un lustre, des del curs 2021-2022, la plantilla docent s’ha incrementat en 7.799 professionals".

Salvador Illa, durante un acto por el eclipse solar de agosto de 2026

"Entre les mesures que s’implementen aquest curs, i que el departament defensa com a millores per a tota la comunitat educativa, hi ha el reforç a l’escola inclusiva, tant en la detecció als centres ordinaris —a partir d’aquest curs, el programa de detecció de necessitats educatives d’aprenentatge s’aplicarà també a 5è de Primària— com en el nombre de places que s’ofereixen a les escoles d’educació especial —s’incrementarà en 204 —".

"També hi ha millores en el pla organitzatiu: el departament posa en marxa un pla pilot per implementar la figura del gestor o administrador del centre, que ha de servir per donar suport a la direcció dels centres; i es publica un nou document per orientar els centres en l’ús de la Intel·ligència Artificial".

"A més, el desplegament de professionals sanitaris permetrà cobrir enguany la meitat dels centres educatius —i la previsió és que l’any vinent es cobreixi la totalitat—; es reforcen les competències en comprensió lectora en 671 centres; i s’incorporen psicòlegs al sistema educatiu per donar suport als docents, dins el programa Benestar per estar bé".

Un montaje de un avión de LATAM y el aeropueto Barcelona - El Prat

I: "El departament també vol intentar donar resposta a una de les grans reivindicacions dels docents, que és tenir més suport per a l’escola inclusiva. Aquest any s’incrementa el personal dedicat a la diversitat a les aules en 531 persones, entre educadors i treballadors socials, integradors i altres perfils professionals".

És El Periódico el mitjà que destaca la recuperació d’elements tradicionals de l’ensenyament com el bolígraf, revolucionari instrument que serveix per escriure a mà, una altra cosa pràcticament oblidada.

"Catalunya trepitja el fre digital: els llibres en paper guanyen pes i el primer ordinador es retarda fins a 6è de Primària", anuncia un titular del diari esmentat.

Portada d'‘El Periódico’ del 31 d’agost de 2026

Portada d'‘El Periódico’ del 31 d’agost de 2026

Al sumari es diu que "Cada cop més escoles tornen a apostar pels llibres de text físics i reserven les llicències digitals per a temes molt concrets i alguns centres han decidit que els alumnes no podran endur-se el portàtil a casa fins a 1r de l’ESO".

La informació és de Helena López i comença així: "Després de la borratxera digital accelerada per la pandèmia i alimentada pels fons europeus, Catalunya afronta el curs 2026-2027 amb la voluntat d’aprofundir en la "desdigitalització selectiva" iniciada l’any passat amb el Pla de Digitalització Responsable, presentat al juny de 2025".

"Després de prohibir completament els mòbils durant l’educació obligatòria i ordenar la retirada progressiva de les pantalles digitals a infantil [cosa que alguns centres encara esperen], els centres avancen ara en la reducció de l’ús indiscriminat de dispositius i la recuperació del paper, l’escriptura a mà i, en alguns casos, els llibres de text físics. Una de les novetats en aquest àmbit és que el lliurament del primer ordinador individual per part del Departament d’Educació es retarda de 5è a 6è de Primària".

Los 'castellers' de Vilafranca

"En paral·lel, alguns centres que els darrers anys havien apostat per llibres de text digitals [més econòmics] tornen a la versió en paper i reserven les llicències digitals només per a aquelles tasques en què aporten un valor pedagògic afegit, com en alguns temes de Matemàtiques".

""Els equips docents s’han adonat que calia fer un pas enrere o uns quants, i s’estan fent, encara que la tecnologia no desapareix", assenyala la cap d’estudis d’un institut de la capital catalana, qui confirma que cursos enrere molts llibres de text de consulta eren digitals, però que fa un parell de cursos el claustre va decidir que els llibres de text tornessin al paper".

"La majoria de les editorials ofereixen les dues coses: digital o en paper, i la versió digital és més econòmica; però la llista de contres era molt més gran (i sempre hi ha alternatives, com la socialització de llibres o que el centre els adquireixi i els reparteixi). "Ens vam adonar que els nens havien d’escriure molt més del que feien i s’ha passat a l’opció paper de nou, als clàssics", prossegueix".

Julián López y Pepa Charro

Pàrrafs després, la peça segueix així: ""Som les pròpies escoles les que intentem anar corregint l’ús de les pantalles quan creiem que se n’ha fet un ús excessiu, encara que no hagi estat el nostre cas", reflexiona la directora d’una escola a l’Eixample barceloní".

"Al seu parer, el debat va molt més enllà de posar o treure pantalles: "També hi ha els robots, les maletes per fer vídeos, els estudis de ràdio… Són molts materials comprats amb fons europeus la incorporació dels quals a les escoles s’ha fet tan de pressa que no hem tingut temps de reflexionar sobre què volem fer amb ells"".

"Aquesta mestra posa com a exemple la ràdio escolar: "Volem fer una ràdio a l’escola? Com la volem fer? Què volem ensenyar? Amb quins grups?". El problema, resumeix, és la manca de temps i d’una estratègia clara: "No hi ha un espai de reflexió. Primer, perquè des de dalt es va una mica fent tombs; i després, perquè quan tot això aterra a les escoles, qui ho ha de concretar també anem força perduts". "No podem dir que no a tot, però al que diem que sí hem de tenir clar per a què", conclou".

El mercado de noche de Empuriabrava

De manera que mitjans hi ha de sobres, però no està clar com utilitzar-los.

Segueix el text: "Així, hi ha escoles que no només han endarrerit el lliurament del primer portàtil a 6è de Primària -tal com indica el Pla de digitalització responsable del Departament-, sinó que han optat per comprar prestatgeries de seguretat i deixar-los al centre, ja que els alumnes no en feien un bon ús a casa. Centres que han passat de deixar ordinadors del Departament a 5è de primària -ordinadors que els nens s’enduien a casa, amb la qual cosa el centre els perdia la pista durant hores- a endarrerir-ne la sortida de l’escola fins a 1r de l’ESO, ja que a 6è els lliuraran, però no deixaran que els nens se’ls enduguin a casa".

Més notícies. "Junts frenarà el finançament després de superar el Consell de Política Fiscal 'si no es treu Catalunya de la LOFCA': 'ERC enganya, on és el concert a la basca?'", apunta un titular de El Mundo.

Portada d'‘El Mundo’ del 31 d’agost de 2026

Portada d'‘El Mundo’ del 31 d’agost de 2026

Al sumari es recorda que "El model superarà divendres el CPFF amb els vots del Govern i Catalunya, però per sortir aprovat del Congrés necessitarà els de Junts".

Escriu Víctor Mondelo: "El Govern té previst imposar a les comunitats autònomes el model de finançament acordat amb Catalunya després d’haver estat dissenyat, mà a mà, entre Pedro Sánchez i el president d’ERC, Oriol Junqueras. Pretén fer-ho al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) que se celebrarà aquest divendres, després d’haver estat ajornat al juliol a petició de les autonomies del PP, que van reclamar més temps per analitzar-lo".

"La validació en aquest organisme es dóna per feta, si no es produeix una plantada dels representants de les autonomies del PP que impediria el quòrum necessari per votar la qüestió. Per superar aquest primer tràmit -previ a l’aprovació del finançament al Consell de Ministres i al seu trasllat al Congrés-, l’Executiu només necessita el vot favorable de Catalunya".

Las mejores patatas al ajillo

"El ple del CPFF es divideix de manera que l’Administració General de l’Estat ostenta el 50% dels vots totals, i l’altre 50% es reparteix entre les diferents comunitats autònomes de règim comú, amb la qual cosa l’aliança de Sánchez i el president de la Generalitat catalana, Salvador Illa, assegura el tret als socialistes".

"A més, el Govern de Canàries, liderat per Coalició Canària, acudeix al conclave amb una disposició favorable a donar suport a la «finançament singular» si es compleixen dues condicions: la recepció de 1.300 milions addicionals a l’any i el blindatge del Règim Econòmic i Fiscal de les Illes fora del sistema de finançament comú".

"Per tant, la veritable preocupació de Sánchez, Illa i Junqueras no passa per salvar el CPFF, que consideren poc més que un tràmit en què tant els representants del Govern com els de Catalunya sostindran que el nou sistema continuarà respectant la solidaritat tot i afavorir Catalunya que, beneficiada pel principi d’ordinalitat, passarà a ser la tercera autonomia que més rep per ser també la tercera que més aporta, segons va reconèixer la ja exministra d’Hisenda, María Jesús Montero, quan al gener Sánchez i Junqueras van acordar el nou model".

La consellera y portavoz de la Generalitat, Sílvia Paneque

"El que desvetlla els socialistes i ERC és la dificultat de veure aprovada la finançament autonòmica i les reformes legals necessàries per implementar-la al Congrés, on Junts continua tenint un paper clau en l’aritmètica parlamentària".

"La formació que dirigeix Carles Puigdemont i que representa a les Corts Generals Míriam Nogueras segueix decidida a no donar suport a la «finançament singular» per no assolir la condició de concert econòmic. Fonts de la direcció dels neoconvergents consultades per El Mundo a les portes de la celebració del CPFF sostenen sense embuts que ERC està «enganyant» els catalans i que, per tant, serà ella qui haurà de «donar explicacions» si el model de finançament no tira endavant".

I: "Els de Puigdemont recorden com els republicans van assegurar que havien intercanviat el seu suport a la investidura d’Illa per un concert a la basca, sense que aquesta promesa s’hagi vist finalment plasmada en el model de finançament que ara proposen juntament amb el Govern. «On és el paper on diu que serà un concert?», es pregunten, i afegeixen, amb meridiana claredat, quina serà la seva postura un cop la finançament arribi al Congrés".

Un coche de mossos

"«Si es treu Catalunya de la LOFCA [la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes], parlem. Si no, res». Els neoconvergents defensen, per tant, que per comptar amb el seu suport caldrà treure Catalunya del règim comú de finançament, cosa a la qual el Govern no sembla disposat i amb la qual tampoc combrega el mateix Illa".

Crònica negra. S’acaba l’estiu i torna el cas Andic. "Els Mossos reconstrueixen el passeig de la terapeuta i la seva col·laboradora a Montserrat", anuncia un titular de La Vanguardia.

El text ve amb les firmes de Mayka Navarro i Toni Muñoz: "La investigació judicial del presumpte homicidi d’Isak Andic no s’ha aturat per vacances aquest estiu. Ha baixat en picat la informació dels mitjans de comunicació relativa al cas, però alguns han continuat treballant. Els Mossos d’Esquadra estan reconstruint científicament la ruta a Montserrat que l’1 de desembre van fer juntes la terapeuta de la família Andic, Maria Julia Lüderwaldt, i la que va ser col·laboradora de la seva consulta, Johana, una britànica professora d’anglès de la qual només ha transcendit el nom".

Portada de 'La Vanguardia' del 31 d’agost de 2026

Portada de 'La Vanguardia' del 31 d’agost de 2026

"Els investigadors tenen sospites fonamentades que les dues dones van recórrer aquell matí el Camí de les Feixades, el mateix que tretze dies després van caminar Isak i el seu fill Jonathan Andic i en què el pare va morir després de precipitar-se per un barranc de prop de cent metres".

"Al juliol va aparèixer a l’escena judicial del cas una testimoni inesperada: Johana. Col·laborava amb la terapeuta quan tenia algun pacient de parla anglesa i ambdues han admès en el seu entorn que mantenien una relació d’amistat i confiança que anava més enllà de la merament laboral".

"Coneixedora de la seva afició per la muntanya, la terapeuta li havia demanat que li recomanés un lloc per fer una excursió amb un pacient, que no era Jonathan Andic, i el traçat del qual havia de contemplar algun barranc. L’1 de desembre, Johana va mostrar personalment el camí a Maria Julia. Així consta en els missatges que ambdues van intercanviar aquells dies i també després de la mort d’Isak Andic".

Paseantes del Coma-ruga Beach Market

"Converses que són en poder dels investigadors perquè les dues van cedir puntualment els seus telèfons, ambdós iPhone, perquè la policia en fes el bolcatge del contingut".

I: "Els entorns de les dues dones han negat que el camí recorregut aquell matí fos el que condueix fins a les coves del Salnitre. Però els Mossos estan reconstruint l’excursió per concretar l’itinerari i determinar si, com sospiten, va ser el mateix que només sis dies després, el 7 de desembre, Johana va mostrar a Jonathan Andic".

Pàrrafs després, Navarro i Muñoz recorden que "ni la policia, ni la jutgessa Raquel Nieto, ni la fiscal Teresa Yoldi han pogut preguntar a Jonathan Andic per aquell passeig amb la col·laboradora de Maria Julia, ni per què va ometre la seva presència. L’investigat sí que ha parlat amb el seu entorn, restant importància al fet d’haver anat amb aquella dona i assegurant que en cap moment durant la caminada Johana li va mostrar un barranc ni el va posar en una situació límit. Afirmació que contrasta amb el que va explicar la professora als Mossos: que la terapeuta li va demanar que li fes viure una experiència extrema, a la vora d’un precipici".

Paula Monreal y como hacer tomates secos

31 d’agost, dia internacional de la Solidaritat, dels Afrodescendents, de l’Obstetrícia i de la Consciència sobre la Sobredosi.

Santoral: Ramon Nonat, Aidano de Lindisfarne, Arístides d’Atenes i Paulí de Trèveris.