Nefastes prediccions electorals per al Front d'Ada
L'enquesta del CIS català pronostica un enfonsament dels Comuns. El PSC tornarà a guanyar els comicis. Rufián, el candidat més conegut i millor valorat
A la portada: Feijóo ja prepara un Govern amb més catalans que mai
Ada Colau està de moda. Ahir va acaparar bona part de l'actualitat electoral amb el seu anunci que està disposada a renunciar a la candidatura del Front Ampli a canvi de la integració de Podemos. Així va exhibir el perfil místic de la dirigent política disposada al sacrifici personal si és pel bé comú.
Tan emotiu oferiment de fer un pas al costat quan encara no ha fet un pas al davant es va produir un parell d'hores abans que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, més conegut com el CIS català, predigués uns resultats nefastos per als Comuns a les imminents eleccions generals.
Les expectatives electorals de l'esquerra a l'esquerra del PSOE a Catalunya són dolentes, molt dolentes. A les passades generals van aportar set escons al conjunt de Sumar. Ara se'ls atribueixen entre dos i tres com a contribució al Front Ampli.
Com que tot és improvisació, confusió i xivarri en aquest món de Comuns, Más Madrid, Izquierda Unida i Moviment Sumar, s'adonen a última hora que així no van enlloc i urgeixen Podemos a dissoldre's en les noves sigles del posyolandisme. Espectacle inenarrable que Pablo Iglesias contempla complagut. És la seva venjança.
L'exalcaldessa de Barcelona és la gran aposta d'una candidatura que ningú sembla voler liderar. Pablo Bustinduy va dir que no; Urtasun, que ni parlar-ne; i a Mónica García tampoc li feia gaire gràcia. Així que a Madrid l'escollit és un tal Emilio Delgado, amic de Rufián, per cert, i a Barcelona, l'Ada. Si ella vol.
A 24 hores perquè acabi el termini per presentar coalicions electorals, les possibilitats que Podemos reculli el guant de Colau són zero. Tanmateix, hi ha una certa expectació per veure què se li acut avui a la senyora Colau, que uns dies fa d'activista antidesnonament i altres de tertuliana, de ploranera, de padrina o d'intrèpida navegant rumb a Gaza. Hi ha una Ada per a cada dia de la setmana.
Al gra. "L'aliança de Rufián i Podemos posa en dificultats els Comuns a Catalunya", avisa El País.
Portada d'El País del 15 d'octubre del 2026
Tal sentència es deu a l'enquesta coneguda ahir, tal com recull el sumari: "El CIS català apunta que el 43% dels antics votants dels comuns s'inclina per ERC o Podemos, mentre la formació només conserva el 36% dels seus suports de 2023".
La peça és de Bernat Coll. Del seu text: "El CIS català apunta que el 43% dels qui van votar els Comuns a les eleccions generals de 2023 s'inclina ara per ERC (24%) o Podemos (19%), mentre que l'espai d'Ada Colau amb prou feines conserva el 36% dels seus antics suports, 11 punts menys que al baròmetre de juliol".
"Segons el sondeig, ERC obté entre 10 i 11 diputats a Catalunya (en tenia 7 el 2023), mentre que Sumar, la coalició amb què van concórrer Comuns a les últimes generals, cau fins als 2-3 representants (7 el 2023)".
"El baròmetre, realitzat abans de l'anunci de l'avançament electoral i dels posteriors acords entre partits, en tot cas, no recull l'impacte dels decrets d'habitatge, o de les dificultats per trobar consensos al Front Ampli; i ajuda a explicar les reticències dels republicans a integrar-se en una candidatura més àmplia de les esquerres".
"'Hi ha una atracció entre ambdues formacions en un moment en què l'oferta en aquest espai és inestable', planteja Joan Rodríguez Teruel, director del CEO. Les dades mostren, però, que aquesta atracció actualment és desigual".
"Mentre els Comuns perden capacitat per retenir els seus electors, ERC conserva el 75% dels qui la van votar a les generals de 2023 i, alhora, aconsegueix atreure una part de l'electorat d'un dels seus principals competidors a l'espai progressista i sobiranista".
"L'enquesta ofereix una altra mostra d'aquesta relació desigual. Quan es pregunta per una segona opció de vot a les eleccions al Parlament, ERC apareix com la principal alternativa dels electors de Comuns (39%), per davant del PSC (35%) i la CUP (21%). En canvi, els comuns ocupen la quarta posició entre les preferències dels votants republicans (15%), que abans es decanten pel PSC (36%), Junts (19%) i la CUP (18%)".
"Un dels factors que pot ajudar a explicar aquesta dinàmica és l'efecte Rufián. 'Ara mateix és el polític de l'àmbit del Congrés amb més popularitat a Catalunya', destaca Rodríguez Teruel. El dirigent republicà obté una valoració mitjana de 5,8 sobre 10, amb un índex d'aprovació del 69%".
"Són xifres superiors a les d'altres dirigents amb presència al Congrés, com Ernest Urtasun (Comuns), que obté un 4,7 de nota i un 53% d'aprovació, o Míriam Nogueras (Junts), que es queda en un 4 i un 42%, respectivament".
![Edició de 'La Razón' del 15 d'octubre del 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/571771.png?p=c:692:865:nowe:0:0\/w:1706\/h:2133&h=gJZHcEwg"])
Edició de 'La Razón' del 15 d'octubre del 2026
I: "El seu grau de coneixement (92%) també és notablement superior al d'Urtasun (48%) i Nogueras (60%). A més, l'acceptació del líder d'ERC al Congrés va més enllà de les fronteres republicanes: rep l'aprovat del 84% dels votants del PSC i del 58% dels de Junts, a més del 93% entre els electors d'ERC. Una popularitat transversal que contrasta amb les dificultats dels Comuns per conservar el seu electorat i que ajuda a explicar l'atractiu del dirigent republicà per a una candidatura compartida".
És a dir, que quan Rufián apallissa Nogueras, a més de la meitat dels electors de Junts els sembla fenomenal.
A El Mundo es fixen en l'enquesta en aquests termes: "Colau perdria més del 60% dels seus vots a Catalunya, que anirien a parar al PSOE i a la llista d'ERC i Podemos".
Al sumari es concreta que "El partit de l'exalcaldessa de Barcelona només retindria el 36% dels suports aconseguits a les generals de 2023".
O sigui que la senyora Colau té davant seu un marró espectacular. I ja no és aquella jove candidata a l'alcaldia de Barcelona que venia a remoure-ho tot, a aturar els desnonaments, a acabar amb les castes municipals i a tancar el Cercle Eqüestre i el del Liceu. Una dècada després tothom sap que no va passar res d'això.
El cas és que és Víctor Mondelo qui analitza per al diari d'Unedisa l'enquesta: "Ada Colau, la presumpta candidata de Front Ampli a les generals, patiria una debacle el 29N, que la portaria a perdre més del 60% dels vots que els Comuns van recollir a Catalunya als comicis de 2023".
"Així es desprèn de la informació sobre transferència de vot inclosa al baròmetre electoral que ahir va fer públic el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO). El CIS català vaticina que els Comuns perdrien el 63% dels suports recollits tres anys enrere".
"La major fuga es produiria cap a ERC. La candidatura que encapçalarà Gabriel Rufián privaria d'un 24% dels seus votants als Comuns. Cal destacar que el sondeig del CEO es va realitzar entre l'1 de setembre i el 5 d'octubre, és a dir, abans que Rufián confirmés que repetiria com a candidat i que ERC anunciés que integraria a les seves llistes membres de Podemos, que renunciarà a presentar-se a Catalunya i demanarà donar suport als republicans".
"Precisament, Podemos li arrabassaria el 19% dels vots als Comuns, segons el sondeig, que encara no té en compte la integració de la marca morada a la candidatura d'ERC. I un altre 14% de vots del partit de Colau anirien a parar al PSC, que es presenta amb les seves pròpies sigles a les generals, tot i que acaba aportant els seus diputats al PSOE".
I: "El CIS català és duríssim per a l'exalcaldessa de Barcelona. El seu partit només retindria el 36% dels votants, una xifra ruïnosa que contrasta amb les d'ERC i el PSC. El partit d'Oriol Junqueras conservaria el 75% dels seus votants, a més de pescar en caladors aliens. I la formació de Salvador Illa mantindria el 72% dels seus. Unes xifres que expliquen la posterior translació a escons que fa l'enquesta".
"El CIS català vaticina que el PSC repetiria resultats: entre 18 i 19 diputats, davant dels 19 de 2023. El seguiria ERC, que experimentaria un notable creixement en conquerir fins a 11 escons, pels set que té. Per darrere, el PP repetiria els seus sis diputats o en guanyaria un, i Vox prosperaria dels dos als cinc o sis. Junts es ressentiria i es quedaria amb entre quatre i cinc parlamentaris, amb la qual cosa podria perdre fins a tres. Però el descens més gran l'experimentaria Sumar (que es va presentar amb els Comuns i Podemos) i es quedaria amb entre dos i tres diputats, quan venia de ser segona força amb set".
Al marge de les travesses electorals, Toni Bolaño avisa a La Razón que ni ERC ni Podemos sucumbiran als cants de sirena d'Ada.
Del seu text: "El Front Ampli serà menys ampli. Fonts properes a Esquerra Republicana afirmen que 'els Comuns no han fet cap proposta concreta més enllà d'invitar Gabriel Rufián a deixar ERC'. Des de l'entorn del diputat republicà s'afirma que 'Gabriel ha fet tot el que ha pogut; els Comuns no', i apunten que el mapa polític es quedarà en l'escenari actual".
"Una candidatura conjunta d'ERC i Podemos a Catalunya i Rufián fent actes amb Irene Montero per tot Espanya. D'altra banda, la candidatura de Front Ampli, a l'espera d'ubicar la candidatura d'Ada Colau a Madrid o a Barcelona".
"A ERC l'ambient està tranquil. 'Hi ha menys embolic del que es diu perquè no és la primera vegada que a la llista republicana s'integren persones que venen del món del sobiranisme. Independentistes i sobiranistes junts', en referència a la coalició que es va presentar el 2019 que va fer diputat al Congrés a Joan Josep Nuet, fins aquell moment diputat dels Comuns al Parlament de Catalunya".
"'Es tracta d'ampliar la base' d'ERC, afirmen aquestes fonts, com per altra banda sempre ha teoritzat Oriol Junqueras. Ara, els sobiranistes a la llista d'ERC seran de Podemos 'i no cal oblidar que Podemos va guanyar a Catalunya als Comuns a les europees', apunten des de l'equip d'ERC".
"Tanmateix, la tensió entre els diferents sectors s'agreuja cada dia. L'últim episodi va ser un tuit de Rufián en què afirmava que ERC i Comuns 'han de parlar, escoltar-se i entendre's per desbloquejar la situació', però la direcció reafirma que 'ERC es presenta com a ERC', tancant qualsevol intent de tancar un Front Ampli a Catalunya".
L'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau Europa Press
"A l'esquerra comunera es planteja aquest possible enteniment com una oportunitat i que per aquest motiu 'no s'ha tancat una candidatura de Colau per Barcelona', perquè Colau i Rufián 'són candidats incompatibles en una mateixa demarcació'".
"A l'entorn de Rufián defensen 'que es facin passos, que mai se'ns assenyali com a culpables de no aconseguir una candidatura de gran consens. Però, els que no ho volen són els Comuns, perquè temen les generals, però també les municipals a Barcelona'. La tensió seguirà tota aquesta setmana fins que el dia 17 es tanquin totes les especulacions amb la presentació del Front Ampli".
"A ERC, malgrat el soroll, hi ha tranquil·litat. 'Amb l'aposta amb Podemos guanya l'esquerra i guanya Esquerra', afirmen sense dubtes i esperant pulveritzar les enquestes aspirant a pujar per sobre dels set diputats actuals i trencar l'empat que es va produir amb la formació morada el 2023".
"'Els Comuns no han aportat res en el debat i la Colau d'avui no és la Colau de 2015', puntualitzen a més de senyalar el PSC: 'Els socialistes haurien d'estar preocupats perquè assolir els 19 diputats de fa quatre anys pot ser una utopia amb una candidatura forta que compta amb la referència, i la il·lusió de Rufián'".
I: "L'escenari, segons les fonts consultades, no canviarà. ERC no s'integrarà al Front Ampli i amb Podemos a Catalunya esperen arraconar les hosts de Colau, que hauran de lidiar amb la popularitat de Sánchez a la Comunitat, a l'única que les enquestes li donen bons resultats, i amb una ERC aliada amb Podemos que pot obrir una via d'aigua al Front".
En el singular i apassionant cas d'Ada Colau concorren circumstàncies de molt diversa naturalesa. Entre elles, que va ser pitjor el remei que la malaltia en matèria d'habitatge.
Metrópoli Abierta ho resumeix en aquest titular: "El 'fracàs ampli' de Colau davant la crisi d'habitatge a Barcelona: milers de pisos sense construir i més de 17.000 desnonaments executats".
Al sumari s'informa que "Els mandats de l'exalcaldessa a la capital catalana van estar marcats, entre altres fiascos, per l'incompliment en la construcció d'immobles socials i per una xifra que va oscil·lar entre els 1.000 i els 3.000 llançaments anuals".
Escriu Rubén Pacheco: "Parlar d'Ada Colau és parlar de fracassos. En els seus dos mandats al capdavant de Barcelona, va aconseguir un declivi sense precedents a la capital catalana. La inseguretat, l'aturada de la promoció econòmica i el caos en matèria de mobilitat, van ser alguns dels seus particulars èxits".
"Però, què va passar amb l'habitatge? El seu passat com a activista a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) --amb un alter ego conegut com Supervivienda-- li va valer el títol d'adalid en la lluita contra els desnonaments, una consideració que va facilitar la seva arribada a l'alcaldia".
"Com a màxima responsable de l'administració local, les dades no van trigar a matar el relat. L'exalcaldessa es va quedar a anys llum de la promesa de construir 8.000 habitatges socials en vuit anys, un període en què la ciutat va sumar milers de desnonaments".
"Colau va aterrar a l'ajuntament amb una promesa: construir 4.000 pisos per mandat. Aquests, previsiblement, estaven cridats a donar resposta a la totalitat de demandants d'habitatge llistats a la Taula d'Emergències Socials i ampliar, més enllà d'aquesta cobertura, el parc barceloní".
"Les dades municipals xifren l'aportació del consistori en 1.066 habitatges entre 2016 i 2021, un nombre que es va elevar fins als 1.406 pisos finalitzats i lliurats gràcies a l'aportació de la Generalitat".
"El govern municipal va intentar, llavors, tapar l'evident manca d'immobles deixant en construcció 34 promocions que englobaven 2.329 pisos. Al marge del retard acumulat, aquestes edificacions tampoc van complir amb l'objectiu d'obra nova garantit pels comuns".
"Simultàniament, els demandants d'habitatge social van créixer a una velocitat de vertigen. A l'octubre de 2015, primer mes amb dades consultables després de l'arribada de Colau a l'alcaldia, es van registrar 103 casos. Al juliol de 2023, la xifra va arribar als 781 expedients, un increment d'un 658%".
I: "Davant la seva incapacitat per complir amb la construcció d'habitatge social promesa, la candidata que, llevat de sorpresa, liderarà el Front Ampli el 29-N, va optar per l'adquisició de 1.349 pisos per als quals va destinar més de 150 milions d'euros".
Però la informació no acaba aquí. Pacheco desgrana preus i zones per concloure entre altres coses que la senyora Colau va comprar car. És clar que pagant el poble...
Més política. "Conde-Pumpido: 'Només queda que el Suprem apliqui l'amnistia i tanqui la causa del procés'", destaca La Vanguardia.
Al sumari s'afegeix que "El president del TC assegura que la llei de l'oblit penal ha servit “per a la pacificació del conflicte a Catalunya” i adverteix que una eventual derogació no tindrà efectes sobre la seva aplicació".
![Portada de 'La Vanguardia' del 15 d'octubre del 2026](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/571769.png?p=c:612:865:nowe:0:0\/w:1706\/h:2411&h=BpKnrXWm"])
Portada de 'La Vanguardia' del 15 d'octubre del 2026
Escriu Toni Muñoz: "Aquest dimecres, en una intervenció als Fòrums de Vanguardia, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va instar l'alt tribunal a donar carpetada definitiva a la causa judicial contra els dirigents independentistes. 'Ara només ens queda que el Suprem apliqui aquesta llei, l'estengui a la resta d'afectats i es tanqui la causa judicial del procés'".
"El mateix dia en què l'òrgan de garanties –el 6 d'octubre– dictava sentència, el magistrat instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, aixecava l'ordre de detenció sobre Carles Puigdemont, si bé no extingia encara la seva responsabilitat penal. Conde-Pumpido va recordar que no existeix un termini per aplicar la llei i va aclarir que “cada tribunal té el seu propi ritme”, sense aventurar-se a posar-hi data. “No sóc profeta, sóc magistrat”, va ironitzar".
"Conde-Pumpido va evitar entrar en el xoc amb el Tribunal Suprem i va voler mostrar-se 'absolutament respectuós' amb el tribunal del qual va dir, però, que discrepava del seu criteri. 'El Suprem va entendre que hi havia una excepció [amb la malversació] i la va aplicar. Nosaltres vam entendre que aquesta excepció no hi cabia i que, per restablir la convivència, l'amnistia s'havia d'aplicar a tots els delictes fixats en aquell moment polític. Amb la nostra sentència entenem que es pot tancar ja el capítol processal penal del procés', va subratllar".
I: "L'únic termini que es va atrevir a donar Conde-Pumpido va ser el del proper dimarts, quan el Constitucional validarà l'aplicació de l'amnistia per a Jordi Turull en una resolució que es pronunciarà en el mateix sentit que la del 6 d'octubre. 'És una sentència d'aplicació de doctrina, per aplicar el mateix que a Dolors Bassa', va anunciar".
15 d'octubre, dia internacional de les Dones Rurals, dia mundial del Rentat de Mans (que ha salvat més vides que la penicil·lina), dia de la Resolució de Conflictes, dia mundial de l'Ambliopia (ull gandul), dia mundial del Bastó Blanc i dia mundial de la Conscienciació sobre la Mort Gestacional, Perinatal i Neonatal.
Santoral: Teresa d'Àvila, Barses d'Edesa, Tecla de Kitzingen, Magdalena de Nagasaki i Sever de Trèveris.
