El lector de Crónica Global està acostumat a llegir a la premsa espanyola notícies sobre les activitats dels hutis, però és fàcil que no sàpiga de què es tracta.
El tema és de vital interès, donats els esforços d’un país de mentalitat tan medieval o fins i tot troglodítica com Aràbia Saudita està fent per modernitzar-se i incorporar-se al “món occidental”. La combativitat dels hutis frena decididament aquests esforços.
Així doncs, qui dimonis són els hutis, i per què donen tanta guerra? Avui ho explicarem aquí, i tot seguit direm el que comenta la premsa internacional sobre les seves últimes i desestabilitzadores activitats.
Els hutis són un moviment polític, religiós i armat del Iemen, un país situat al sud de la península aràbiga, a prop d’Aràbia Saudita i del mar Roig.
Simpatitzants dels hutis alcen les seves armes durant una protesta armada a Sanà contra la decisió del govern dels EUA de designar els hutis com a grup terrorista el 2024 Europa Press
Van sorgir a la dècada de 1990 al nord del Iemen, entre la comunitat religiosa zaidita, una branca de l’islam xiïta. Reben el seu nom de Hussein al-Houthi, un dels seus primers líders destacats. Es presenten com un moviment de resistència davant la influència dels Estats Units i Israel i a la intervenció estrangera al Iemen.
S’han convertit en un actor important dels conflictes de Pròxim Orient, especialment pels seus atacs contra vaixells al mar Roig i pel seu enfrontament amb Israel i els Estats Units.
Vaixell enfonsat pels hutis davant les costes del Iemen Europa Press
L’any 2014 van prendre la capital, Sanà, i des de llavors controlen bona part del nord-oest del país, tot i que no tot el Iemen.
Iran els proporciona suport militar i tecnològic, segons diverses investigacions i governs occidentals. Ambdós comparteixen adversaris i interessos regionals, especialment davant Israel, Estats Units i Aràbia Saudita.
El ministre d'Afers Exteriors de l'Iran, Abbas Araghchi (esq.), i el ministre d'Afers Exteriors d'Aràbia Saudita, Faisal bin Farhan Al Saud (dreta), durant una reunió a Jiddah el 2025. Europa Press
Per què aquests guerrers que semblen una banda de desarrapats, apareixen tant a les notícies?
En primer lloc, pels seus atacs al mar Roig. Des de finals de 2023 els hutis ataquen vaixells comercials i llancen míssils i drons cap a Israel. Solien afirmar que actuaven en suport dels palestins durant la guerra de Gaza. Aquests atacs van pertorbar el trànsit per les rutes marítimes internacionals.
Imatge publicada pels hutis de l’assalt i bombardeig al petrolier grec 'Sounion' al mar Roig Europa Press
Estats Units i Israel han dut a terme operacions militars contra objectius hutis al Iemen. El moviment ha respost amb noves amenaces i atacs, augmentant el risc d’una escalada regional. Com és fàcil deduir, el conflicte intern ha causat enormes danys i sofriment a la població.
Aràbia Saudita va intervenir militarment contra els hutis al Iemen el març de 2015 per una combinació de raons de seguretat, rivalitat amb l’Iran i defensa del Govern iemenita reconegut internacionalment. Però aquestes intervencions que en principi podien semblar puntuals no van aconseguir liquidar el poder huti.
Un avió de combat F-15 israelià enlairant-se per bombardejar objectius hutis a Hodeida, Iemen Europa Press
Al contrari, després d’una setmana d’atacs contra aeroports, inclòs el de la capital, Riad, i instal·lacions industrials a Aràbia Saudita, la milícia huti amenaça amb una major escalada.
La seva capacitat d’atac és desconcertant. Per a To Vima (La Tribuna, influent diari grec), és un misteri com són capaços de dur a terme aquestes agressions: "La majoria dels analistes afirmen que els rebels proiranians no podrien haver acumulat un arsenal d’armes guiades de precisió amb un abast d’entre 1.500 i 2.000 quilòmetres sense l’ajuda de Teheran, és a dir, sense el suport d’assessors tècnics i militars iranians. "Tanmateix, els costa explicar com es va crear aquest vast arsenal, que havia romàs ocult tot aquest temps, o com els hutis són capaços de burxar les defenses antimíssils dels saudites i els seus aliats en tants llocs i amb tanta freqüència", explica.
L’enviat especial de l’ONU per al Iemen, Hans Grundberg, intervé en una reunió del Consell de Seguretat a la seu de les Nacions Unides a Nova York, el 16 de juny de 2026. Europa Press
El Frankfurter Allgemeine Zeitung apunta que darrere de tot això s’hi amaga el conflicte no resolt entre Aràbia Saudita i l’Iran pel domini del Golf, i la irresponsabilitat manifesta del president dels Estats Units, Donald Trump: "Des de fa anys, aquest conflicte [és a dir, entre l’Iran i Aràbia Saudita] es lliura en el pla militar al Iemen. Ara Trump ha agitat aquest vesper estratègic amb aquesta barreja d’arrogància i ignorància pròpia de molts populistes de dretes. Aràbia Saudita, que havia intentat mantenir-se al marge de la guerra civil del seu veí per centrar-se en la seva pròpia economia, ara n’està pagant el preu. "Durant dècades, la política exterior saudita ha girat entorn de la seva aliança amb els Estats Units. El fet que Trump hagi soscavat ara en gran mesura aquesta aliança [es refereix a la seva reticència a intervenir militarment contra els hutis malgrat les peticions del seu soci saudita, cosa que ha alimentat els dubtes de Riad sobre la fiabilitat dels nord-americans, que a més exigeixen que Riad compri més armament seu] podria provocar nous canvis significatius a tot el Pròxim Orient", afegeix.
Faisal bin Farhan Al Saud, Ministre d'Afers Exteriors d'Aràbia Saudita en una roda de premsa Europa Press
Aràbia Saudita ja no pot confiar en els EUA, reitera el columnista Pierre Haski a France Inter: "Els hutis plantegen un desafiament al qual el regne té dificultats per fer front. Això es deu principalment a la protecció que els EUA han brindat a Aràbia Saudita, que es remunta a 1945 i que ara ha perdut gran part de la seva credibilitat. Tot i que Donald Trump va declarar diumenge, després dels atacs als aeroports, que podria ajudar en la lluita contra els hutis, a tres setmanes de les eleccions de mig mandat no tindrà cap desig de veure’s embolicat en una nova guerra... Tanmateix, la lliçó clau per a Aràbia Saudita és que va ser un error confiar la seva seguretat als EUA i creure que encara podria mantenir-se al marge del conflicte amb l’Iran. I ara ho està pagant molt car".
En aquest sentit, Interia, el gran portal de notícies i serveis digitals de Polònia, fundat el 1999, i preocupat per les conseqüències que pugui portar l’imperialisme rus revifat per la guerra d’Ucraïna, adverteix de la poca fiabilitat que mereixen avui dia les aliances internacionals, especialment amb Washington: "Hauríem de centrar la nostra atenció en com els generals de l’Exèrcit dels EUA, juntament amb el Govern de Donald Trump, estan fent tot el possible per evitar veure’s arrossegats a una guerra en un nou front. Estan eludint el tema i, en fer-ho, soscavant l’ordre de la política internacional en una altra part més del món. ... Quan escoltem els principals polítics nord-americans, ens veiem obligats a concloure que ningú en el seu sa judici podria creure simplement en les promeses que se’ns enviarà ajuda. Fins i tot els països europeus, amb el seu nacionalisme en auge, s’estan decantant cada cop més cap a un pacifisme egoista".
El portaveu dels rebels hutis, Yahya Sarie, en una roda de premsa en què va advertir que "totes les aerolínies" que operin a l'espai aeri saudita són "objectius potencials" Europa Press
Il Manifesto, el diari romà de tradició comunista, assenyala que Aràbia Saudita es troba en una situació molt difícil:
"Els últims atacs hutis es van produir just quan començava a Riad el XVII Fòrum Internacional de l’Energia, i quan s’esperava que nombroses delegacions internacionals assistissin també al “Davos del desert” [d’aquí a dues setmanes]. ... Però, qui hi anirà si l’aeroport està tancat o no és segur? ... Riad ha gastat milers de milions de dòlars en armament nord-americà i occidental, que ha resultat en gran mesura ineficaç davant els míssils i drons dels hutis. Així que l’únic que pot fer ara és esperar que Trump i els europeus, que sempre estan disposats a acudir al rescat dels magnats del petroli, donin un cop de mà".
Com es veu, si ets un príncep totpoderós com Mohammed bin Salman Al Saud (Mohamed bin Salman) pots tenir un país que vessa diners gràcies al petroli, i pots tenir grans visions i iniciatives per fer-lo progressar i modernitzar-se, finançades amb aquest petroli… I com a garantia d’aquest procés pots tenir com a soci el país més poderós de la Terra… Però també pot ser que una milícia de fanàtics al país veí arruïni les teves més acaronades ambicions…
