Primeras planas
Portades

El biaix català del drama de Ceuta

Junts demana el control de la immigració i Orriols es queixa que a Ceuta no hi hagi cops de porra com a l'1-O. El cas de la filla de l'alcaldessa de Ripoll es complica. 28 nits tòrrides

En portada: El turisme manté "normalitat" amb Itàlia tot i suspendre l'acord de Schengen amb Espanya

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

L'independentisme suca pa en la crisi territorial de Ceuta. No es podia esperar una altra cosa de les forces vives de Waterloo i Ripoll. És tesi generalitzada al costat nacionalista que Espanya és un Estat fallit, que ha col·lapsat pel flanc sud i que el control de la immigració ha de passar a mans de la Generalitat.

Tot i que Junts està fora del Govern i les enquestes prediuen una patacada electoral sense precedents, les ments més brillants del partit hereu de Convergència i el PDeCAT maquinen la reactivació del procés a la vista de la presumpta absència de resposta per part del Govern a l'assalt de Ceuta.

Els mitjans parlen d'invasió, guerra híbrida i d'agressió sense precedents, tot i que també s'al·ludeix a la Marxa Verda, la peripècia de Perejil i a les ànsies de la monarquia alauita per conquerir dues ciutats espanyoles que mai han estat seves.

El caos a la frontera ceutí ha indignat els socis europeus, que al·ludeixen a un bloqueig parcial de l'espai Schengen de lliure circulació. El Govern admet que hi van entrar cinquanta mil marroquins però sosté que la majoria d'ells han tornat per on havien vingut o han estat expulsats. Els ceutins s'han tancat a casa aterrats davant el perfil del personal procedent del país veí.

"Junts aprofita la crisi migratòria de Ceuta per reclamar la independència de Catalunya", apunta un titular d'El Mundo.

Al sumari s'informa que "El partit de Carles Puigdemont tornarà a registrar, al Congrés dels Diputats, la proposició de llei orgànica per delegar a la Generalitat competències estatals en immigració".

Portada d'El Mundo de l'1 d'agost de 2026

Portada d'El Mundo de l'1 d'agost de 2026

La peça ve signada per Gerard Melgar: ""El fracàs espanyol en política migratòria preocupa Europa i els catalans no podem pagar la factura". En aquests termes s'ha referit el líder de Junts, Carles Puigdemont, a la crisi migratòria desfermada des d'ahir a Ceuta".

"L'expresident de la Generalitat ha acusat el Govern de Pedro Sánchez d'"incompetència" i ha assegurat que "Europa li passarà la factura d'una regularització massiva d'immigrants, que molts governs veuen mal feta i descontrolada perquè les xifres inicials no tenen res a veure amb les xifres finals"".

"Puigdemont ha reclamat per a Catalunya "una política migratòria nacional". L'expresident ha acusat PP, Vox i Podemos de "posar-se d'acord" per rebutjar la delegació de competències en aquesta matèria a la Generalitat. Al setembre de 2025, aquests tres partits van votar en contra, al Congrés dels Diputats, de l'admissió a tràmit de la proposició de llei orgànica per delegar a l'Administració autonòmica competències estatals en immigració, acordada pel PSOE i JxCat".

"Aquesta transferència, segons Puigdemont, permetia dotar el Parlament i les institucions catalanes de la capacitat normativa per aplicar polítiques pròpies, naturalment en el marc de les directives europees, i tenir les eines per evitar que crisis com les de Ceuta i Melilla impactin sobre els serveis públics catalans, cada dia més insuficients".

I: "Per aquest motiu, el partit independentista ha anunciat que tornarà a registrar el text que va presentar juntament amb els socialistes a la Cambra Baixa el març de 2025. "Necessitem tenir les competències en matèria d'immigració per garantir, des de Catalunya, el control, la integració i la cohesió", ha reivindicat el secretari general, Jordi Turull".

Línies després Melgar recull les impressions de Rufián: "En un sentit oposat s'ha expressat el portaveu d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, qui ha assenyalat que aquesta crisi, "en lloc de ser objecte de politiqueig partidista, hauria de ser objecte d'un pacte d'Estat transversal"".

I: ""La dictadura marroquina al servei dels Estats Units i Israel xantatgeja un estiu més Espanya i Europa convertint la seva pròpia gent en carn de canó llançable", ha manifestat el diputat republicà".

Qui no podia faltar en el repàs és la senyora de Ripoll que ha col·locat la seva filla a la policia local (assumpte del qual també ens ocuparem més endavant).

Del text d'El Mundo: "Per la seva banda, la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, també ha coincidit amb Junts en reclamar la independència de Catalunya després d'aquest episodi: "Urgeix alliberar-se d'aquest Estat que permet la violació reiterada de les seves fronteres". La diputada al Parlament i alcaldessa de Ripoll (Girona) ha comparat l'actuació policial a Ceuta amb la de l'1-O: "Als catalans ens colpejaven amb porres i ens disparaven pilotes de goma per votar en un referèndum, algú ha vist porres o pilotes de goma a Ceuta?"".

La crisi amb el Marroc també té una expressió al carrer a Catalunya. "Tensió davant el consolat del Marroc a Barcelona per una concentració ultra", destaca un titular d'El Nacional.

Al subtítol es recull que "Els manifestants han fet salutacions feixistes i han cridat consignes a favor de la unitat d'Espanya i contra Pedro Sánchez".

Escriu Guillem Barrera: "Unes 500 persones s'han concentrat aquest divendres a la nit davant el consolat del Marroc a Barcelona per protestar per la crisi migratòria a Ceuta, en la qual aquest dijous van entrar 50.000 migrants, dels quals gairebé tots han tornat al Marroc i almenys 57 han mort en l'intent d'arribar a les costes de la ciutat autònoma espanyola".

"La concentració, convocada per diverses entitats amb el lema Defensa Catalunya, Defensa Espanya, ha acabat sense grans incidents a destacar, tot i la tensió viscuda per la presència policial que blindava el consolat. Allà davant, a la confluència del carrer Àlaba amb el carrer Pujades, al districte de Sant Martí, els manifestants han fet salutacions feixistes, han recriminat als periodistes assistents a la protesta, han corejat diversos càntics, entre ells "Espanya 1 i no 51" i "Mohamed fill de puta".

Hi ha més notícies. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer ahir balanç dels seus dos anys de mandat. A El Confidencial titulen així: "Illa exhibeix afinitat amb Sánchez… amb un ull posat en les seves relacions amb ERC".

A l'entradeta s'explica que "El president de la Generalitat roman com el soci més fidel de Sánchez en un moment crític i avisa a tothom que no donin per mort políticament el líder del PSOE".

La peça és de Marcos Lamelas: "Salvador Illa va aprofitar el seu repàs del curs polític a Catalunya per donar una altra capotada a Pedro Sánchez, mostrar el seu suport a la Moncloa i advertir que el PSOE encara està viu políticament. "Molta gent dona el partit per jugat i jo no", va valorar el president de la Generalitat, en contrast amb el rosari de causes judicials que envolten el líder socialista".

"Illa es manté així com el principal suport de Sánchez en un moment especialment crític, sempre amb un ull a les relacions amb ERC a Madrid per l'efecte dòmino que tenen a Catalunya i en el seu Govern".

"El president català no només ho va plantejar per convicció, que també. Ho va fer per l'interès polític per a Catalunya: "Jo el que dic és que el que millor li va a Catalunya, el que més li convé a Catalunya, i el que ens va millor als catalans i a les catalanes és un govern progressista, que ha generat prosperitat. Un Govern com aquest"".

"Preguntat per l'impacte dels casos de corrupció entorn del PSOE, Illa va recordar que la seva postura segueix sent la mateixa: "Quan hi hagi casos de persones que no estiguin a l'altura del codi ètic es prenen decisions contundents, ràpides i sense contemplacions". Sobre un possible avanç electoral, es va limitar a posar de manifest l'obvi: és una cosa que només pot decidir el president espanyol. I respecte al procés judicial que afecta l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, va afegir que encara està a l'inici de la tramitació: "A tots se'ns aplica la presumpció d'innocència, i ell ja ha dit que s'anirà explicant. Demano que es respecti la presumpció d'innocència"".

"En un context en què els acords d'investidura amb ERC passen en bona mesura per l'aval de l'Executiu central, Illa es va mostrar pragmàtic. Va donar per aparcada la proposta que la Generalitat gestionés l'IRPF, que va ser el motiu pel qual els d'Oriol Junqueras van forçar la devolució dels primers pressupostos que Illa va voler sotmetre a votació durant el primer trimestre de l'any".

I: "L'aposta per Sánchez és per afinitat, sí. Però també per necessitat. Bona part dels actuals acords de Salvador Illa amb ERC passen per decisions que s'han de prendre a Madrid. El més destacat i sobre el qual el president de la Generalitat va posar més èmfasi va ser el nou finançament autonòmic, tot i que encara els falten els vots al Congrés".

Portada d'El País de l'1 d'agost de 2026

Portada d'El País de l'1 d'agost de 2026

Més notícies. "Orriols va expedientar el cap de la Policia Local de Ripoll coincidint amb el procés de selecció que va guanyar la seva filla", assenyala El País.

L'endoll es complica per moments. Hi ha marro. La senyora Sílvia Orriols acabarà resultant ser el mateix que els polítics als quals tant critica, aquells que col·loquen amics i familiars al sector públic perquè sí, perquè ells ho valen i perquè treu-te tu per posar-m'hi jo.

La informació és de Camilo S. Baquero: "La polèmica per la designació de la primogènita de Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i líder ultra d'Aliança Catalana, com a agent interina no és l'única que sacseja la Policia Local d'aquest municipi gironí".

"Al ple del passat dimarts també va transcendir que hi ha en curs una investigació contra el cap d'aquest cos, Francesc Campayo, que Orriols va incoar davant una irregularitat detectada en el fitxatge de la seva jornada laboral a finals de juny. La decisió coincideix en el temps amb els processos de selecció, un d'urgència per a l'estiu i un altre d'oposició, que ara estan en el punt de mira de la polèmica i en els quals ha participat la filla de la líder ultra".

"L'expedient a Campayo, que lidera aquesta Policia Local des de principis de 2022, entronca en dos aspectes amb el cas de conflicte d'interès que envolta el nomenament de la filla de l'alcaldessa. En primer lloc, qüestiona la versió d'Orriols sobre la seva relació amb els assumptes del cos. Exemplifica la potestat legal que, com a màxima superior de la Policia Local, té per incoar aquest tipus d'accions disciplinàries".

"La posició de Campayo, a més, queda en entredit a les portes del tram final del procés d'oposició de la plaça de funcionari a la qual també s'ha presentat Guinadell Orriols i està pendent de la darrera fase. Ell, d'acord amb el reglament català d'accés a les policies locals, és un dels elegibles per estar al tribunal".

"El regidor de Som-hi Ripoll Joaquim Colomer va preguntar, el passat dimarts al ple, sobre un procés disciplinari al cos policial. Orriols va donar les explicacions sense especificar el càrrec afectat. El text, del passat dia 10, revela el nom de l'afectat i descriu els fets. El passat 19 de juny, Campayo va tornar d'una baixa mèdica i se li va lliurar la targeta de fitxatge. Entre aquell dia i el 30 del mateix mes, diu el decret, no consta el registre de la jornada laboral. El sistema electrònic, s'afegeix, funciona amb normalitat".

I: "Es tracta d'una falta tipificada a la llei com a lleu i es pot castigar amb una amonestació, deduccions de sou o separació del servei, entre d'altres. “Perquè existeixi responsabilitat disciplinària es requereix que existeixi el dol o, com sembla que passa en aquest cas, per negligència”, diu el decret signat per Orriols. L'inspector en cap es trobava de vacances el passat dimarts, segons va explicar l'alcaldessa, i aquest diari no ha pogut posar-se en contacte amb ell".

Baquero també explica que "l'actual inspector en cap de la Policia Local va arribar al càrrec el febrer de 2022, quan Junts per Catalunya encara governava el municipi gironí. Llavors ostentava el càrrec de subinspector, però després de la seva arribada al poder Orriols el va ascendir a una categoria insòlita per a un municipi amb tan sols 10.600 habitants i amb un cos que només té 17 efectius. Advocat de professió, Campayo havia estat abans Mosso d'Esquadra i encarregat del sector de Trànsit del proper municipi d'Olot".

I: "La proximitat entre Orriols i Campayo es va anar perdent pel camí, amb una alcaldessa que instrumentalitza el cos dins del seu relat que vincula immigració i inseguretat. Durant la seva baixa, expliquen fonts del Consistori, l'alcaldessa ha mostrat més connexió amb qui ha assumit el lideratge interí, la sergent Elena Bernal, també amb anys de servei al cos".

"Bernal, juntament amb el caporal Joan Pujals van ser dos dels membres del tribunal que va realitzar les proves en el procés de selecció directa i per via d'urgència en què es va imposar la filla de l'alcaldessa. Com Campayo, són elegibles per a aquesta responsabilitat i tots l'han exercit en algun moment en el passat".

Quin mal fa olor i com empudega (valgui la redundància) el cas Guinadell.

Portada de 'La Vanguardia' l'1 d'agost de 2026

Portada de 'La Vanguardia' l'1 d'agost de 2026

Més notícies. "Barcelona desmantella el campament dels toxicòmans de la muntanya Montjuïc" assenyala un titular de La Vanguardia.

El text és de Luis Benvenuty: "La Guàrdia Urbana va desallotjar aquest divendres a primera hora del matí 32 persones instal·lades en tendes de campanya i algunes construccions molt precàries aixecades a la vessant de Montjuïc que dóna a la ronda del Litoral, just al costat del parc de Bombers, a l'avinguda Josep Carner... Parlem del que a efectes pràctics vindria a ser el barri més precari, insegur i a sobre insalubre de la ciutat de barraques en què d'un temps ençà s'ha convertit aquesta muntanya".

"Perquè de tota la vida a les faldes més discretes de Montjuïc s'aixecaven barraques, però en veritat des de no fa tant, sobretot després de la pandèmia, les infravivendes també van començar a proliferar al costat dels senders més transitats del lloc, als peus del telefèric, davant dels jardins de la Primavera, envoltant el barri del Poble Sec..."

"Tenim per aquestes faldes tan freqüentades per turistes i altres visitants habitacles amb camí fins a l'entrada decorats fins i tot amb nans de jardí per filipins els sous dels quals de cuiners no els donen prou com per fer-se amb ni tan sols una habitació en un pis compartit, també els que vindrien a ser xalets d'autoconstrucció equipats amb camping gas i mobles calaixeres on tenir tots els estris ben ordenats... i també pous de desesperança i uns aires vintage que ens recorden aquells temps tèrbols no tan llunyans de Can Tunis".

I: "Ara el que passa és que les pipes i el crack han arrabassat el protagonisme a les xeringues i a l'heroïna. Però aquesta ruïna ve a ser igual de trista que aquella".

El temps. "Barcelona supera per primera vegada els 30ºC tots els dies de l'estiu", anuncia El Periódico.

Portada d'El Periódico l'1 d'agost de 2026

Portada d'El Periódico l'1 d'agost de 2026

Escriu Cristina Sebastián: "Les onades de calor en sèrie i els valors extrems sostinguts que han ofegat Barcelona des d'abans que comencés l'estiu han deixat una nova marca de rècord als registres de la ciutat. Per primera vegada en els seus 113 anys de dades, l'Observatori Fabra ha registrat un mes de juliol en què la temperatura màxima ha superat els 30ºC durant cadascun dels seus 31 dies".

"De fet, la ratxa de calor és encara més llarga si es tenen en compte els últims dies de juny. En total, l'estació meteorològica acumula 43 jornades consecutives amb temperatures màximes superiors als 30 graus".

I: "El mes que aquest divendres acaba també ha estat el més càlid de tota la sèrie climàtica, iniciada el 1914. La temperatura mitjana s'ha situat en 28,1ºC, quatre per sobre de la mitjana climàtica. El registre supera en un grau el de juliol de 2006, que fins ara encapçalava la classificació".

També és destacable la calor nocturna. 28 dies ja que no s'ha baixat dels 25 graus.

1 d'agost, dia mundial de l'Alegria, dia mundial de l'ARN (Àcid Ribonucleic), dia mundial del càncer de pulmó, dia de la Pachamama i setmana mundial de la Lactància Materna.

Santoral: Alfons Maria de Liguori, Pere Fabro, Ethelwoldo, Sever d'Aquitània, Exsuperi de Bayeux, Jonat de Marchiennes, Fèlix de Girona i Secundí màrtir.