Catalunya ja té desplaçats climàtics: què passa quan una casa deixa de ser segura?
Els veïns d'una urbanització d'Alcanar hauran d'abandonar definitivament els seus habitatges després d'una injecció de dos milions d'euros de la Generalitat per adquirir i enderrocar els edificis
Contingut relacionat: Sobreviure a les onades de calor sense un sostre: "Les persones sense llar són les primeres víctimes del canvi climàtic"
Notícies relacionades
Un tren arrasador d'inundacions ha acabat dictant la sentència d'enderroc de deu habitatges de la urbanització Estona d'Alcanar Platja, a la comarca del Montsià (Tarragona).
El Govern ha aprovat aquesta setmana la concessió d'una subvenció de dos milions d'euros a l'ajuntament de la localitat tarragonina perquè aquestes cases, ubicades al barranc del Llop —una zona del litoral amb alt risc d'inundació—, deixin d'estar habitades.
El consistori les adquirirà i posteriorment les enderrocarà per renaturalitzar l'espai.
Les deu cases de la urbanització Estona d'Alcanar Platja.
Els veïns de la urbanització, que s'han mostrat a favor de l'enderrocament de les edificacions des que l'Ajuntament d'Alcanar ho va proposar després dels estralls de la DANA Alice el passat octubre, estan pendents d'una fase de negociació a partir d'una taxació oficial validada per la Generalitat.
"Es tracta de salvar vides", apunta l'alcalde d'Alcanar, Marc Chavalera.
Quan formalitzin la venda i les cases (que havien estat construïdes legalment) siguin enderrocades, no hi haurà manera de tornar enrere. No serà una altra evacuació temporal per una irrupció d'aigua, com les de 2018, 2021, 2023 i 2024; serà una fugida definitiva del risc per inundació en el marc d'una creixent crisi climàtica. Són els primers desplaçats climàtics de Catalunya.
"Si els d'Alcanar són els primers, sens dubte no seran els últims", afirma el president de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, el biòleg i antropòleg Miguel Pajares, en conversa amb Crónica Global.
Un llarg recorregut
La decisió de declarar "inhabitable" el barranc del Llop és la conclusió de la II Taula Tècnica dels Aiguats, un fòrum impulsat pel govern local, amb la participació de la Generalitat i el suport tècnic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb la finalitat de trobar una solució definitiva davant els aiguats que han colpejat recurrentment el Montsià.
La II Taula deriva de taules precedents organitzades per l'exalcalde Joan Roig (ERC). Roig va admetre des del principi que era inútil forçar una resistència a fenòmens dels quals, alertava, "no poden protegir les persones". Reclamava actuacions preventives, acceptar "l'origen" del problema i assumir que la solució passa per "renaturalitzar, retornar al medi allò que era seu, els circuits naturals de l'aigua".
L'exalcalde d'Alcanar, Joan Roig, i el 'conseller' de la Presidència en una roda de premsa al Govern després de pactar el 'Protocol d’intencions per a la gestió integral del risc d’inundació al barranc del Llop', amb l'objectiu de construir les infraestructures hidràuliques necessàries i solucionar el problema històric dels habitatges situats en zona inundable.
"Una càrrega titànica"
Amb tot, l'edil republicà va acabar renunciant a l'alcaldia perquè, segons va fer constar en una carta oberta als veïns, els episodis de pluges torrencials havien "generat una càrrega de feina titànica i responsabilitats que van més enllà del càrrec".
Va afegir que "intuïa l'exigència del camí, però sense saber que Alcanar s'enfrontaria a cinc inundacions provocades per fenòmens meteorològics extremadament violents".
Cada cop menys excepcional
Aquestes cinc catàstrofes climàtiques en set anys han deixat clar que una inundació al barranc del Llop havia deixat de ser una anomalia.
L'endemà de la DANA Alice, des del Servei Meteorològic de Catalunya explicaven que l'orografia, amb serres properes i paral·leles al litoral com les del Montsià i Godall; l'augment de la temperatura de la Mediterrània i l'increment dels episodis de pluja intensa van agreujar l'impacte de l'episodi extrem.
Dues persones travessen camps de cultiu de Sant Carles de la Ràpita després del pas de la DANA. Barcelona
Pajares sintetitza els pronòstics, conseqüents de l'escalfament global: "A mesura que l'atmosfera segueixi escalfant-se, estarà més carregada d'humitat; les aigües de la Mediterrània estaran més calentes i desprendran més humitat. Tot això és aliment per a les DANES, les pluges torrencials i els huracans".
"Es donen períodes de sequera molt prolongats i molt greus, com el que vam tenir a Catalunya fa dos anys, i de sobte comença a ploure i plou com no havia plogut mai. Estem condemnats a això", sosté l'expert.
I conclou: "Totes les poblacions que viuen en zones inundables, sobretot a la costa, aniran patint cada cop més i es produiran desplaçaments. Això seguirà passant".
En alerta constant
L'aigua ja ha assenyalat deu habitatges. En altres llocs, el límit podria arribar després d'un gran incendi forestal com qualsevol de la desena que estan cremant milers d'hectàrees en aquests moments al país.
Catalunya ha entrat aquest estiu amb una pressió creixent sobre el territori. Fins al 15 de juliol, els Agents Rurals havien comptabilitzat més de 460 incendis i 4.500 hectàrees cremades, 3.536 d'elles forestals.
La relació és complexa. L'escalfament afavoreix unes condicions de més sequedat i calor que poden fer més propícia la propagació del foc, però l'origen i l'evolució de cada incendi depenen també d'altres factors.
El que sí que està canviant és l'escenari en què treballen els serveis d'emergència i en què viuen les poblacions properes a les zones forestals. El problema sorgiria si la successió d'episodis i el deteriorament de les condicions de seguretat fessin inviable el retorn.
El bosc de Tiana, calcinat després d'un incendi del passat juny. BARCELONA
Una casa, un refugi
Així doncs, sembla que la resolució final d'escapar anticipadament de perills provocats per l'emergència climàtica preludia una decisió que pot repetir-se en altres territoris exposats a fenòmens extrems.
I aquí torna a aparèixer la pregunta d'Alcanar: en quin moment una evacuació deixa de ser una mesura d'emergència i es converteix en una decisió sobre on pot continuar vivint la població? La recurrència dels estralls està alterant les condicions sota les quals es va dissenyar bona part de les ciutats i sistemes de protecció.
Sols davant el perill?
En el cas que més administracions determinessin que més habitatges ja no són segurs, els dubtes s'acumulen. Qui s'ha d'encarregar del cost? Si un barri sencer entra progressivament en una zona de risc, quan s'ha d'actuar? Quina alternativa s'ofereix a qui ha de marxar?
Diversos veïns netegen el fang dels carrers de Sant Carles de la Ràpita. Barcelona
Per a Pajares, la resposta passa per avançar-se. "Tots els plans urbanístics, tota la planificació del territori s'han de fer tenint en compte els canvis que es produiran al territori fruit de la crisi climàtica, que seran importants", sosté.
Al seu parer, ja hi ha sensibilitat a les administracions, però "no és suficient".
Alcanar ja ha estrenat una opció segura: dos milions d'euros de la Generalitat per acceptar que, en aquell punt del mapa, protegir ja no significa resistir a l'aigua.
Reorganització climàtica
La pressió climàtica també provoca canvis més lents, però igualment progressius, que poden acabar marcant diferències segons la capacitat econòmica de cada llar.
Les autores d'un estudi de l'ICTA-UAB han presentat el primer índex de vulnerabilitat a la gentrificació climàtica de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb dades de 36 municipis.
Les zones més vulnerables són àrees de la perifèria més verdes, menys denses i ben connectades.
Un mapa amb les zones més vulnerables a la gentrificació climàtica a l'àrea metropolitana de Barcelona (el morat indica més vulnerabilitat).
"És important pensar que, a mesura que el canvi climàtic ens porti onades de calor més llargues i intenses en habitatges que no estan preparats per a elles, les prioritats de la població poden canviar", explica Amalia Calderón-Argelich, investigadora del projecte.
La gentrificació climàtica apareix quan aquesta millora ambiental comença a tenir efectes sobre el mercat de l'habitatge. Noves zones verdes, espais d'ombra o edificis més eficients poden fer més atractiva una zona i, amb això, elevar-ne el valor immobiliari. El risc és que aquest procés acabi desplaçant la població vulnerable que ja hi viu.
Per a Calderón-Argelich, la qüestió és també de "justícia ambiental": l'accés a unes condicions de vida confortables davant el canvi climàtic pot convertir-se en un nou element de desigualtat.
