Vallformosa retalla les previsions de raïm en el pitjor any per als viticultors i llastra l’estrena de Vidal a la DO Cava
El celler compra el 70% del producte que va adquirir el 2025
Més informació: Primer examen a la presidenta de la DO Cava: Vallformosa comunica les seves previsions “tard i amb comptagotes”
Notícies relacionades
Les decisions que pren Vallformosa tenen una importància especial per diversos motius: perquè és un dels cellers amb més projecció internacional del Penedès, perquè el cava travessa el moment més delicat de la seva història i perquè la seva consellera delegada, Marta Vidal, acaba d’assumir la presidència de la DO Cava.
Per això, el comunicat que el celler ha enviat aquest dijous, en què anunciava que mantenia els preus de compra del raïm de l’any passat pel seu "compromís amb els viticultors i el territori", ha estat interpretat per alguns viticultors com una "broma pesada".
El malestar respon a dos motius. El primer, que Vallformosa només comprarà el 70% del raïm que va adquirir l’any passat. El segon, la inclusió d’una oferta de 0,12 euros per quilo per al 30% restant, que hauria rebaixat el preu mitjà del raïm.
Vinya DO Cava
Vallformosa ho nega
Preguntada per aquest mitjà, Vallformosa nega que tingui intenció de comprar aquest 30% de raïm restant. L’empresa sosté que només adquirirà el 70% perquè "no en necessita més" i recorda que l’any passat ja va comprar més raïm del que inicialment preveia.
També nega haver fet aquesta oferta a 0,12 el quilo, però a la taula de preus tramesa als viticultors sí que hi apareix una categoria de raïm "de taula" o "no qualificat" retribuït a aquest preu.
Per sota del preu de cost
De fet, fins i tot els preus que el celler sí que pagarà per algunes varietats se situen per sota del cost orientatiu fixat per l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) aquest any, que situa la forquilla global de producció per al viticultor entre 0,53 i 0,56 per quilo. Per a les tres varietats autòctones base en convencional, Vallformosa ofereix entre 0,47 i 0,50 per quilo.
Només en el cas del cultiu ecològic amb verema manual, els caves de Guarda Superior o varietats amb prima, com el Chardonnay, la retribució cobreix o supera els costos oficialitzats per la Generalitat.
Seu del celler Vallformosa / EP
Any d’excedents
Això, però, no és una pràctica rara al sector. En anys d’excedents, el viticultor pateix perquè no es venen prou ampolles per absorbir tot el raïm conreat i l’elaborador recupera capacitat de negociació davant del productor.
És per això que molts viticultors es veuen obligats a signar contractes en què declaren que el preu cobreix els seus costos de producció. Ho fan per no quedar-se amb el raïm sense vendre, encara que això impliqui assumir pèrdues.
En aquest context, aquest mitjà ja va explicar que Vallformosa estava comunicant les seves previsions als viticultors "tard i amb comptagotes". No és casualitat. Sota la lupa per la seva doble condició de consellera delegada de Vallformosa i presidenta de la DO Cava, Vidal ha anat amb peus de plom, conscient que qualsevol decisió comercial del celler seria interpretada com un termòmetre de la situació que travessa el sector.
La proposta de l’Institut Agrícola
Les previsions anunciades tampoc sorprenen si es té en compte que el sector va comercialitzar l’any passat al voltant de 190 milions d’ampolles, lluny dels 250 milions assolits en exercicis anteriors. Il’Institut Agrícola Català de Sant Isidre va advertir aquest mes d’un possible excedent proper als 100 milions de quilos de raïm.
Entre les mesures que proposava per evitar una nova davallada dels preus figurava exigir a Freixenet que retornés a la DO Cava els 40 milions d’ampolles retirades el 2024, en ple episodi de sequera.
L’organització també plantejava una mesura extraordinària: que la Generalitat complementés fins als 50 cèntims per quilo l’ajuda destinada a la destil·lació de crisi del vi base per a cava.
A més llarg termini, el sector reclama la creació d’una interprofessional vinculada a la DO Cava que permeti asseure a la mateixa taula elaboradors i viticultors per evitar les fortes oscil·lacions de preus entre campanyes.
