Empadronats de matute i Sílvia 'Endoll'
Els ajuntaments catalans detecten milers de casos d'empadronaments falsos per accedir a prestacions socials. A Ripoll no els sembla un escàndol el de la filla de l'alcaldessa
L’allau d’immigrants a Ceuta és la notícia del dia. Milers de ciutadans marroquins han irromput a l’enclavament espanyol al nord d’Àfrica. La ciutat, de poc més de 84.000 habitants, és incapaç d’acollir tantes persones. Una recent sentència del Tribunal Suprem que prohibeix la devolució en calent de les persones que entrin nedant per Ceuta és la causa directa, segons mitjans com La Vanguardia, de la "invasió".
Portada de 'La Vanguardia' el 31 de juliol de 2026
El Govern assegura que ha acordat amb el Marroc la devolució de totes les persones que hagin entrat a Espanya en aquest episodi migratori. No seria la primera vegada que entre Madrid i Rabat la distància entre fets i paraules és insalvable.
Ceuta queda molt lluny, però esdeveniments com el que està en curs tenen un impacte a Catalunya, zona de pas per als emigrants que intenten arribar a França però també destí definitiu de molts d’ells. L’esmentat impacte es nota, per exemple, en els empadronaments, tal com posa de relleu una informació d’El Mundo.
Portada de 'La Vanguardia' el 31 de juliol de 2026
La notícia arrenca del cas particular d’un ciutadà de Sant Cugat en el domicili del qual es van empadronar de matute fins a vuit persones per accedir a les prestacions socials, que van des de la targeta sanitària a l’escolarització, així com l’accés a cursos municipals i ajudes econòmiques.
Escriu Víctor Mondelo: "L’Ajuntament de Sant Cugat, de 97.000 habitants i governat per Junts, ha donat de baixa del padró municipal 4.000 persones l’últim any després de comprovar que no residien al municipi".
"A més, ha endurit el control del registre: encara que el tràmit es pot iniciar telemàticament, ha passat a ser obligatori per completar-lo acudir físicament a l’Ajuntament a identificar-se en un termini de tres mesos des de la presentació de la sol·licitud".
"En cas contrari, s’activa automàticament una inspecció domiciliària per corroborar la identitat de l’empadronat. A això s’hi sumen més inspeccions aleatòries per detectar fraus i sobreocupació de pisos amb molt moviment de convivents empadronats".
"En paral·lel, el Consistori ha proposat augmentar de tres a deu els anys mínims d’empadronament a la localitat per accedir a un pis social, en un moviment molt similar al que PP i Vox acaben de plasmar en el pacte de Govern d’Andalusia, en què defensen «l’establiment d’un període mínim reforçat d’arrelament, empadronament i vinculació amb el territori» per a «l’accés a totes les ajudes, subvencions i prestacions públiques» amb la finalitat de garantir «l’assignació prioritària dels recursos públics a qui manté un arrelament real, durador i verificable». Els populars insisteixen que «no es filtrarà en funció del passaport»".
"Tampoc ho fan a Sant Vicenç de Castellet, una petita localitat de 10.000 habitants situada al cor de Catalunya, molt a prop de Manresa, que va decidir elaborar fa un any una ordenança específica contra «el frau en l’empadronament». El seu alcalde, Dani Mauriz, també de Junts, és taxatiu: «La normativa diu que qui viu aquí ha d’estar empadronat. Però, si estàs vivint a Melilla o Múrcia, gasta els seus recursos i no els de Sant Vicenç de Castellet»".
![Una agente de los Mossos d'Esquadra](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/558247.jpg?p=w:320\/h:240&h=AZ0xaC4l"])
"Mauriz descriu que han trobat fins a 15 persones empadronades en un domicili, quan les cèdules d’habitabilitat marquen un màxim de sis convivents. «Gent d’aquí i de països diferents», subratlla. «Trobem de tot. Aquesta ordenança volia evitar la discrecionalitat. No inspeccionem perquè viuen grocs o blaus. Inspeccionem perquè en aquell habitatge hi ha registrades 15 persones i volem contrastar si realment hi viuen», insisteix".
"El resultat? Que l’últim any l’Ajuntament ha donat de baixa 400 persones del padró. «No és poc», celebra l’edil, que reconeix que anteriorment s’emetien «volants exprés d’empadronament» sense pràcticament cap comprovació: «sortien amb el padró a la boca». Ara, a més de les inspeccions, s’ha activat un règim sancionador amb multes de fins a 3.000 euros".
I: "A la població gironina d’Olot, de 39.000 habitants i també governada per Junts, s’han donat de baixa del padró 1.300 persones l’últim any després de dur a terme 700 inspeccions. El seu alcalde, Agustí Arbós, va defensar en comunicar les xifres que «s’estava cometent frau i, per tant, desequilibrant els recursos públics del Consistori»".
La informació també al·ludeix al cas de Barcelona: "Fonts del Govern barceloní admeten que, arran de denúncies i de diligència incoada pel Consistori, la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional, «s’han incoat 4.000 expedients de baixa padronal i consten centenars d’adreces bloquejades preventivament al sistema informàtic perquè els nous intents d’inscripcions hagin de ser sol·licitats per instància per ser resolts»".
"Tanmateix, intenten treure ferro al fenomen adduint que únicament han rebut 141 denúncies de «propietaris o llogaters il·legítims» perquè «terceres persones han falsificat documentació per acreditar la disponibilitat dels seus habitatges»".
"«Si es confirmessin els casos, la presumpta falsificació afectaria el 0,02% del parc residencial de Barcelona», al·leguen les fonts de l’Executiu socialista, que també assenyalen que «42 ciutadans han denunciat suplantació d’identitat (en el sentit que s’han realitzat inscripcions padronals sense el seu consentiment», la qual cosa en relació amb tot el padró de Barcelona suposa un 0,002% d’incidència".
"Així mateix, precisa que la unitat especialitzada de la Policia Nacional contra el Frau (UCRIF) els ha comunicat la recent detenció de 22 persones per falsificació dels tràmits d’empadronament".
Mondelo també recull la impressió d’una advocada especialitzada en Estrangeria, Marie Mateo Valenzuela, que descriu així els efectes de l’empadronament: "«És la porta d’entrada per a l’obtenció de la targeta sanitària i l’accés al sistema públic de salut, a cursos de formació organitzats pels ajuntaments, a l’escolarització dels menors o a l’accés a ajudes socials, beques de menjador i altres prestacions municipals i autonòmiques», precisa, alhora que assenyala el seu valor per a tràmits tan bàsics com «l’obertura d’un compte bancari en alguns supòsits o l’acreditació de la permanència a Espanya per a nombrosos procediments d’estrangeria inclosa la regularització extraordinària que va finalitzar el passat 30 de juny»".
Més notícies. Cua del fiasco PISA, l’exclusió de Catalunya de l’anàlisi de la qualitat educativa a Espanya i als països de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics".
"La sindica de Greuges actua d’ofici pel fiasco de PISA i apunta que no quadren les xifres", destaca un titular d’El Nacional.
En el sumari s’hi diu que "Educació atribueix un 19,6% d’alumnes exclosos a discapacitats, xifra molt superior a aquest perfil a 4t d’ESO".
![La consellera Esther Niubó con firmantes del acuerdo para mejorar condiciones de los docentes de la concertada](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560343.jpg?p=w:320\/h:240&h=xy8Io57f"])
El text és de Marta Lasalas: "Les dades no li quadren a la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, en el fiasco que ha protagonitzat Catalunya a les proves PISA, per la qual cosa ha anunciat que obre una actuació d’ofici i reclama informació al Govern".
"Els resultats de l’ensenyament a Catalunya no constaran aquest any a l’avaluació que organitza l’OCDE després que el 23,2% dels alumnes seleccionats per participar a les proves quedessin exempts, quan el límit màxim d’exempts per garantir la validesa del resultat és del 5%".
"La síndica ha posat el focus en el fet que un 19,6% d’alumnat ha quedat exclòs per motiu de discapacitats físiques, cognitives, emocionals o conductuals, la qual cosa representa "una xifra molt superior a la prevalença d’aquests perfils entre l’alumnat de 4t d’ESO"".
![La 'consellera' de Educación de la Generalitat, Esther Niubó, en una intervención pública](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/549814.jpg?p=w:320\/h:240&h=PSnL7GR_"])
"Segons les dades disponibles, els alumnes amb necessitats educatives especials representen aproximadament un 5% del total. Prop d’un 10% d’alumnes presenten necessitat de suport educatiu, derivats de trastorns o retard en l’aprenentatge, però no tenen necessitats educatives especials".
"A través d’un comunicat, la síndica recorda que la conselleria ha admès la possibilitat que algun centre hagués aplicat en els processos de selecció de les proves PISA els criteris d’exempció previstos per a les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO".
I: "No obstant això, afegeix que "el percentatge d’alumnat exempt a les proves de competències bàsiques, que es va fer a l’abril de 2025, igual que les proves PISA, va ser del 9,7%, una xifra considerablement inferior al 23,2% registrat a les proves PISA". "De fet, només l’any 2024 el percentatge d’alumnat que no va fer les proves de competències bàsiques, fos per absència o exempció, va superar el 10%", afegeix".
![Fachada de la 'conselleria' de Educación](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/559794.jpg?p=w:320\/h:240&h=l5CIk_gt"])
Sílvia Endoll, l’alcaldessa de Ripoll també coneguda com Orriols, segueix impassible davant el cas de la seva filla gran, Guinadell, una jove de 19 anys que ha aconseguit plaça de policia municipal a la localitat gironina.
A la localitat, la notícia avançada per El País, ha tingut un abast relatiu. "Ripoll viu amb fredor la polèmica d’Orriols i la seva filla: “És molt dur, cada cop hi ha més silenci”", assenyala un titular del citat diari.
Portada de 'El País' el 31 de juliol de 2026
L’encapçalament respon a un reportatge de Camilo S. Baquero sobre el terreny, aquesta mena de gènere periodístic consistent a molestar els veïns, parlar amb els taxistes i parar l’orella als bars.
Del text de Baquero: "Ripoll (Girona, 10.665 habitants) viu amb una particular fredor el major escàndol al qual s’ha enfrontat fins ara la seva alcaldessa, Sílvia Orriols. La seva filla gran va guanyar una plaça d’interina a la Policia Local, en un concurs que l’oposició analitza amb lupa, i la líder d’Aliança Catalana s’enfronta a gestionar el fet de ser la seva màxima superior jeràrquica".
![La diputada de Aliança Catalana Silvia Orriols interviene durante una sesión de control al Govern, en el Parlament de Cataluña, a 17 de diciembre de 2025](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/540682.jpg?p=w:320\/h:240&h=skTwbOq0"])
"Una passejada pel centre de l’única població governada per l’independentisme ultra a Catalunya certifica que, davant el conflicte d’interessos, més enllà d’alguna crítica o comentari condescendent, el que s’imposa és el mutisme veïnal. “És molt dur, cada cop hi ha més silenci a Ripoll”, lamenta Carme Brugarola, una activista social".
"La conversa als bars ubicats a la plaça Cívica i les seves terrasses, al cor del centre històric, és el reflex del viscut al ple del passat dimarts. En la sessió, Orriols va defensar el dret de la seva primogènita, de 19 anys, a presentar-se a aquesta plaça. Va insistir en la seva “neutralitat” durant el procés i va dir que no existeix cap conflicte d’interessos".
"Només un dels cinc grups municipals, el portaveu de Junts per Catalunya, va demanar explicacions sobre assumptes com que va ser ella qui va designar el tribunal, i l’alcaldessa va recórrer fins i tot a l’atac personal per defensar-se".
![Sílvia Orriols](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/513558.jpg?p=w:320\/h:240&h=hHso7sqS"])
I: "Pocs ànims per parlar del tema en una taula de quatre jubilats que estan de sobretaula en una de les terrasses. De fons, la nova seu d’Aliança, inaugurada el passat dia 24. “La gent és molt fanàtica, estava plena”, recorda un dels comensals, Toni, que després s’encull d’espatlles quan se li pregunta per la situació d’Orriols i la seva filla. Després d’uns segons de silenci incòmode, un dels seus acompanyants afegeix: “Almenys la plaça és per algú del poble”".
El partit més perjudicat per la irrupció estel·lar de la senyora d’Aliança Catalana està nomenant els seus principals candidats per a les pròximes eleccions municipals i el resultat no està sent del gust de Carles Puigdemont, segons explica El Confidencial arran de la designació de l’alcaldable per Tarragona.
![Silvia Orriols](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/499057.jpg?p=w:320\/h:240&h=Ufs9Ulll"])
Escriu Marcos Lamelas: "Segon revés en un mes per a Carles Puigdemont en l’organització de Junts per a les eleccions municipals de 2027. Si Jordi Martí Galbis, el guanyador de les primàries per a les eleccions a l’alcaldia de Barcelona, no era candidat del seu gust, ara haurà d’aguantar un altre cap de llista que li desagrada: el guanyador de les primàries a Tarragona, Jordi Miquel Sendra, també conegut com Jordi Sendra".
"El candidat ha guanyat per una majoria molt més aclaparadora que Martí Galbís, amb un 85% dels vots. Puigdemont va intentar retardar l’inevitable, però en aquest cas no va ser ni capaç de muntar una candidatura alternativa, cosa que sí va aconseguir a Barcelona".
"Jordi Miquel Sendra, fill de l’exdiputat per CDC, Josep Sendra, tenia el mateix problema que Martí Galbis, Waterloo no el volia. Vincles tan convergents no acabaven de convèncer els puigdemontistes que controlen el nucli de decisió de Junts".
![Joaquim Coll con una foto detrás de Sílvia Orriols en el Parlament de Cataluña](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/560304.jpg?p=w:320\/h:240&h=iKFFtBYb"])
"L’aparell del partit va estar sondejant Fede Adán, president de l’Associació contra el Càncer i catedràtic per la Rovira i Virgili, a més d’haver estat regidor de Tarragona en dues legislatures en temps de CiU. La maniobra, com a Barcelona, era evitar les primàries. I com va fer en el seu dia Tatxo Benet a la ciutat comtal, Fede Adán no va acabar de comprometre’s amb Junts, segons expliquen fonts del partit".
I: "En el cas de Tarragona, la debilitat de Waterloo es va fer encara més evident. La direcció no va ser capaç de muntar una candidatura contrària. I la xifra de militants que va votar va ser molt baixa: 108 vots favorables i 17 en contra, mentre que altres dues persones van votar en blanc.
Lamelas també explica que la cosa pinta regular per a Junts: "Les enquestes no són favorables per a Junts a la capital de la província tarragonina. Jordi Sendra ja va ser candidat per la formació el 2023, quan només va aconseguir tres regidors com a cinquena força política, per sota de Vox en nombre de vots. Ara els resultats poden ser una mica millors perquè els de Santiago Abascal en aquesta ciutat estan molt dividits".
La calor. El Periódico adverteix que l’àrea de Barcelona va registrar ahir la temperatura més alta d’Espanya. Rècord peninsular. La localitat afortunada va ser Sant Julià de Vilatorta, amb 42,6 graus. Res, un dia d’estiu al Montseny.
Portada de 'El Periódico' el 31 de juliol de 2026
31 de juliol, dia mundial dels Guardes Forestals i dia de l’Administrador de Sistemes Informàtics.
Santoral: Ignasi de Loiola, Calimer de Milà, Helena de Suècia, Fabià de Mauritània, Germà d’Auxerre, Justí de Iacobis, Tertulí de Roma, Pere Doàn Côn Quý i Manuel Phung.
