Conflicte educatiu a llarg termini i crisi a Interior

Els sindicats de l'ensenyament han decidit que és una bona idea col·lapsar el final de curs i col·lapsar Barcelona pel mateix preu. Això és el que pretenen aquest dimarts amb la primera de les tres vagues convocades a tot Catalunya. Les properes, llevat d'acord, seran el 27 de maig i el 5 de juny.

Després, cada zona educativa comptarà amb dos dies més de vaga. Per exemple, als centres del Baix Llobregat hi haurà aturades el 13 i el 29 de maig. I a Girona el 14 de maig i l'1 de juny. Planàs.

Els docents d'Ustec (Unió Sindical de Treballadors i Treballadores d'Ensenyament de Catalunya), de la CGT, de la Intersindical i Professors de Secundària són els que lideren unes aturades amb les quals es pretén doblegar la Generalitat i aconseguir més sou i menys infants per classe.

La "idea" és sotmetre la conselleria, tombar el pacte signat amb CCOO i UGT i demostrar que qui mana no són les autoritats i les famílies i que qui importa no són els infants i adolescents.

L'esbiaix independentista dels convocants introdueix en el conflicte el pla ideològic. Després d'anys de Procés i de governs independentistes, aquesta "comunitat educativa" que exercia com a ariet de les pretensions secessionistes descobreix ara, precisament ara, que no cobra el que volia, que manca de mitjans i que hi ha massa alumnes per classe.

"La Generalitat i els mestres catalans s'atrinxeren per encarar un conflicte llarg", destaca un titular d'El Confidencial.

Escriu Marcos Lamelas: "La Generalitat i els professors, liderats pel sindicat Ustec, s'han atrinxerat per encarar un conflicte llarg. La vaga a l'educació catalana fins a final de curs acabarà sense canvis en les postures d'ambdues parts i s'allargarà a l'inici del proper curs, segons apunten fonts sindicals".

"A més, la infiltració frustrada de dues agents dels Mossos en una assemblea d'Ustec a l'institut Pau Claris de Barcelona la setmana passada, fent-se passar per mestres, no ajuda a generar un clima de confiança".

"La infiltració xapucera de dues agents que, a més, van ser reconegudes perquè eren de les que observaven la marxa de les manifestacions, ha derivat en una tempesta política. L'oposició busca la dimissió del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, qui ha passat de ser un heroi de l'independentisme a un objectiu polític a abatre".

"Però això no canvia el problema de fons. Els professors d'Ustec rebutgen l'acord entre CCOO, UGT i la Conselleria d'Educació. Han agafat els diners, però Ustec rebutja que se'ls hagi menyspreat. I el sindicat compta amb capacitat de mobilització per omplir els carrers de professors".

Línies després Lamelas continua així: "El curs vinent, el previsible és que la guerra continuï. Ustec es juga la seva hegemonia en el sector. El gran repte per a Ustec, històricament un sindicat molt proper a ERC, és mantenir el seu bloc intacte mentre es mantingui l'enfrontament amb l'administració catalana".

"En aquest moment les forces es reparteixen de la següent manera: Ustec, la CGT, Professors de Secundària i la Intersindical, entre els manifestants; i al davant la Generalitat, que ha aconseguit alinear al seu costat CCOO i UGT, els principals sindicats de Catalunya, encara que a l'ensenyament siguin minoritaris".

"Ambdues posicions es troben molt allunyades en un conflicte que en aquest moment té més de pols de força que de motivacions econòmiques. Els professors en vaga són els de la pública, que treballen un 20% menys que els de la concertada gràcies a l'eliminació de la sisena hora. Però ells no reconeixen que això també ha suposat una pujada salarial, encara que s'hagi executat de manera encoberta".

I: "Mentre el sector es dessagna en aquest conflicte, els grans temes queden pendents. Un és la recuperació per als alumnes de la pública d'aquesta sisena hora. Un altre, el canvi en les metodologies que serveixin per elevar el nivell d'una educació que en l'última dècada mostra greus deficiències".

El nivell? El nivell està en mínims en matemàtiques, en anglès i en qualsevol assignatura que suposi un mínim esforç. Però això no forma part de les reivindicacions dels manifestants i vaguistes.

Més notícies. "Una acumulació de crisis tensiona Interior, amb el focus en Parlon i Trapero", apunta El País.

El text ve amb la signatura de Rebeca Carranco: "El Departament d'Interior de la Generalitat —una de les carteres més inflamables de qualsevol Govern— acumula en les últimes setmanes polèmiques que erosionen els ànims en el cos i tensionen els seus màxims responsables. Al debat per la inseguretat al carrer amb la qual ja va començar el PSC, i que l'extrema dreta vincula amb la immigració, s'hi sumen les crítiques pel pla pilot d'introduir mossos a les escoles, que ha rematat la infiltració de dues mosses en una assemblea de professors".

"A més de la petició de la dimissió de la consellera Núria Parlon per part de Junts, arrelen les crítiques d'ERC, Comuns i CUP, que volen que el director de la policia, Josep Lluís Trapero, sigui cessat".

"Un dels primers propòsits d'Interior quan va arribar el PSC a la presidència de la Generalitat va ser abordar sense complexos la seguretat: un calador de vots per a l'extrema dreta i font de descontentament en molts barris catalans. Des del seu aterratge, les estadístiques avalen una millora: els delictes es van reduir un 4% l'any passat a Catalunya, i més d'un 6% a Barcelona".

"A més, Parlon va admetre en una entrevista radiofònica que bona part de les persones que delinqueixen “són persones sense DNI espanyol”, cosa que va suposar una concessió que neutralitza els qui asseguren que s'oculta la nacionalitat dels delinqüents, però de seguida va intentar desactivar el binomi delinqüència-immigració: “La immigració sempre s'ha associat a la voluntat de trobar una vida millor”, va dir, per frenar l'estigma".

"Les declaracions van ser acompanyades de l'anunci de plans específics per actuar contra els delinqüents: el pla Kanpai, centrat en la multireincidència, dissenyat amb la intenció de mostrar musculatura, amb molta policia al carrer, identificant i detenint els lladres habituals perquè acabin ingressant a presó. A més, es va potenciar el pla Daga, per confiscar armes blanques, que va posar en marxa la direcció anterior d'Interior, en mans aleshores d'ERC, després de detectar un increment significatiu de lesions i baralles amb ganivets, navalles i fins i tot destrals o sabres".

"Mediàticament, la força es va dedicar a traslladar els èxits de cada operatiu, amb nombres de detinguts i identificats, acompanyat tot això de pressió institucional a Catalunya, però també a Madrid per reforçar jutjats i aconseguir acords per ampliar la plantilla de Mossos. Una estratègia que confiava part del seu èxit al delicat equilibri del carrer i les xarxes socials, on les notícies sobre baralles, robatoris i tiroteigs entre bandes impacten de manera determinant en la percepció de seguretat".

"Aquest equilibri es va tensar encara més el primer cap de setmana de maig, quan una dona de 41 anys va ser assassinada per un home a qui no coneixia de res, que la va abordar al carrer a Esplugues i la va apunyalar. L'episodi va ser utilitzat pels difusors de bulos, i també per partits com Aliança Catalana o Vox, que de seguida van acusar Interior d'ocultar un atemptat terrorista".

"La Generalitat, aleshores acompanyada pels seus socis de Govern, ho va combatre brandant les xifres, tot i que va admetre que hi ha una violència entre les persones que creix de manera sostinguda en els darrers anys. Malgrat això, Catalunya té una de les taxes d'homicidis (0,6 per 100.000 habitants) més baixes d'Europa".

"Paral·lelament, el Departament d'Interior lidiava amb un altre problema sobrevingut: la revelació per part d'aquest diari que els Mossos i Educació ultimaven un pla pilot per introduir mossos de paisà a les escoles. El projecte va rebre el rebuig dels sindicats de professors, que a més feia temps que estaven immersos en un agre conflicte laboral amb el Departament d'Educació".

"A mesura que es gestava el projecte, diverses fonts policials asseguren que ja van advertir a la cúpula de Mossos que el pla —polèmic ja de per si— arribava en el pitjor moment possible. En una reunió de presentació als comissaris, algun d'ells va alertar que suposava ruixar amb gasolina el conflicte en el sector educatiu, expliquen a aquest diari diverses fonts coneixedores d'aquella trobada".

Línies després Carranco esmenta la infiltració dels Mossos a l'assemblea sindical, assumpte que defineix com "la puntilla a la pressió sostinguda a Interior".

Mentrestant i en aquests mons de Yupi de l'esquerra pinturera, "Ada Colau avisa Pedro Sánchez que sense un front ampli d'esquerres no tindrà opcions de governar 'ni de lluny'", diu un titular d'El Mundo.

Del text de Gerard Melgar: "Els moviments del portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, per donar forma a un front ampli d'esquerres de cara a les properes eleccions generals han trobat en Ada Colau una de les seves aliades més fermes".

"La cofundadora de Comuns i exalcaldessa de Barcelona està decidida a no treure's el mono de feina fins aconseguir una confluència entre tots els partits ideològicament a l'esquerra del PSOE, inclosos Podemos i les forces independentistes: "El que clarament necessita ara la política i el proper cicle electoral és que existeixi aquest front ampli, perquè Pedro Sánchez, en solitari, no sortirà endavant ni de lluny"".

"L'exregidora de la capital catalana considera que Espanya "no està al marge de l'onada reaccionària global" i que l'actual Govern de coalició dels socialistes amb Sumar "únicament està resistint amb una majoria parlamentària molt precària que li limita les actuacions"".

"En una entrevista al programa Cafè d'idees de RTVE, Colau ha subratllat que "les enquestes diuen que Sánchez no té la victòria per a res garantida i que les esquerres estan empitjorant els seus resultats per haver comès errors i per problemes de desunió i soroll intern"".

Línies després Melgar apunta que "Colau ha fet una crida al president d'ERC, Oriol Junqueras, perquè no obstaculitzi la iniciativa de Rufián, erigit en el principal artífex de l'intent de crear un bloc d'esquerres que superi les diferents sensibilitats nacionals".

I: ""Espero que Junqueras també faci aquesta reflexió, que sàpiga valorar el moment polític i entengui que Esquerra té un paper històric en la construcció d'aquest front ampli d'esquerres a l'Estat", ha expressat sobre la porta tancada de la direcció republicana".

Notícies judicials. "L'Audiència Nacional arxiva el cas al president Pujol i el fiscal manté els 29 anys per al fill gran", informa El Nacional.

La nota és de Mayte Piulachs: "L'Audiència Nacional farà una resolució en què dictarà “el sobreseïment lliure de la causa per a Jordi Pujol Soley per manca de capacitat cognitiva i de defensa”. Així ho ha anunciat el president del tribunal, José Ricardo de Prada, aquest dilluns en la fase de conclusions del judici".

"El tribunal “va expulsar” el president Pujol de la causa contra la seva família per tenir diners a Andorra fa un parell de setmanes després de fer-lo anar a Madrid i examinar-lo personalment. El tribunal tenia pendent aprovar la resolució i ha anunciat verbalment què posarà".

"Per la seva banda, el fiscal Anticorrupció, Fernando Bermejo, ha declarat que manté les peticions de les penes sol·licitades per als fills del president Pujol: 29 anys de presó a Jordi Pujol Ferrusola, 14 anys a Josep Pujol Ferrusola i vuit anys de presó a cadascun dels cinc germans restants. A més, demana 17 anys de presó per a Mercè Gironès, exdona del fill gran de Pujol, i cinc anys de presó per a cadascun dels nou empresaris acusats".

"A tots els acusa del delicte de blanqueig de capitals, i als Pujol Ferrusola d'associació il·lícita, en sostenir que la família es va conjurar per cobrar comissions il·legals a empresaris quan el seu pare era president de la Generalitat, encara que no s'ha aportat cap adjudicació irregular. A més, el fiscal acusa Jordi, Josep i Mercè de delicte fiscal, i conjuntament amb els empresaris del delicte de falsificació documental".

Economia. La Vanguardia explica que "El preu del lloguer va accelerar a Catalunya el primer any del topall de rendes".

La informació és de Maite Gutiérrez: "Catalunya funciona com el gran laboratori en matèria de política d'habitatge a Espanya i, com a tal, està subjecta a un major escrutini sobre les seves conseqüències. Ha tornat a passar aquest dilluns amb la publicació de l'Índex de Preus d'Habitatge de Lloguer elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Les dades mostren una dada que ha sorprès el sector: el preu dels lloguers va accelerar el 2024, l'any en què es va introduir el topall de rendes en aplicació de la llei d'Habitatge estatal".

"En concret, la pujada es va situar en el 3,1%, el major increment des del 2019, quan els preus van repuntar un 3,6%. Ara bé, l'augment és inferior a la mitjana estatal, del 3,5%. La Comunitat de Madrid, on no existeix regulació de preus, també es va situar lleugerament per sota de la mitjana, amb un 3,4%, mentre que el 2019 les rendes van avançar un 4% en el territori governat per Isabel Díaz Ayuso".

"La regulació dels preus del lloguer és font de polèmica recurrent a Catalunya. Es tracta de la primera comunitat autònoma que ho va aprovar i la que més extensament l'aplica. El 90% de la població catalana viu en una zona de mercat residencial tensionada, on les rendes estan controlades".

"Les posicions no poden estar més confrontades, i mentre que el Govern i els col·lectius en defensa de l'habitatge en defensen l'efectivitat per haver contingut les pujades, economistes i propietaris sostenen que la regulació està espantant l'oferta en un moment de clara escassetat".

"Fonts dels primers apunten que l'increment dels preus podria haver estat encara més gran que el recollit per l'INE si no arriba a ser pel control de rendes. Quant a l'acceleració respecte a exercicis posteriors, assenyalen que es deu a la recuperació del mercat tras els efectes de la pandèmia de covid el 2020 i el 2021".

I: ""Des del ministeri d'Habitatge apunten a més que l'increment a la ciutat de Barcelona, del 3,3%, és el que més s'aproxima a l'IPC del 2024 entre els grans mercats immobiliaris".

12 de maig, dia internacional de la Infermeria, de les Dones Matemàtiques i de la Sanitat Vegetal (impacte de la protecció de la salut de les plantes en l'eradicació de la fam, reducció de la pobresa, protecció del medi ambient i impuls del desenvolupament econòmic). Dia mundial de la Fibromiàlgia i de la Síndrome de la Fatiga Crònica. Dia europeu de les Petites i Mitjanes Empreses.

Santoral: Diumenge de la Calçada, on va cantar la gallina després de rostida. Pancraç de Roma, Domitila de Roma, Ciril de Mèsia i companys màrtirs, Epifani de Salamina, Felip d'Àguira, Modoald de Trèveris, Germà de Constantinoble, Aquileu, Nereu i Rictrudis de Marchiennes.