Rufián promociona Irene Montero a Barcelona
El portaveu d'ERC a Madrid renuncia a formar part de la candidatura a l'esquerra del PSOE, però s'ofereix a "inspirar-la" juntament amb l'eurodiputada de Podemos, a qui assenyala com a líder
Contingut relacionat: Rufián desafia de nou Junqueras amb un míting al costat d'Irene Montero a Barcelona
La pregunta Què s'ha de fer? ha quedat sense resposta aquest dijous a l'auditori del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Després del mediàtic acte al costat del diputat regional Emilio Delgado a Madrid, Gabriel Rufián (ERC) va optar per acompanyar-se de Irene Montero (Podem) en un nou aquelarre esquerrà dels que, davant l'absència d'alternatives, generen molt de soroll.
I, aquesta vegada, a casa. Tot un repte per a algú denostat al seu propi partit per, precisament, preocupar-se massa pel que passi a Espanya a les pròximes eleccions generals, on tot apunta a un govern PP-Vox, i massa poc pel que és seu i els seus.
Irene Montero i Gabriel Rufían, a Barcelona
Prova d'això ha estat el plantó de la cúpula d'ERC.
Joan Tardà, un altre partidari que els republicans explorin coalicions amb esquerres d'altres latituds, però poca cosa més: el secretari general adjunt de rigor i la diputada Ana Balsera, que és del seu poble i ha evitat aplaudir en més d'una ocasió quan la resta de la sala ho feia.
Mentrestant, el desplegament de Podem ha estat total, en mode campanya, amb presència de l'exministra i actual diputada Ione Belarra, la líder regional María Pozuelo i icones sobrevingudes de l'entorn de la formació com la periodista Cristina Fallarás o l'activista de moda Sara Santaolalla.
Imatge de l'auditori de la UPF durant l'acte de Rufián i Irene Montero
De fet, fins que aquesta última no ha arribat --passats deu minuts de l'hora prevista-- ha calgut esperar.
El públic, atapeït a la petita sala, ha tingut temps de llegir els flyers que un grup d'estudiants independentistes repartia a les portes assegurant que “l'Espanya d'esquerres i l'Espanya de dretes porta al mateix lloc”.
I també d'advertir entre les butaques el fundador de Mediapro, Jaume Roures, o altres cares conegudes de l'esquerra catalana com l'alcaldable dels Comuns a Barcelona, Gerardo Pisarello.
Joan Tardà, a l'acte 'Què s'ha de fer?' celebrat a Barcelona
Música moderna i rebeldona ha donat la benvinguda, eventualment, a les estrelles: l'aclamada Montero, Rufián amb bambes i samarreta de màniga curta --ha contreto el bíceps en més d'una ocasió-- i l'expolític Xavier Domènech, que ha fet de moderador.
Ha estat aquest qui ha començat la promo de "la Pasionaria de l'esquerra actual" com a líder d'un espai polític orfè i enfrontat com "última bala" contra la dreta, probablement sabent que la gesta és complicada entre tant ego partidista.
Rufián, "el Robespierre de l'esquerra catalana", no ha pogut estar sinó molt d'acord en plena recollida de cable --en un moment va creure que el deixarien convertir-se en Julio Anguita--, i s'ha esmerçat a justificar-se per no atendre els advertiments --públics i privats-- que ERC està a altres coses.
Gabriel Rufían, a l'auditori de la UPF
La seva voluntat, ha assegurat, passa llavors per "inspirar" des de la barrera una hipotètica coalició que aconsegueixi el suport necessari per "sotmetre un Govern del PSOE" quatre anys més.
Però que més enllà d'omplir un auditori de majoritàriament estudiants, ho té molt complicat tant des del punt de vista electoral com des del lideratge que Rufián s'ha proposat impulsar, perquè el que queda de Sumar no està per la labor de cedir a la seva excamarada Montero el privilegi d'encapçalar la seva candidatura.
L'eurodiputada, per la seva banda, ha insistit en el seu habitual discurs feminista, anticapitalista i antiracista, que ha estat del poc que ha aconseguit animar un auditori més aviat fred que no ha acabat d'entendre les metàfores de Rufián que tant triomfen a Madrid, especialment quan ha dit una cosa així com que prefereix que l'esquerra estigui a TikTok que a les biblioteques precisament al costat d'una, possiblement de les més imponents de la ciutat, que estava tan o més plena que l'auditori.
L'activista Sarah Santaolalla, a l'acte celebrat aquest dijous a Barcelona
A l'escenari, igualment, ha faltat feeling quan el líder republicà ha retret al progressisme no parlar de seguretat com fa l'extrema dreta.
I tampoc semblava l'exministra estar d'acord en "deixar de dir fatxes" als votants de Vox, com ha proposat Rufián argumentant que "la gent arriba a casa cansada després de treballar i és normal que es posi a veure les formigues, que diuen que pagar impostos és dolent".
Res que no arreglés, de nou, la música marxosa i una llarga abraçada entre tots dos després de més d'hora i mitja de xerrada.
Abans, però, un torn de preguntes on un jove ha proposat a l'esquerra apropiar-se del crit de "¡Viva España!", cosa que a alguns no els ha fet cap gràcia; i l'avanç d'un nou acte del portaveu d'ERC a València amb Mònica Oltra, qui recentment ha anunciat la seva intenció de presentar-se a l'alcaldia de la ciutat de la mà de Compromís després de quedar en res la denúncia contra el seu exmarit --a l'esquerra no independentista també li ha agradat el terme lawfare-- que va forçar la seva dimissió anys enrere.
Flyers repartits per independentistes a les portes de l'acte de Rufián i Montero
Les fotos, al final, les han demanat a Irene, a qui una estudiant li suplicava que vingués més a Catalunya --on precisament va obtenir el seu millor resultat a les últimes eleccions europees--, mentre ella deia que sí, que encantada, però que la deixessin passar que havia de marxar.
I possiblement Rufián marxés pensant que a Madrid l'aplaudeixen més i que la trucada fatal d'Oriol Junqueras, que fins ara no s'ha produït perquè el líder d'ERC segueix creient que el de Santako li suma més que li resta, pot arribar en qualsevol moment.