El escritor Eduardo Mendoza firma ejemplares de sus libros en la Fira de Llibres de Sant Jordi
Portades

El boicot invers invers a Mendoza i més denúncies contra la DGAIA

Regina Rodríguez Sirvent en català i Eduardo Mendoza, els autors més venuts. Puigdemont carrega contra Illa. Nous testimonis sobre el descontrol econòmic en l'atenció a la infància

En portada: Els Pagès arreglen la successió a RV Hotels i creixen a Catalunya

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

Pol·len. Nivells al·lèrgens excepcionals. La combinació del vent i els plàtans en flor van provocar una pluja de partícules que va impactar en la festivitat de Sant Jordi. Van tornar les mascaretes i les ulleres de sol com a complements indispensables per suportar la dura jornada a la intempèrie.

Com és habitual, es van batre tots els rècords en matèria de vendes de flors i de llibres. Gran ambient de carrer i parades de roses a cada cantonada. Potser algun any algú amb autoritat impedirà la venda de roses "solidàries" i alliberarà els professionals de la floristeria de la competència deslleial.

Pel que fa als llibres, la crida a boicotejar Eduardo Mendoza va funcionar molt bé, però al revés. L'últim llibre de l'autor barceloní va ser el més venut en castellà. Regina Rodríguez Sirvent va ser l'autora més venuda en català amb la seva segona novel·la, Crispetes de matinada.

Algú trastornat va insultar Mendoza en passar pel lloc on signava llibres. Exponents endarrerits de la revolta aquella dels somriures. També un grup d'autoproclamats antifeixistes va anar a donar la tabarra a les carpes de Vox. En una d'elles la jove diputada Júlia Calvet va ser agredida.

Res que hagi d'alterar el relat oficial de la festa de les flors, els llibres i la xocolata amb melindros.

La llengua va ser el trasllat polític de la jornada, aquella emergència de l'idioma que enquesta rere enquesta retrocedeix sense fre com els boscos de l'Amazones. A aquest pas i sempre segons els sondejos de part, en dos o tres Sant Jordi no quedarà ni un sol parlant del català. De no creure.

Portada de 'El País', el 24 d'abril de 2026

Portada de 'El País', el 24 d'abril de 2026

"Illa reivindica el seu foment del català a Sant Jordi enmig de les crítiques de l'oposició", assenyala El País al respecte.

"Junts i ERC acusen el Govern de desatendre la política lingüística i Comuns reclama més cursos per aprendre l'idioma", diu el sumari d'aquesta informació que signen Àngels Piñol, Camilo S. Baquero i Bernat Coll.

Del seu text: "El president Salvador Illa va reivindicar aquest dijous durant la Diada de Sant Jordi les polítiques del seu Executiu en foment de l'ús del català en un moment de recessió de l'idioma, com estableixen totes les enquestes".

"El socialista sempre reivindica que cap altre Govern català ha fet tant com el seu en defensa de la llengua i en el seu discurs institucional va citar les 50.000 noves places que el Govern ha creat perquè les persones migrants que accediran a la regularització puguin aprendre les nocions bàsiques del català de forma voluntària i obtenir un certificat. L'oposició va discrepar i acusa el Govern de descuidar l'idioma".

"Tots els estudis confirmen el retrocés del català. L'última Enquesta d'usos lingüístics, publicada el 2025 amb dades del 2023 pel Departament de Política Lingüística i l'Institut d'Estadística de Catalunya, va mostrar que només un terç de la població (33%) té el català com a llengua habitual, quatre punts menys que en el lustre anterior".

"El retrocés és encara més gran (13 punts percentuals) en relació al 2003 (46%). L'enquesta revela un panorama especialment preocupant a l'àmbit Metropolità de Barcelona, on només el 25% de la població fa servir el català de manera habitual".

"Amb tot, Illa va enviar un missatge optimista: “El català ens necessita a tots i totes, optimisme i confiança. Estem invertint més que mai en la seva promoció i foment”, va recalcar en un missatge institucional al Palau de la Generalitat, citant les 150.000 noves places creades per aprendre l'idioma".

"“Cada nou catalanoparlant és una nova esperança, és l'èxit col·lectiu del país”. El president va centrar el seu discurs en defensar el procés de regularització de migrants i va evitar carregar contra l'acord del PP i Vox a l'Aragó que apel·la a “alliberar l'Aragó de la imposició del català”, tot i que es parla als municipis de la Franja oriental i que es considera “llengua pròpia original i històrica de la comunitat” a la Llei de Llengües d'Aragó de 2009".

Línies després s'apunta que "amb diferents matisos, Junts i ERC van aprofitar Sant Jordi per defensar el que consideren una ofensiva contra la llengua. Els primers van posar la diana al Govern i van acusar tant Illa com el conseller del ram de tenir una agenda “desnacionalitzadora” mentre que ERC apunta al menyspreu que creuen que hi ha darrere de decisions de l'Ajuntament de Barcelona com la de no triar cap escriptor en llengua catalana com a pregoner de Sant Jordi (enguany ha estat l'escriptora escocesa Ali Smith)".

"“[El pacte PP-Vox] És molt greu i demostra l'ofensiva contra el català a l'Aragó”, va afirmar el portaveu de Junts, Josep Rius. “Però no cal anar tan lluny quan tenim un president que, quan li convé, canvia de llengua i és capaç de dir Lleida per aconseguir quatre vots”, en referència a l'ús del topònim castellà en unes declaracions en aquesta llengua d'Illa".

"El president d'ERC, Oriol Junqueras, es va fer ressò d'unes declaracions satíriques de l'escriptor Eduardo Mendoza, que va assegurar que caldria referir-se a l'efemèride com “el Dia del Llibre” en estimar que Sant Jordi “no té res a veure amb els llibres ni amb els escriptors”".

"“Sant Jordi és una festa tradicional de Catalunya, és la festa del patró de Catalunya, però també és una festa a mitja Europa, i tots aquells que la vulguin esborrar estan condemnats a fracassar perquè no tenen ni idea del que significa Sant Jordi, ni a Catalunya ni a Europa”, va replicar".

És clar, és clar. Només Junqueras sap què és Sant Jordi i tots els altres som uns ignorants.

Al final del text, una pinzellada d'ambient: "Defensor del llegat pujolista, Illa va deplorar aquest dimecres que l'Audiència Nacional obligui Pujol a acudir presencialment al judici a Madrid tot i el seu estat delicat de salut. La xocolatada va ser precedida per una missa a la capella Sant Jordi del Palau —hi va assistir la meitat del Govern—, oficiada per l'arquebisbe Joan Josep Omella, que va beneir després les casetes de roses del pati del palau".

A El Nacional combinen el discurs institucional d'Illa amb la resposta agre de Carles Puigdemont, que va acusar el president de la Generalitat d'haver dit "que es fotin" en referència a Junts.

"Illa presumeix d'haver superat la “divisió” i Puigdemont ho desmenteix: “Pau de cementiris no és convivència”", s'intitula la peça que signa Nura Portella i que comença així: "Una Catalunya que “ha deixat enrere els temps de la paràlisi, la indecisió, la confrontació i la divisió” per donar pas al temps “de les solucions per transformar el país”. Aquesta és la radiografia que ha fet Salvador Illa del context actual de Catalunya en el seu discurs institucional per celebrar la diada de Sant Jordi".

"Unes paraules que no han agradat gens a un dels seus predecessors, Carles Puigdemont, ara president de Junts, el principal partit de l'oposició del país, que ha criticat el contingut d'aquest discurs gravat al Palau de la Generalitat: “El "que es fotin!” que ens heu dedicat és tot un missatge de conciliació, és clar. Les agressions lingüístiques als catalanoparlants són pura fraternitat. Com ho ha de ser l'aliança amb Vox i PP al Parlament per aturar tot el que suposi un avanç nacional”, ha escrit Puigdemont en una publicació a les xarxes".

La peça també explica que Illa va presumir de la regularització d'immigrants: "“Ens guia una moral irrenunciable: totes les persones que viuen i treballen a casa nostra es mereixen els mateixos drets i deures”, afirmant que aquest procediment, que està tensant l'administració pública i que alguns experts denuncien que s'ha fet massa ràpid, afecta a “veïns, treballadors, pares i mares” de nens que ja viuen a Catalunya".

Línies després, la reacció de Puigdemont: "“La pau dels cementiris que voleu per a Catalunya no és convivència: és taxidèrmia (i mai millor dit, si recordem on va renéixer el lerrouxisme); la convivència es guanya cada dia i es fa forta resolent els conflictes que té la societat, perquè feliçment no tots pensem igual que el PSC ni els seus aliats del 155, i, òbviament, hi ha conflictes als quals ens hem d'enfrontar. El racisme, la violència, el masclisme... són conflictes presents a la nostra societat que ens divideixen i als quals ens hem d'enfrontar”, ha lamentat Puigdemont".

L'al·lusió al renaixement del lerrouxisme es refereix al bar de la plaça Reial de Barcelona "El taxidermista", on es reunien els fundadors de Ciutadans.

I ara, els grans triomfadors de la jornada més melosa i autocomplaent de l'any a Catalunya. "Regina Rodríguez Sirvent i Eduardo Mendoza, els autors més venuts d'aquest Sant Jordi", diu un titular de La Vanguardia.

Portada de 'La Vanguardia', el 24 d'abril de 2026

Portada de 'La Vanguardia', el 24 d'abril de 2026

El text és de Lara Gómez Ruiz i Francesc Bombí-Vilaseca: "Partien com a favorits a la graella de sortida i les previsions es van complir. Eduardo Mendoza i Regina Rodríguez Sirvent són els més venuts de ficció, en castellà i català, de Sant Jordi. Que Crispetes de matinada (La Campana / Suma) s'enduria aquest reconeixement era sabut per editors i llibreters, que veien com les piles de llibres de l'autora de Puigcerdà desapareixien per moments, encara que durant tot el dia la seva autora es va mostrar preventivament escèptica quan li insinuaven aquest èxit".

"En el cas de Mendoza i La intriga del funeral inconveniente (Seix Barral), alguns tenien els seus dubtes després que l'escriptor fes unes declaracions que van aixecar certa polèmica, en les quals va recomanar anomenar aquesta jornada Dia del Llibre en comptes de Sant Jordi, ja que “Sant Jordi era un maltractador d'animals i segurament no sabia llegir”. Unes afirmacions que no va trigar a dir que eren una broma i que sentia si havien molestat. Tant és així que a la solapa de la seva americana lluïa un drac amb una rosa, a mode de picada d'ullet".

"Malgrat les crítiques constants a les xarxes des de llavors i algun que altre insult puntual d'algun espontani durant el dia, cal dir que els seus lectors han estat fidels, ja que les cues per conèixer-lo eren llargues i no han cessat en tot el dia. “No dic que no hagi pogut perdre algun lector, però la majoria dels que l'estan escridassant ja no compraven abans els seus llibres. No crec que això li afecti gaire, més enllà del disgust lògic. La quantitat de gent que hi ha per aquí parla per si sola”, assegurava una de les seves lectores, que va acudir una hora abans de la que s'esperava a l'autor per assegurar-se que el podria veure".

"Mendoza ha agraït la bona acollida, malgrat tot, de la seva nova i esbojarrada història, que torna a tenir el seu esperpèntic i més misteriós detectiu com a protagonista. “Ha estat un dia molt intens, molt bonic, encara que cansat, però estic molt content. Sempre és una alegria la trobada amb els lectors, la simpatia, la complicitat i fa goig que es repeteixi cada any”, ha explicat per telèfon a La Vanguardia després de saber que era un dels més venuts i sense més marge a contestacions, ja que va ser per a ell un dia “exhaust”".

Línies després s'explica que "Regina Rodríguez Sirvent va celebrar amb La Vanguardia el seu triomf i el d'aquesta història, que promet repetir el mateix èxit, o similar, que el del seu debut, Les calces al sol. “Estic en xoc. No m'ho hauria cregut ni en un milió d'anys”, va dir Rodríguez Sirvent després de saber la notícia. El seu nou llibre explica justament el procés d'una jove, Rita Racons, des que sap que vol ser escriptora –vocació que va descobrir en l'anterior– fins que troba la veu literària, i per això l'èxit aconseguit ressona especialment dins de l'autora".

La nota també destaca que en el rànquing de ficció en castellà segueixen a Mendoza el nou de Fernando Aramburu, Maite (Tusquets), ambientada en el segrest i mort de Miguel Ángel Blanco; Comerás flores (Libros del Asteroide), de la debutant i col·laboradora d'aquest diari Lucía Solla Sobral; Mentira (Ediciones B), de Juan Gómez-Jurado; i l'últim premi Nadal, La ciudad de las luces muertas (Destino), de David Uclés".

"Un any més, aquest ha estat un Sant Jordi de rècord. Ja s'apuntava abans de començar, ja que és l'any que Barcelona ha tingut més parades professionalitzades que mai als carrers: 425 –61 de flors i 364 de llibres, de les quals 257 comptaven amb signatures d'autors–. A tots aquests punts s'hi sumen els 130 punts de venda davant de llibreries".

I: "La Cambra del Llibre de Catalunya valora “molt positivament” el volum de vendes de llibres d'aquesta edició, que s'acosta als 27 milions d'euros, segons les primeres dades proporcionades. Una xifra superior als 26,1 milions d'euros de l'any passat que “torna a estar precedida per una bona setmana de vendes, en la qual molts ciutadans han avançat la compra de llibres i roses”. Caldrà veure si se superaran els 75.000 títols que es van vendre l'any passat".

En aquesta Catalunya onanista que tant es complau a si mateixa, que es solça amb els seus delicats costums i tradicions, que es bressola en els grans valors de la pau, la cultura i els braços oberts també hi ha notícies molt lletges de gent molt cutre que ignora la moral.

"4.500 euros per places 'fantasma' en centres d'acollida a Catalunya: 'Hi va haver dos joves que no vaig veure en nou mesos'", assenyala un titular de El Mundo.

En el sumari s'informa que "L'Oficina Antifrau obre una altra investigació amb nous testimonis sobre els presumptes pagaments irregulars de la DGAIA de la Generalitat".

Escriu Gerard Melgar: "Nova línia d'investigació en el cas DGAIA, de presumptes pagaments irregulars per part de l'organisme autonòmic responsable de la protecció i acollida de menors i joves ex tutelats a Catalunya".

"L'Oficina Antifrau d'aquesta comunitat (OAC) ha obert un altre procés de recerca sobre els diners que la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de la Generalitat [refundada fa menys d'un any com a DGPPIA després dels escàndols associats a aquella denominació] hauria pagat per les places fantasma de joves ex tutelats denunciades fa més d'un any per un treballador d'una entitat col·laboradora, la unió temporal d'empreses Fundació Mercè Fontanilles-Fundació Resilis (del grup Plataforma Educativa)".

"És a dir, llocs pels quals la conselleria de Drets Socials (en les seves anteriors denominacions) abonava a aquesta UTE quantitats que podien arribar fins als 4.500 euros mensuals, encara que en realitat no haurien estat ocupats. La Sindicatura de Comptes va detectar l'any passat que, almenys, es van pagar 4,7 milions d'euros en prestacions indegudes entre 2019 i 2022".

"L'alertador, que té la condició de testimoni protegit d'Antifrau, va posar en coneixement d'aquesta institució casos d'adolescents que ja no vivien als pisos d'acollida (un d'ells, per exemple, residia a València) o que incomplien els requisits econòmics en tenir ingressos superiors, amb les seves feines, al que s'estipula com a límit per rebre l'altra prestació, la que es paga als joves".

"La setmana passada, la plataforma Octuvre va avançar que l'OAC havia iniciat una segona recerca arran de testimonis addicionals que l'educador que va destapar el cas havia aportat d'ex treballadors d'un altre centre a la investigació de l'ens fiscalitzador".

"En concret, el PIL Riu Ter, el servei del Programa d'Inserció Laboral que presta a la ciutat de Girona la UTE Resilis-Fontanilles. Després de l'actuació d'avaluació prèvia de versemblança, l'Oficina Antifrau va considerar que les noves aportacions tenen entitat per obrir un procés independent: "Les presumptes irregularitats assenyalades presentaven autonomia pròpia independent respecte a l'actuació d'investigació referenciada"".

"El Mundo ha tingut accés a alguns dels testimonis inclosos en aquest cas, que reporten situacions molt similars a les que va detallar el denunciant fa un any i mig, després d'haver elevat, prèviament, les seves queixes de forma interna davant dels seus superiors sense resultat".

""En nou mesos que vaig estar amb un grup, a dos dels joves no els vaig arribar a conèixer, feien la seva vida de manera completament autònoma, en una altra ciutat i sense rebre cap ajuda per part del servei", relata un ex empleat, que afegeix: "No era l'únic cas, entre els companys hi havia parelles que només tenien tres places cobertes de les vuit teòricament assignades als seus dos pisos"".

""Amb la crisi [migratòria] de Canàries, molts joves no tenien places en centres de menors, mentre que, en aquest servei, la meitat d'habitacions estaven lliures perquè eren places fantasma", refereix un educador, que afegeix: "Fa anys que tenen joves donats d'alta que ja no estan al PIL", el programa destinat a nois de 16 a 21 anys".

""Ens feien falsificar signatures o deixar dates en blanc en documents signats per poder posar la que els convenia", assenyala una altra persona en consonància amb la situació explicada mesos abans per l'alertador. "La meva experiència va estar marcada per veure situacions de manca de compliment del nostre codi ètic", lamenta un treballador social".

I: ""Era un secret a veus, tot l'equip de treball ho sabia, però molts no denuncien perquè suposa menys feina pel mateix preu", abunda en aquesta idea un dels testimonis".

24 d'abril, dia internacional de l'Animal de Laboratori i dia internacional del Multilateralisme i la Diplomàcia per la Pau.

Santoral: Fidel de Sigmaringen, Bova, Dova, Melitó, Egbert, Gregori d'Elvira, Maria de Santa Eufràsia Pelletier, Alexandre de Lió, Benet Menni, Àntim de Nicomèdia, Deodat de Blois, Guillem Firmat, Maria de Cleofàs, Salomé i Wilfrid de York.