La pandèmia és el turisme
"Si tot es bolca en els serveis ens estanquem com a humanitat"
S'acosta el període vacacional, època de viatges d'oci i plaer per excel·lència, encara que el destructiu turisme en massa fa temps que es practica tot l'any.
En aquesta ocasió, però, els viatgers han d'afrontar les vacances amb una doble alerta: la situació geopolítica d'Orient Mitjà i la sanitària.
La primera, a més d'alterar rutes i impedir l'accés a certs països, afecta la butxaca de tot viatger, ja que provoca l'encariment, per escassetat, del combustible aeronàutic.
La segona, l'hantavirus, ens recorda temps que havíem oblidat. Sembla una cosa menor, però la gran atenció que se li presta és per posar-se a tremolar.
Sigui com sigui, fa temps que en certs entorns es fantasia amb l'arribada de noves pandèmies, com la del coronavirus, l'origen de la qual encara avui desconeixem.
Tampoc sabem com va arribar la pesta porcina africana a Catalunya. Ni esbrinarem, em temo, d'on va sorgir la infecció del MV Hondius.
Però ja hi ha qui assenyala els viatgers com a portadors d'aquests riscos. Malauradament, el perill més gran dels turistes no són els patògens.
La gran amenaça del turisme és la decadència per autocomplaença, deixar de banda els coneixements i la creativitat pel goig i el negoci.
Encara que sembli una paradoxa, el turisme és el declivi de la humanitat. El que hauria de suposar un alt grau de desenvolupament resulta que és una arma de doble tall.
Avui, el turisme consisteix en moltes ocasions a contemplar i admirar el que altres van construir amb mitjans més precaris, però que som incapaços d'igualar.
No és culpa de ningú en concret, sinó de l'arquitectura del sistema. Espanya en particular fa anys que es va llançar als braços d'una economia terciaritzada.
Això representa escassa aportació de valor evolutiu. Però algunes de les economies menys desenvolupades s'enfilen a l'ona: els diners són volguts per tothom.
Ho fan a costa de la destrucció de mà d'obra, d'investigació, de desenvolupament, d'enginy. Si tot es bolca en els serveis ens estanquem com a humanitat.
