La Llave de Oro, o com Madrid absorbeix les inversions

El ferotge intervencionisme governamental ha submergit el sector immobiliari català en una espiral d'inseguretat, desconfiança i anèmia inversora. Entre les regulacions volubles, la fiscalitat asfixiant i un assetjament sense treva contra els propietaris, les promotores sobreviuen a trenc i barranc, mentre els grans cabals migren a territoris menys hostils.

Els fons d'inversió fa temps que han posat Barcelona a la seva llista negra i han reduït de manera dràstica la seva presència als nostres indrets.

Tampoc les grans constructores locals no estan gaire desitjoses de col·locar els seus diners en un mercat que l'Administració controla i grava radicalment i, on a més, se sol canviar la normativa cada dos per tres.

En aquesta tessitura, avui porto a col·lació el cas de La Llave de Oro, una de les companyies més veteranes i rellevants del sector a la Ciutat Comtal. Durant dècades va focalitzar les seves tasques a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb alguna incursió per Mallorca. Doncs bé, d'un temps ençà ja no polaritza els seus objectius al nord-est peninsular, sinó a Madrid.

Fa un lustre que La Llave va aterrar al centre del país amb la compra de quatre parcel·les a Alcalá de Henares, per aixecar-hi 250 pisos. El 2023 va arribar a Alcorcón, on s'està erigint el barri de nova creació Retamar de la Huerta. En aquest enclavament, La Llave tirarà endavant 460 cases.

Finalment, el 2024 va entrar per la porta gran en el desenvolupament urbanístic de Los Ahijones, al sud-est de la capital. Va adquirir en dues tandes ni més ni menys que mig milió de metres quadrats de terrenys, equivalents a 50 illes de l'Eixample barceloní. En aquests terrenys construirà prop de dos milers de residències, tant d'habitatge lliure com de protecció oficial.

Abans de llançar-se a tot drap sobre la Meseta castellana, La Llave va fer un pas agosarat per estendre els seus tentacles més enllà d'Espanya. En efecte, va creuar l'Atlàntic i es va establir a Panamà, on ha constituït un ramell de vuit societats. De moment, els ha injectat 40 milions per lubricar la seva expansió.

La Llave de Oro arrenca en els durs anys de la postguerra civil per impuls de Luis Marsà Abad. A la seva mort el 2008, el succeeix Luis Marsà García. A aquest el segueix des de fa anys el seu fill i tercera generació, Ferran Marsà Visay.

El pioner va participar el 1969 en el naixement de l'Associació de Promotors i Constructors de Barcelona, de la qual va ser el primer president. A la junta de govern l'acompanyaven altres prohoms de la formigonera com José María Figueras, d'Habitat; José Luis Núñez, de Núñez y Navarro; Francisco Pulido, de Construcciones Pulido; Enrique Reyna, d'Erma; i Ramón Torné, de Confort.

El quarter general de La Llave radica al passeig de Manuel Girona, al límit dels districtes de Les Corts i Pedralbes. Les seves magnituds financeres són excel·lents. Revelen la fertilitat de les seves vuit dècades d'existència, en què ha lliurat més de 15.000 llars als ciutadans.

Acumula uns actius de 800 milions, dels quals destaquen especialment dues partides. Una, els edificis en lloguer, cifrats en 44 milions. L'altra, les existències, és a dir, solars i obres en curs o acabades, que arriben a un import de 590 milions.

En definitiva, el desembarcament de La Llave de Oro a la Vila i Cort il·lustra amb claredat com el marc regulador condiciona les resolucions empresarials.

De fet, és decisiu per mobilitzar els capitals cap a latituds més benèvoles, on l'estabilitat política i l'absència d'impostos confiscatoris asseguren un fèrtil desplegament de tota mena d'iniciatives privades.