L'"Espanya plurinacional" perd el seu referent moral
"La caiguda de Zapatero deixa orfe a gran part del nacionalisme català, que veia en el model d'Estat que propugnava l'oportunitat per continuar avançant cap a la secessió"
Encara que el major error de la democràcia espanyola es troba a les entranyes de la Constitució de 1978 (en introduir disbarats com el de les “nacionalitats” i els “drets històrics” i “forals”), hi ha un parell de moments de la història recent que van influir de manera dramàtica a agreujar la desigualtat entre els ciutadans espanyols pel simple fet de residir en una o altra comunitat.
El primer d'aquests va ser el Pacte del Majestic, l'acord entre Aznar i Pujol que va portar el primer a la Moncloa el 1996. Aquell intercanvi va suposar un important avanç en la desaparició de l'Estat a Catalunya.
El segon va ser l'etapa del Govern de Zapatero. Malgrat els raspats, l'Estatut aprovat per socialistes i nacionalistes era àmpliament inconstitucional –i això que la sentència del TC va ser la del ‘sector progressista’– i només va servir per incentivar el procés.
Zapatero va introduir el verí del relativisme polític. Tot era interpretable. En la seva estratègia de contentament dels nacionalistes, va arribar a afirmar que el concepte de nació era “discutit i discutible”, i va defensar que Catalunya era una nació, la qual cosa, en la pràctica, suposaria la dissolució de la sobirania espanyola.
Així les coses, no és d'estranyar que els nacionalistes estiguessin encantats amb Zapatero. O, si més no, còmodes amb ell. Molts d'ells el votaven amb gust –no com a mal menor– per impedir que la dreta arribés al poder.
De fet, Zapatero no només era un referent moral per als socialistes, els mateixos nacionalistes mantenien un alt concepte d'ell… fins fa tot just una setmana.
Després de conèixer-se el sumari de la causa de l'expresident del Govern, tot això ha canviat. Sigui condemnat o no, els fets provats que recullen les investigacions judicials són suficients per deixar clar que el somriure de Zapatero era més la del Joker que la de Bambi.
Com va passar amb Pujol, les resolucions judicials demostren que el comportament de l'expresident del Govern està lluny de ser exemplar.
La caiguda de Zapatero deixa òrfena l'esquerra espanyola, però també a gran part del nacionalisme –sobretot a Catalunya– que veien en el model d'Estat que propugnava l'oportunitat per continuar avançant cap a la secessió.
Els promotors de conceptes tan nocius per a la convivència com la "Espanya plurinacional" i "asimètrica" han perdut un dels seus principals valedors.
I això és, sens dubte, una bona notícia per a aquells que defensen la igualtat de drets i obligacions per a tots els ciutadans del nostre país, és a dir, la concepció republicana i federal de la nació.
