Cada boig amb el seu tema
"Entre les tabarres que es trobarà el Papa a Barcelona figura en lloc destacat la dels entestats que volen que s'adreci al seu ramat en català"
Com a bon agnòstic, no estic ni a favor ni en contra de la visita a Espanya del Sant Pare.
Em consta que aporta alegria als creients i que als altres tampoc ens causa grans trasbalsos, més enllà dels inevitables talls de carrers i la proliferació d'agents de l'ordre a les ciutats visitades pel summe Pontífex i que, en el cas de Barcelona, millor estarien en aquelles zones on, últimament, sortim a mort diària via tret o ganivetada.
Els ateus, tan donats a sobreactuar com els creients, aprofiten per recordar-nos la laïcitat espanyola, aparentment incompatible amb tanta afalac cap a Leó XIV, i per reafirmar-se en les seves creences (no tothom pot ser Antonio Banderas, que va descobrir el Senyor arran del seu infart).
Després de passar per Madrid, on el president del Govern va aprofitar l'ocasió –abans d'agafar el Falcon i plantar-se al Primavera Sound barceloní per donar-li la tabarra pop al pobre Damon Albarn– per insinuar que el Papa beneïa la seva manera d'entendre la política, avui arriba Leó XIV a Barcelona, encara que ja a la capital del regne va rebre un encàrrec de Míriam Nogueras i Eduard Pujol per recordar-li que a Catalunya cal parlar la llengua pròpia del país, que és el català (encara que sigui superior el nombre de persones que s'expressen en castellà: el mite de la llengua pròpia cal repetir-lo fins que s'ho cregui tothom).
Nogueras li va parlar en anglès al Papa, i Pujol en italià, encara que el senyor Prevost parla perfectament espanyol després dels seus anys al Perú i la seva mare es deia Martínez i descendia d'espanyols emigrats als Estats Units des de la localitat gallega de Porriño: per tal de no parlar castellà, qualsevol cosa.
Entre les tabarres que es trobarà el Papa a Barcelona figura en lloc destacat la dels entestats que volen que s'adreci al seu ramat en català. La llengua pròpia, com tothom sap, de tots els catòlics residents a la ciutat. Ja han començat a donar-li la tabarra a Madrid, on el català no és precisament la llengua pròpia, i hi ha plans per continuar donant-li-la a la millor botiga del món.
Ja va dir Puigdemont que a Sa Santedat cal rebre'l en pla escrache, amb pancartes que li recordin en quin idioma s'ha d'adreçar a les masses.
El lazisme està especialment interessat que el Papa parli en català durant la seva visita a la Sagrada Família, la nostra església més internacional. Segons ells, parlar en castellà seria una ofensa per a Antoni Gaudí, que començaria a remoure's a la seva tomba. Tant és que entre l'audiència hi hagi milers de sud-americans vius, l'important és respectar un catalanista mort.
Una cosa en què, pel que sembla, no ha posat el degut entusiasme proactiu l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, un aragonès del Matarranya que, segons els lazis, es passa la vida parlant en castellà i no respecta prou la llengua pròpia de la Catalunya catalana.
Aquests dies, la premsa digital de l'antic règim s'està posant les botes a l'hora de posar de volta i mitja el nostre arquebisbe: cal anar escalfant les masses perquè donin al Papa una rebuda (Catalunya, terra d'acollida!) que no oblidi en la seva vida.
Per contribuir al sidral, s'espera que aquests mestres que protesten de les seves condicions laborals a força de tallar carreteres i amargar la vida a quanta més gent millor, es concentrin a la Sagrada Família després d'haver tallat uns quants carrers (com també són de la ceba, és previsible que afegeixin a la seva matraca habitual allò de la llengua pròpia).
La visita papal és un mer tràmit del qual no hi ha manera de lliurar-se'n. Sí, ens dificulta el moviment per la ciutat, però això mateix ho fan les maratons i curses populars amb què ens obsequia l'ajuntament amb una periodicitat preocupant i sense que ningú sembli molestar-se'n.
El que tocaria, doncs, seria sotmetre's estoicament a l'aquelarre catòlic mentre es resa fervorosament perquè el Papa se'n vagi com més aviat millor. Però s'imposa el cada boig amb el seu tema, i els lazis només en tenen un.
Si Òscar Escuder, cap de la Plataforma per la Llengua, està a l'aguait, potser aconseguim que Leó XIV torni al Vaticà amb una querella per catalanofòbia.