Uns tant i altres tan poc

No cal practicar un sionisme histèric a l'estil Pilar Rahola per tenir un detall amb els jueus catalans als quals els acaben de profanar un cementiri. Fa uns dies, en aquest mateix diari, es queixava amargament un membre de la nostra comunitat jueva (que ocultava la seva identitat: una altra mala senyal) que cap polític els havia trucat per solidaritzar-se amb ells, que és el mínim que podrien haver fet l'alcalde de Barcelona (on hi ha el cementiri atacat) i el president de la Generalitat. En comptes d'això, silenci absolut i ja us ho fareu.

Contrasta aquesta actitud amb els consells que ha impartit l'ajuntament a les nostres escoles perquè controlin la seva, pel que sembla, notòria tendència a cantar i ballar a aules i patis, activitat que podria molestar els nens àrabs que celebren el ramadà, costum absurda on les hi hagi per la qual els nostres munícips senten un respecte reverencial: mai s'obliden de felicitar el ramadà a la comunitat musulmana, mentre s'obliden permanentment de fer el mateix amb la quaresma cristiana, que deixa així desatès el purità local.

De fet, el ramadà és com la quaresma, però més exagerat: dura un mes en què et mors de gana fins que es fa fosc i pots cruspir alguna cosa (¡encara que sense sobreactuar!), una tortura de la qual els catòlics ens hem lliurat, però també és veritat que nosaltres tampoc tenim l'obligació de resar cinc cops al dia, que ha de ser pesadíssim.

Si no recordo malament, aquí, amb no menjar carn en determinats dies, ja estaves al corrent de la qüestió cristiana (i si eres Alejandro Lerroux, podies organitzar banquets al carrer per riure't dels capellans i les beates). Ningú entén per què a Déu li hauria de molestar que mengessis carn en comptes de peix, però encara resulta més incomprensible que Al·là, per no deprimir-se, exigeixi que et passis un mes passant gana.

En fi, la religió és el que té: com que l'Ésser Suprem mai dona senyals de vida, els seus intermediaris es poden inventar les insensateses més grans sense que ningú els recordi que ho són. Posats a respectar els fantasiosos transcendents (una cosa que no tinc gaire clar que s'hagi de fer), no estaria de més tenir-los presents a tots, al purità islàmic i al cristià. I sempre sense passar-se de rosca.

Si a l'Occident cristià es canta, es balla i es fa xerinola escolar, no sé per què s'hauria de moderar per contentar uns nens islàmics que, d'altra banda, estarien encantats d'afegir-se a la xerinola dels infidels. Respectar els costums dels que ja vivien aquí quan vas arribar s'hauria d'imposar al respecte cap als acabats d'arribar, als quals tampoc cal obligar a menjar carn de gos, però als quals es pot insinuar que, si volen menjar halal per dinar, se'l portin de casa. L'única obligació de l'immigrant no és integrar-se, sinó no molestar.

Però si els nostres polítics volen guanyar-se la confiança dels possibles votants, estaria bé que ho fessin amb tots, incloent-hi els missaires locals. I als jueus, sobretot, quan uns tarats antisemites els acaben de posar potes enlaire un cementiri, una agressió que, si no és un delicte d'odi, s'hi assembla força.

Encara que visquem, teòricament, en una societat laica, està bé felicitar la quaresma als catòlics i el ramadà als islàmics (no costa res quedar bé). I si a alguns dels teus conciutadans els rebenten un cementiri, el mínim que podrien fer els polítics és posar-se en contacte amb ells, donar-los el condol i prometre que es farà tot el possible perquè no es repeteixi una salvatjada així.

N'hi ha prou amb una trucada de telèfon. A no ser que vulguis enviar algun tipus de missatge, cosa que encara seria més greu.